Utopia amb corbata

31.10.2008 Utopia amb corbata (Publicat al diari Avui) L'eslògan fets i no paraules és un dels pitjors que s'han fet mai per portar algú a guanyar unes eleccions, però és un lema ple de veritat. Un servidor és un professional de les paraules, en efecte, però ja fa temps que em va arribar el remordiment de consciència que hores d'ara ja s'hauria d'haver escampat més o menys arreu: més fets. La independència de Catalunya, posem per cas, ha estat fa poc titllada d'utopia irrealitzable per alguns articulistes i defensada per altres com a possibilitat propera (o com a única opció possible). Al capdavall totes dues postures tenen raó. En efecte les previsions sobre la sentència del TC envers l'Estatut, i del resultat de la negociació sobre el finançament, no és que convidin a formular el som-hi d'Alfons López Tena, sinó que quasi hi obliguen. Però, d'altra banda, aquest som-hi no pot ser formulat amb presses ni amb excessiva impetuositat. Guardin els sobiranistes dins del seu cervell aquest lema: com que tenia pressa, sabia esperar. Al principi semblarà una paradoxa, però aquesta extracció de novel·la és en veritat un dels millors resums sobre l'actitud necessària quan es desitja alguna cosa. L'agosarament és necessari, l'idealisme és imprescindible i la valentia és l'eina bàsica: però la pressa, la precipitació maldestra, pot ensorrar (per sempre) una legítima utopia. Els ideals fan herois fugaços, però requereixen astuts estrategs. Com que Catalunya no és un lleó, haurà d'aprendre de la serp. I hi haurà un abans i un després de la sentència, sí, i cada dia està més clara la renaixença d'un nou catalanisme. Però és justament quan el camí s'omple de revolts i penya-segats, que cal dominar bé l'accelerador. Hem de fer-ho bé. Seriosament. I amb corbata. Jordi Cabré