24.1.08

Videos i presentació de diapositives de la conferència d'Ibarretxe a Barcelona

foto
24.01.2008
Videos i presentació de diapositives de la conferència d'Ibarretxe a Barcelona

Sobirania i Progrés us ofereix la possibilitat de descarregar-vos la presentació de diapositives que el lehendakari Ibarretxe utilitzà com a base de la conferència que oferí el passat dijous a Barcelona. Així mateix, aquí teniu una selecció de vídeos de la conferència (així com el vídeo de l'entrevista del lehendakari al programa La Nit al Dia) apareguts al popular servei de videodifusió YouTube. Tots els vídeos han sigut recollits del bloc del nostre membre promotor Miquel Strubell.

Ovació d'un minut en entrar l'Ibarretxe a la sala AXA el 17 de gener de 2008


Parlament inicial en català


Aplaudiments finals


Entrevista a La Nit al Dia

23.1.08

Sobirania i Progrés participa al Fòrum Social Català

foto
23.01.2008
Sobirania i Progrés participa al Fòrum Social Català

La Plataforma Sobirania i Progrés participarà, el proper dissabte 26 de gener, a la conferència sobre l'autodeterminació organitzada pel Fòrum Social Català, conferència a la que assistiran igualment la Fundació Josep Irla i el CIEMEN, i on l'Elisenda Paluzie, economista promotora de la nostra plataforma, oferirà una xerrada sobre el context econòmic de la independència. El Fòrum, que es defineix a si mateix com "un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives", ha organitzat aital conferència en el marc de les seves jornades centrals d'enguany, a les que ja s'han adherit gairebé 200 entitats.


Aquest és el programa de la jornada:

12:00 - PRESENTACIÓ
Aureli Argemí, CIEMEN
Isabel Pallarès, Sobirania i Progrés
Josep Vall, Fundació Josep Irla

12:15 - QUÈ ÉS EL DRET A DECIDIR?
Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la UdG

12:15 - PROCESSOS D'AUTODETERMINACIÓ REALS
Enric Pujol, professor d’Història de la UAB

13:15 - UN CONTEXT ECONÒMIC FAVORABLE PER A LA INDEPENDÈNCIA
Elisenda Paluzie, professora d’Economia de la UB

13:45 - APUNT FINAL
Verena Graf, jurista suïssa col·laboradora de l’ONU
Carles Riera, vicepresident del CIEMEN

Podeu trobar més informació aquí.

22.1.08

Fotos de la conferència d'Ibarretxe

foto
22.01.2008
Fotos de la conferència d'Ibarretxe

Us oferim aquí una selecció de fotos de la conferència que el passat dijous oferí el lehendakari Ibarretxe a l'Auditori AXA de Barcelona, i que fou organitzada per la nostra plataforma, per la Plataforma pel Dret de Decidir i per la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes.

Properament penjarem, així mateix, diversos videos de la conferència, així com la presentació de diapositives que el lehendakari emprà durant la mateixa i que resumeix el seu contingut.









18.1.08

Èxit aclaparador de la conferència pública d'Ibarretxe a Barcelona

foto
18.01.2008
Èxit aclaparador de la conferència pública d'Ibarretxe a Barcelona

Ahir, a les 19:00 hores, el lehendakari Juan José Ibarretxe dugué a terme la conferència que, sota el títol “Ara més que mai, iniciativa política”, vam organitzar a Barcelona la Plataforma Sobirania i Progrés conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes. L'acte, celebrat a l'auditori AXA, fou un èxit desbordant d'assistència, que no eclipsà tanmateix la brillant intervenció d'Ibarretxe. El públic, que omplí de gom a gom la sala (fins al punt que s'hagueren d'habilitar sales annexes) interrompé diversos cops, amb els seus aplaudiments, el discurs del president del govern basc. A l'acte assistiren diverses i destacades personalitats del món polític, periodístic i cultural del país, així com una nodrida representació de la societat civil catalana.

Ibarretxe agraí la possibilitat de pronunciar una conferència d'aquest caire a Catalunya, tot afirmant que “em sento com a casa meva. És un plaer ser a Catalunya, a la que tan a prop em sento". El lehendakari s'afermà en la defensa dels drets dels bascos a decidir lliurement el seu futur i, en particular, la seva relació amb l'Estat espanyol. "Hem de poder decidir viure junts", perquè "el dret a decidir és la base d'una convivència moderna i democràtica". Respecte de les pors a la pressumpta divisió social que una consulta popular originaria al País Basc, Ibarretxe va recordar que "malgrat que els països no es construeixen 51% contra 49%, tampoc no és lícit que aquest 49% impedeixi el projecte del 51%".

El lehendakari es manifestà igualment ferm en el seu rebuig a l'activitat i la mateixa existència d'ETA. "La banda terrorista no només va trencar la treva sinó la capacitat de fer política a Batasuna", afirmà, tot afegint que "volem un futur diferent on ETA només sobra, destorba i no ens representa en cap negociació política". En aquest sentit, Ibarretxe va assegurar que “és un error seguir mirant a Madrid o a ETA”, tot recordant la seva voluntat de tornar-li la paraula a la ciutadania basca per a que sigui ella la que decideixi el seu futur: "vaig dir a la societat que els demanaria la seva opinió a la consulta i ho faré".

Ibarretxe plantejà la idoneïtat de que el procés de consulta es faci d'acord amb el govern espanyol, però també afirmà que si tal acord manca, el procés no es detindrà pas. “No acceptaré cap més cop de porta”, sentencià el lehendakari. Per aquesta fermesa en la defensa del dret de decidir dels pobles, Joel Joan, president de Sobirania i Progrés, afirmà en acabar l'acte que “Ibarretxe és un exemple per a tots nosaltres”, tot donant les gràcies al lehendakari “per ser aquí, per portar llum a les nostres vides i per portar esperança”. Les paraules de Joel Joan van ser llargament aplaudides, tot donant per conclòs un acte que finalitzà amb repetits crits a favor de la independència per part del públic.

16.1.08

Tot a punt per a la visita del lehendakari

foto
16.01.2008
Tot a punt per a la visita del lehendakari

Tot fa preveure que la conferència que aquest dijous oferirà el lehendakari Ibarretxe a Barcelona serà un èxit rotund. La conferència, organitzada com sabeu per la Plataforma Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir i el Cercle d'Estudis Sobiranistes, ja ha rebut un allau de confirmacions d'assistència. Així mateix, la notícia de l'acte i la roda de premsa de presentació del mateix han aparegut ja a diversos diaris. Us n'oferim aquí el següent recull:

- Vilaweb

- El Punt

- Avui

- E-notícies

- Deia

- EuropaPress

14.1.08

El sobiranisme civil porta el lehendakari a Barcelona

foto
14.01.2008
El sobiranisme civil porta el lehendakari a Barcelona

Com ja sabreu, la Plataforma Sobirania i Progrés, juntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes, durà a terme una conferència pública amb un ponent d'excepció: el lehendakari Juan José Ibarretxe. L'acte, que portarà per títol “Ahora más que nunca iniciativa política”, té per objectiu donar a conèixer entre el públic català les bases i el desenvolupament del procés sobiranista basc, d'innegable interès per a l'independentisme català. La conferència tindrà lloc el proper dijous 17 de gener a les 19:00 hores a l'Auditori AXA (antic Winterthur) de Barcelona, a l'avinguda Diagonal 547 prop de la parada de metro de Maria Cristina. Des de Sobirania i Progrés us convidem a confirmar la vostra assistència a l'acte enviant un missatge a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat i a participar en la difusió d'aquest important acte organitzat pel sobiranisme civil català. Recordeu que les places son molt limitades, i que caldrà que porteu còpia impresa del vostre missatge de confirmació d'assistència.

10.1.08

La llengua dels paquistanesos com a exemple

foto
10.01.2008
La llengua dels paquistanesos com a exemple

(Publicat al bloc d'en Vicent Partal a Vilaweb)

"Qualsevol usuari habitual dels mitjans de la CCRTV (TV3, C33, Catradio, etc) pot constatar com es de curiosament difícil per als seus periodistes trobar gent que parli en catala". Mirant el telenotícies d'ahir vaig quedar sorprès però ja no pensava ni parlar-ne. Aquest matí però he rebut un correu d'un lector que m'ha fet reviure la indignació que vaig sentir després de veure l'informatiu de "la nostra", així que ho explicaré ara.

Dos fets del Telenotícies d'ahir. Primer entrevisten una representant de la comunitat paquistanesa arran la mort de Buttho i aquesta persona s'expressa en espanyol. El comentari del lector es pregunta encuriosit com és que VilaWeb TV en canvi entrevista un representant de la comunitat paquistanesa -de fet el més conegut de tots ells- i aquest parla en català. La diferència és simple d'explicar: o tens al cap el paper de televisió nacional o no el tens. I TV3 fa temps que ha deixat de tenir-lo. No es tracta d'anar a cercar l'únic paquistanés que parle català, això seria contrari a l'exercici del periodisme. És molt més senzill. És que resulta que el més conegut dels portaveus de la comunitat paquistanesa parla en català -com fan molts paquistanesos al Raval, d'una manera incipient però ferma. Triar-lo a ell era la tria més senzilla de totes però segurament, com diu, el correu del lector, per als periodistes de TV3 sembla que és molt difícil trobar algú que parle català.

Dit això, però, el fet que em va indignar no va ser aquest sinó un altre encara més gros. En el mateix Telenotícies es va parlar de l'aparició del nou llibre de Ken Follet "Un món sense fi" i a l'hora de donar pas a la notícia el presentador va dir que era l'autor de "Els pilars de la terra" però en canvi va afirmar que ara publicava "Un mundo sin fin". Caram! De primer vaig pensar que no l'haurien traduït al català el llibre però immediatament em va sobtar veure que a les imatges del reportatge la portada del llibre estava en català. I aleshores, em pregunte, si el llibre està en català quin sentit té referir-s'hi amb el títol en castellà?

Vicent Partal, periodista i director del diari Vilaweb

8.1.08

Federalisme "dels catorze i la gallina"

foto
08.01.2008
Federalisme "dels catorze i la gallina"

(Publicat al bloc d'en Joan Costa-Font a indirecte!cat)

No és extrany que la majoria de gent demòcrata cregui en les bondats del federalisme (e.g., federalisme europeu). El federalisme vol dir identificar que en algunes matèries cal ( és més eficient) un govern compartit federal (e.g., per determinar el tipus de canvi de l’euro), mentre que en altres és més eficient un govern a escala estatal (e,g., per determinar programes de prevenció contra el càncer) o local (e.g., on localitzar un parc infantil). Així, allò que millor defineix el federalisme és la idea de “govern compartit” verticalment ( federació, estats i ens locals). Federalisme és una estructura institucional per satisfer a més gent que un estat unitari, per millorar la democràcia. En aquest sentit, algú podria dir que Espanya té un govern compartit, però com miro d'explicar a aqui, aquest no és ni de bon tros un model federal, ni pot evolucionar sense una reforma constitucional radical (totalment impossible avui en dia) cap a aquest model.

El federalisme és l'opció més clara allà on hi ha diversitat de preferències o de necessitats, on una opció uniforme (“one size fits all”) deixaria a una part de la població o una comunitat sistemàticament insatisfeta. Ara bé per existir cal superar un seguit de criteris: (a) una divisió de poders on hi hagin competències exclusives (incloent en finançament) entre molts estats ( no dos o tres sino si pot ser cinquanta tres), (b) la impossibilitat de que l’estat recuperi l’autonomia cedida ( ja que és una estructura de baix a dalt), (c) l'establiment d'un federalisme fiscal que ha d'incloure la possibilitat de participar en tots els impostos, (d) un sistema de solució de conflictes realment independent i (e) última instancia judicial estatal. I és clar, el reconeixement – encara que sigui implícit - del dret a l’autodeterminació, amb el risc que suposa per la federació de que s'exerceixi.

A Espanya el que hi ha és una mena d'estat unitari (amb una elevada descentralització política però no pas fiscal). Tampoc no hi ha una clara divisió de poders polítics, la constitució deixa el moll de l'ós a la interpretació. L'estat central pot constitucionalment suspendre l'autonomia, i de fet ja es va plantejar per exemple amb el cas basc en el període Aznar. No hi ha federalisme fiscal i el Tribunal Constitucional no és pas independent com ja ha mostrat en diverses ocasions . El model esta fet per donar un feeling d’autogovern (en algunes àrees com ara sanitat i educació ) tant els de fora com els de dins, però no vol ser res més.

No només Espanya no és (ni vol seguir) un model federal, sino que tampoc no és pas clar que pogués mai funcionar ja que a les comunitats autònomes (e.g., Extremadura, Madrid, la Rioja i les Castilles etc) són invents administratius i no són pas entitats equivalents o equiparables. La seva conducta esta guiada cap el manteniment de la uniformitat. Per exemple, en la discusió de la proposta d’estatut de Catalunya, fins i tot Andalusia, una comunitat en teoria amiga i progre ( on “els senyoritos” no se sap per què s’han fet sociates) ha estat tant bel·ligerant o més que no pas el País Valencià del PP. No és extrany doncs que les propostes catalanes es trobin amb l'oposició de "catorze comunitats autònomes i la gallina-estat" . L’error d’Espanya doncs - avui ja irrecuperable- , resta en el seu disseny institucional. A diferència d’un model de solució del veritable del problema de reconeixement nacional (a l’estil del que proposa el politòleg Daniel J. Elazar que seria d’una Espanya unida amb dos o tres “federacies” o estats associats), es va optar per un “cafè para todos” on s'aigualeix tota possibilitat de distinció.

(Una curiositat pel que parlen d’idearis d’igualtat territorial i de model federal. Mentre que al Regne Unit, Bèlgica o a Canadà, els escocesos, flamencs o quebequesos han vist con “un dels seus” podria arribar a ser president de govern federal o prèmier, a Espanya això no seria pas possible per un català - tal com em recordava un ministre socialista, possiblement el català que més lluny ha arribat a un càrrec estatal . Així doncs, els catalans no som ni serem pas iguals en aquest estat espanyol).

Als vells federalistes, només els queda la independència, com a sortida. I als encara federalistes d’avui, paciència amb els catorze i la gallina.

Joan Costa-Font, professor d'economia polítca a la London School of Economics and Political Science

4.1.08

El referent de Macià, el llast de Duran i les manipulacions del PSC

foto
04.01.2008
El referent de Macià, el llast de Duran i les manipulacions del PSC

(Publicat al bloc d'en Xavier Mir)

Avui fa 74 anys que Francesc Macià va morir. Si més no, es va estalviar tot el que va venir després. Macià, malgrat algunes controvèrsies sobre els tres dies justos que va durar la república catalana, és un referent evident. I no ho és únicament per haver estat president de la Generalitat, EL president si tenim en compte el període excepcional que va protagonitzar. També és un referent per la seva trajectòria personal, perquè era un coronel que creia en l'exèrcit espanyol i va haver de plegar perquè la seva idea d'Espanya topava frontalment amb una realitat nacionalista excloent. La pel·lícula que avui passarà TV3 (la crosta contraataca, Ferran!) ho explica molt bé. El passat 7 de maig, després de veure-la, ja vaig penjar un apunt amb algunes reflexions. Mig any després, sembla clar que Montilla no vol saber res de Macià. Ha triat l'altre camí, la direcció contrària. Vol passar a la història com el president més mediocre, com el president que demana calma i optimisme i que és incapaç de reaccionar. Avui, a la plaça de Catalunya de Barcelona, Macià hi té un monument. Però em costa imaginar que Montilla passi a la història.

És clar que els temps que corren són ben diferents. Mireu, sinó, els vídeos de precampanya que han posat en funcionament PSC i CiU. Veient el de CiU tinc la impressió que estic veient el del PP o, encara pitjor, el de la Plataforma per Catalunya. No entenc com la militància està aguantant el que Duran està fent amb el partit. Veig el vídeo i penso en la gent de CiU que conec i alguna cosa no lliga. La inseguretat i la immigració, l'estrebada de la bossa... Quanta gent de CiU comparteix l'ideari que Duran expressa en aquest vídeo? Té cap sentit mantenir aquest home de cap de llista perquè ell parli d'inseguretat al més pur estil de la dreta mentre la militància parla de les relacions Catalunya-Espanya? CiU l'ha tornada a pifiar, i de valent, amb aquest vídeo.

El PSC n'ha fet un altre que és força més llarg. Massa i tot, potser, perquè jo diria que cansa, que satura de dades. És modernet i dinàmic i en aquest sentit, com a espot publicitari, dóna mil voltes al de CiU. Si us agrada la publicitat, oblideu-vos del producte que es vol vendre (cosa que passa sovint, d'altra banda, quan mirem la publicitat amb criteri estètic i no de consum) i mireu el concepte. Ara bé, com que els del PSC són els mestres de la mentida i la manipulació, aquest vídeo no n'és una excepció. Per molt ben fet que estigui, el que s'hi diu i s'hi veu clama al cel. El més divertit és una senyera amb cinc barres vermelles en lloc de quatre. Els de La Trinca deien que no ve d'un pam, i ara hi podríem afegir que no ve d'una barra; com que els en sobra, n'han posat una de més. També té nassos que parlin de sobirania. Dir que el nou Estatut reconeix la sobirania del poble català, a més de ser mentida, és una broma de mal gust. Si el poble català fos sobirà no tindria un estatut d'autonomia per al qual s'ha de demanar permís a un estat, sinó que tindria una constitució pròpia. És indignant. Què es pot fer contra la mentida i la manipulació? Més enllà de denunciar-les, poca cosa. El que farà la gent, però, és evident: engegar les eleccions a pastar fang. Aquest és un dels efectes buscats, potser, emprenyar la gent amb mentides perquè no vagin a votar. Al panorama és ben galdós.

Xavier Mir

3.1.08

Iceta i Zapatero, qüestió de "frames"

foto
03.01.2008
Iceta i Zapatero, qüestió de "frames"

(Publicat al bloc d'en Saül Gordillo)

La paraula de moda en política és "frame". Dius "frame" en una conversa i quedes la mar de bé. Fas patxoca. Si algú et pregunta què vol dir, llavors aprofites per explicar-li que "frame" vol dir marc, el marc del llenguatge i de la ideologia en el joc polític. Llavors li deixes anar que el pare de la criatura és George Lakoff [wiki], autor d'aquest llibre exitós titulat No pensis en un elefant. Lakoff (a la foto) és l'assessor polític de moda dels demòcrates dels Estats Units, i Zapatero l'acaba d'incloure en la nòmina internacional de savis del PSOE per a aquesta campanya electoral. L'elefant és la icona dels republicans nordamericans, i l'adaptació de Lakoff de cara als comicis del 9-M és recomanar-li a Zapatero que no pensi pas en un albatros, que és l'ocellot símbol del PP. Llàstima que el factòtum nordamericà arribi tard. Zapatero porta tota la legislatura pensant en el PP i quan no ho feia mirava de reüll els més immobilistes del PSOE. I així ens ha anat la legislatura que ara s'esgota.

La legislatura accidentada del 14-M va començar amb la promesa de l'Espanya plural, amb el talante i tal i tal, i ja veieu com acaba: amb l'Estatut retallat a La Moncloa a dins de l'escorxador del Tribunal Constitucional a punt de ser sacrificat, amb el TGV que no arriba a Sants però sí ho fa a Màlaga i Valladolid, i, en clau estatal, amb l'assumpte del País Basc sense resoldre i més descontrolat que abans. El que prometia tan ha esdevingut una enganyifa considerable. En clau territorial i catalana, eh! Que de fer política d'esquerres i retirar les tropes d'Iraq sí que en sap! No siguem injustos ara. Molt pitjor hauria resultat Rajoy i el tripartit que conforma amb Acebes i Zaplana. Ai las!

La metàfora de la legislatura és aquesta. De l'obertura al tancament. De la il·lusió al pragmatisme centralista que acaben adoptant tots els inquil·lins de La Moncloa. Quina diferència hi hauria si ara et diguessin que el president espanyol no és Zapatero sinó Bono? Menys la gomina, ben poca. I la metàfora es completa aquesta mateixa setmana. El dia abans que Zapatero faci balanç triomfalista de la seva (primera) legislatura, i mentre Castells i Puigcercós fan esforços per difondre els números que té el Govern, el nostre, sobre les balances fiscals que l'avi Solbes amaga a pany i forrallat en un acte de desafiament, el dia abans deia, el número dos del PSC, Miquel Iceta [bloc], reconeixia que Zapatero en té ben poc de federalista. No té la gomina de Bono ni segurament una visió tan recalcitrantment centralista, però... a Iceta li costa reconèixer que el projecte del PSC de Montilla —empès per federalistes de vella fornada, catalanistes de pota negra i zona alta i, molt probablement, per l'experiència pròpia de President— i el projecte del PSOE del lleonès Zapatero o del manxec Bono, tant li fa, vagin en la mateixa direcció.

Falten dos mesos per a les eleccions. El PSC i el PSOE mesuren forces, fan un pols en públic. Diguem que el pols el fan el Govern, el nostre, i l'executiu espanyol, el seu. A veure cap a on condueix tot plegat. Perquè no m'acabo de creure que tot plegat es tracti que a aquestes alçades la descoberta d'Iceta —que s'ho creu— sigui que el seu "frame", o el del PSC per a ser generosos, no coincideix amb el "frame" de Zapatero, o del PSOE, també per a ser generosos. Que els "frames" territorials d'uns i altres no són els mateixos ni encaixen ja fa dies que ho sabem.

(Per cert, Iceta diu que el seu "frame", que no és independentista, coincideix amb el "frame" de Duran Lleida [bloc]. A veure si els propers dies veiem les "vuit diferències".)

(El meu seguiment de la campanya a Eleccions 2008. A la columna de la dreta, a dalt, he creat una categoria d'enllaços de blocs i webs d'interès per a aquests comicis. Ara hi tinc els blocs de tres dels principals caps de llista per Barcelona. L'aniré farcint.)

Saül Gordillo, periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies

2.1.08

Catalunya a l'exterior

foto
02.01.2008
Catalunya a l'exterior

(Publicat al diari Avui el 15 de desembre de 2007)

Els darrers anys, el procés d'internacionalització de l'economia catalana ha avançat considerablement. Així, el darrer any del qual tenim dades, el 2005, les empreses catalanes repartien les seves vendes de la manera següent: un 40% es va vendre al mercat dels Països Catalans (de fet, el País Valencià és el primer client comercial de Catalunya), un 29% al mercat de la resta de l'Estat, i un 31% a la resta del món, mentre que el 1995 aquest darrer percentatge era només del 22%.

Però la globalització no tan sols implica la internacionalització dels fluxos comercials, sinó que també implica una nova divisió internacional del treball caracteritzada per la separació geogràfica de les activitats empresarials. Les empreses de les economies desenvolupades estan ampliant o desplaçant part de la seva capacitat productiva cap a països de baix cost, però mantenen les activitats de valor afegit en el país d'origen; el tèxtil n'és un cas paradigmàtic. Així, les exportacions es fan des del país productiu, es conquereixen nous mercats i els beneficis tornen a les empreses matriu en forma de dividends.

Catalunya ha passat de ser un territori receptor d'inversió estrangera directa a esdevenir un territori inversor net a l'exterior. Però els nivells absoluts són encara molt baixos. La ràtio d'inversió estrangera directa sortint respecte al PIB a la Unió Europea dels Quinze és aproximadament del 40%, mentre que a Catalunya és només del 15%. Sense grans empreses amb fàbriques arreu del món, Catalunya tindrà un rol secundari en el mercat global.


Elisenda Paluzie, professora d'Economia a la Universitat de Barcelona