El referent de Macià, el llast de Duran i les manipulacions del PSC
(Publicat al bloc d'en Xavier Mir)
Avui fa 74 anys que Francesc Macià va morir. Si més no, es va estalviar tot el que va venir després. Macià, malgrat algunes controvèrsies sobre els tres dies justos que va durar la república catalana, és un referent evident. I no ho és únicament per haver estat president de la Generalitat, EL president si tenim en compte el període excepcional que va protagonitzar. També és un referent per la seva trajectòria personal, perquè era un coronel que creia en l'exèrcit espanyol i va haver de plegar perquè la seva idea d'Espanya topava frontalment amb una realitat nacionalista excloent. La pel·lícula que avui passarà TV3 (la crosta contraataca, Ferran!) ho explica molt bé. El passat 7 de maig, després de veure-la, ja vaig penjar un apunt amb algunes reflexions. Mig any després, sembla clar que Montilla no vol saber res de Macià. Ha triat l'altre camí, la direcció contrària. Vol passar a la història com el president més mediocre, com el president que demana calma i optimisme i que és incapaç de reaccionar. Avui, a la plaça de Catalunya de Barcelona, Macià hi té un monument. Però em costa imaginar que Montilla passi a la història.
És clar que els temps que corren són ben diferents. Mireu, sinó, els vídeos de precampanya que han posat en funcionament PSC i CiU. Veient el de CiU tinc la impressió que estic veient el del PP o, encara pitjor, el de la Plataforma per Catalunya. No entenc com la militància està aguantant el que Duran està fent amb el partit. Veig el vídeo i penso en la gent de CiU que conec i alguna cosa no lliga. La inseguretat i la immigració, l'estrebada de la bossa... Quanta gent de CiU comparteix l'ideari que Duran expressa en aquest vídeo? Té cap sentit mantenir aquest home de cap de llista perquè ell parli d'inseguretat al més pur estil de la dreta mentre la militància parla de les relacions Catalunya-Espanya? CiU l'ha tornada a pifiar, i de valent, amb aquest vídeo.
El PSC n'ha fet un altre que és força més llarg. Massa i tot, potser, perquè jo diria que cansa, que satura de dades. És modernet i dinàmic i en aquest sentit, com a espot publicitari, dóna mil voltes al de CiU. Si us agrada la publicitat, oblideu-vos del producte que es vol vendre (cosa que passa sovint, d'altra banda, quan mirem la publicitat amb criteri estètic i no de consum) i mireu el concepte. Ara bé, com que els del PSC són els mestres de la mentida i la manipulació, aquest vídeo no n'és una excepció. Per molt ben fet que estigui, el que s'hi diu i s'hi veu clama al cel. El més divertit és una senyera amb cinc barres vermelles en lloc de quatre. Els de La Trinca deien que no ve d'un pam, i ara hi podríem afegir que no ve d'una barra; com que els en sobra, n'han posat una de més. També té nassos que parlin de sobirania. Dir que el nou Estatut reconeix la sobirania del poble català, a més de ser mentida, és una broma de mal gust. Si el poble català fos sobirà no tindria un estatut d'autonomia per al qual s'ha de demanar permís a un estat, sinó que tindria una constitució pròpia. És indignant. Què es pot fer contra la mentida i la manipulació? Més enllà de denunciar-les, poca cosa. El que farà la gent, però, és evident: engegar les eleccions a pastar fang. Aquest és un dels efectes buscats, potser, emprenyar la gent amb mentides perquè no vagin a votar. Al panorama és ben galdós.
Xavier Mir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada