Un comentari a la Sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la consulta popular basca

30.09.2008 Un comentari a la Sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la consulta popular basca Tot seguit us oferim un comentari, escrit pel membre fundador de la nostra plataforma Hèctor López Bofill, a l'entorn de la sentència que el Tribunal Constitucional declarant il·legal la consulta popular que el lehendakari Ibarretxe vol convocar al País Basc. Us en recomanem vivament la lectura. Així mateix, us animem a que sentiu l'entrevista que Euskal Irratia li realitzà sobre el mateix tema al també membre fundador deSobirania i Progrés, Antoni Abad, professor de Dret Constitucional a Estats Units. –- La sentència del Tribunal Constitucional espanyol per la qual es declara inconstitucional i nul·la la llei de la consulta popular al País Basc per obrir un procés de negociació i assolir la normalització política no té, en principi, efecte ni rellevància per a Catalunya ni per al projecte de consultes populars que el Govern català prepara. Certament, la Comunitat Autònoma de Catalunya, a diferència de la Comunitat d’Euskadi, té reconeguda la competència per regular les consultes populars per via de referèndum d’acord amb l’article 122 del nou Estatut, una competència que, en aquest aspecte, no ha estat recorreguda davant de la jurisdicció constitucional espanyola i, per tant, no podria ser declarada inconstitucional en la futura sentència que es prepara sobre la norma institucional bàsica de Catalunya. Una altra cosa és que, d’acord amb la configuració de l’article 122 de l’Estatut i de les propostes legislatives que es perfilen sobre la llei de consultes catalanes, per organitzar una consulta popular a Catalunya calgui l’autorització de l’Estat. No pot ser altrament, si és vol impedir que la llei catalana i les consultes que reguli excedeixin l’àmbit de la constitucionalitat. Tal com estableix l’article 149.1.32 CE, només correspon a l’Estat, sigui l’àmbit que sigui (estatal, autonòmic o municipal), l’autorització de la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, punt en el què el Tribunal Constitucional espanyol es va basar, justament, per declarar la manca de competència i de constitucionalitat de la llei basca. En principi, doncs, no hi hauria cap problema de constitucionalitat per a que a Catalunya disposéssim d’una llei de consultes populars per via de referèndum, sempre que es respectés el requisit de l’autorització estatal per a cada convocatòria. Un altre problema és si, amb aquesta llei catalana, es podria organitzar una referèndum de sobirania, és a dir, sobre un tema que desbordi el marc de la Constitució. I aquesta és la circumstància sobre la que la sentència que declara invàlida la consulta basca marca un precedent preocupant: el Tribunal Constitucional deixa clar que una consulta d’aquesta naturalesa contradiu frontalment la Constitució, la qual només reconeix al poble espanyol, constituït en nació espanyola, com a únic titular de la sobirania, sense que hagi cap altre subjecte ni poble diferenciat (el poble basc, el poble català) que gaudeixi d’un suposat dret a decidir. Una consulta sobre la independència de Catalunya (ni que es comptés amb l’autorització de l’Estat, cosa políticament gairebé impossible) només es pot organitzar, doncs, trencant amb el marc constitucional actual. Això no és estrany, si tenim en compte que, tret de comptades excepcions (com el del cas de Montenegro) la independència i la creació d’un nou Estat sempre s’ha produït contradient les regles constitucionals del règim estatal anterior. Una altra cosa és que la legitimitat política (la voluntat democràtica majoritària) permeti, com ha succeït en ocasions, exceptuar la legitimitat constitucional i superar la cotilla normativa. De tota manera, el Tribunal Constitucional deixa una escletxa perquè pogués haver una consulta relativa a la sobirania sense fer trontollar les regles de la Constitució Espanyola. En la mesura que el Tribunal sosté que l’única via de reconèixer un altre titular de sobirania seria una reforma constitucional de l’article 168 no seria forassenyat pensar en la celebració d’una consulta popular per via de referèndum a Catalunya, degudament autoritzada per l’Estat (i, per tant, respectuosa amb la Constitució i amb la normativa vigent) que demanés als ciutadans de Catalunya si estan d’acord amb que les institucions de la Generalitat plantegin una reforma constitucional per la via del 168 CE per modificar l’article 2 CE i reconèixer altres subjectes de sobirania. Això, que al final podria desembocar en un resultat igualment inconstitucional (previsiblement perquè la majoria nacional espanyola de l’Estat mai no s’avindrà a modificar la Constitució en aquest punt ni que ho demani una aclaparadora majoria catalana) almenys seria normativament més escrupolós i, en qualsevol cas, evidenciaria i potenciaria un conflicte democràtic que s’hauria de resoldre fora de la Constitució: a través de la decisió de la majoria catalana i, probablement, amb l’arbitratge d’altres Estats i de la Unió Europea. Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional UPF

Presentació de "És el moment de dir prou", d'en Toni Strubell

29.09.2008
Presentació de "És el moment de dir prou", d'en Toni Strubell

Toni Strubell, periodista i membre de la Fila 0 de Sobirania i Progrés, ha publicat un nou llibre el títol del qual sens dubte està en sintonia amb l'esperit que es respira a bona part de la nació. El moment de dir prou, en efecte pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. El llibre està prologat per Francesco Cossiga i compta així mateix amb l'epíleg de Henry Ettinghausen, i ens complau convidar-vos a la presentació que se'n farà demà dimarts 30 de setembre a les 19:00 a laLlibreria Ona de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 654). La presentació correrà a càrrec del propi autor, del membre de la Comissió de la Dignitat Josep Cruanyes i d'enLluís Pagès, director de Pagès editors.

Manifest del 25 de juliol

27.09.2008 Manifest del 25 de juliol El passat 25 de juliol, a Santiago de Compostela, un grup d'historiadors catalans, gallecs i bascos van publicar un manifest amb la intenció de recuperar i reivindicar. l'esperit de Galeusca (l'aliança formada durant la primeria del segle XX pels nacionalismes català, gallec i basc). Tot seguit reproduïm el manifest, així com un llistat d'adhesions al mateix. –––––– Fa 85 anys Galiza, Euskadi i Catalunya (Països Catalans) eren tres realitats puixants que avançaven amb pas ferm en la reivindicació de les seves respectives identitats. L’augment de consciència nacional en els tres països féu que moltes experiències de signe autodeterminista poguessin desenvolupar-se amb plena normalitat fins a l’aixe-cament militar reaccionari de 1936. Una realitat que s’enquadra en la persecució de cotes de benestar social i dignitat col·lectiva en tots tres països. En aquest ordre d’e-xigències, les historiadores i historiadors que signem el present manifest ens marquem el propòsit ferm de contribuir a l’acostament de les cultures i societats gallega, basca i catalana a través del coneixement recíproc del passat i la trajectòria cultural de totes tres realitats, imprescindible en la cerca de solucions als problemes comuns. Les historiadores i historiadors gallecs, bascos i catalans sotasignats, investigadors i ensenyants vinculats a diferents institucions de reconeguda trajectòria, Afirmem la nostra voluntat de reprendre l’esperit de la Triple Aliança de 1923, el Galeuzca de 1933 i els posteriors projectes »galeuzcans» de l’exili duts a terme entre 1941-46 i 1958-59, interpretats amb criteri inequívocament progressista a la llum dels corrents d’avenç social del nostre temps, i així mateix de projectar la història i la cultura dels nostres tres països dins una Europa en construcció en un món en procés creixent de globalització. Ens refermem en la defensa incondicional de les nostres respectives cultures i llengües i en la procura de llur plena normalització malgrat les constants escomeses provinents de sectors antidemocràtics del nostre entorn social. —Exigim des de Galícia, Euskadi i els Països Catalans el respecte necessari per a l’ensenyament gallec, basc i catalano-valencià-balear, respectivament, i que la his-tòria hi ocupi, com en tota societat normal, aquell espai fonamental i suficient per a conèixer-nos, per a saber-nos explicar el present i encaminar-nos assenyadament vers el futur. En el camp educacional, denunciem la reducció horària que amenaça les aules d’història associada a la tendència curricular unidireccional del vigent ordre escolar. —Denunciem els intents uniformistes promoguts per l’aparell estatal espanyol, en complicitat amb determinades instàncies culturals d’inspiració espanyolista, en què preval una visió elitista de la història denegatòria de qualsevol testimoni obrer, republicà i popular del nostre passat. —ENS PROPOSEM amb fermesa eliminar en els nostres territoris la menor presència de simbologia o tendència feixista i treballar per la democràcia participativa i recu-perativa de la memòria històrica col·lectiva. —Denunciem la persecució que pateixen alguns investigadors per desplegar la feina professional dins el rigor més absolut. Doncs, combatrem conjuntament qual-sevol atac que pugui donar-se en aquesta línia. Per últim, fem una crida a tots els professionals de la història perquè aprofundeixin en el coneixement del nostre pretèrit i facin seu el compromís social actiu en favor de la normalització de les nostres respectives realitats nacionals. Santiago de Compostel·la, 25 de juliol de 2008. ADHERITS/DES -Fernando Acuña Castroviejo, catedrático de Arqueoloxía da USC -Joaquim Albareda (Director de l'Institut universitari d'Història Jaume Vicens Vives) -Joan Alcaraz, periodista -Ramon Alquézar (titular d'història a la UAB) -Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya -Bieito Alonso, profesor de Historia e membro do Consello da Memoria -David Agustí, investigador e profesor de Historia -Pere Anguera (professor Universitat Rovira i Virgili) -Elisa Badosa i Coll (titular d'Història moderna a la UB) -Beleren Bakaikoa, investigador e profesor de Historia do Dereito da EHU -Albert Balcells, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona -Xusto Beramendi González, catedrático de Historia Contemporánea da USC -Francesc Bonamusa, catedràtic de la UAB -Antoni Cabrol i Saladrigues, investigador -Jordi Casassas Ymbert, catedràtic de la UB -Ramon Casalé (historiador, museòleg i crític d'art) -Giovanni Cattini (investigador i professor UB) -José Manuel Castells, investigador e profesor de Historia do dereito da EHU -Víctor Castells, investigador -Josu Chueca, contemporaneísta e docente da EHU -Jaume Comas Gras (investigador del CEHCI) -Montserrat Comas (historiadora i bibliotecària. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer) -Manuel Costa-Pau, investigador e editor -Jordi Creus (director de la revista “Sàpiens”) -Xavier Díez (investigador e periodista) -Uxío-Breogán Diéguez, director do CEDAB e membro do Consello da Memoria -Matilde Duque Oliart, historiadora de l'art -Jaume Espinagosa Marsà (Museu de Tàrrega) -Antonio Espino, professor UAB -Xosé Estévez, modernista e contemporaneísta, profesor da UD -Lourenzo Fernández Prieto, catedrático de Historia Contemporánea da USC -Marc Ferran, director del Museu d'Art i Històira de Reus -Xavier Ferré Trill, investigador i professor -Josep Maria Figueres, historiador e profesor da UAB -Francesc Foguet (professor UAB, escriptor i editor) -Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra) -Antoni Furió, director de publicacións da UV -Pere Gabriel (professor UAB) -Xoán Carlos Garrido Couceiro, investigador e membro do Consello da Memoria -Paquita Gomez, historiadora i professora de secundària -Ramon Gual (investigador i editor. Catalunya del Nord) -Antoni Guirao Motis (investigador i professor de secundària) -Francesc Xavier Hernàndez (historiador, arqueòleg i museòleg) -Oscar Jané (historiador i editor. Grup “Manuscrits”, Codirector de “Mirmanda”) -Antonieta Jarné (titular d'història contemporània. Universitat de Lleida) -Oriol Junqueres, professor de la UAB -Francisco Letamendia, contemporaneísta e profesor da EHU -Jordi Llorenç, historiador i catedràtic de secundària -Anselmo López Carreira, medievalista e catedrático de Historia -Felipe-Senén López Gómez, Arqueólogo e Museólogo -Jose Mari Lorenzo, contemporaneísta e profesor da UD -Bernardo Máiz, investigador e catedrático de Historia -Josep Massot i Muntaner, historiador i dir. Publicacions de l'Abadia de Montserrat -Bernat Muniesa Brito (professor història contemporània UB) -José M. Murià (Membre numerari de l'Acadèmia Mexciana de la Història) -Jon Gurutz Olaskoaga, investigador e profesor de Historia do dereito da EHU -Oriol Olesti Vila (titular d'història antiga de la UAB) -Jordi Oliva (investigador Centre d'Història Contemporània) -José Luis Orella Unzué, medievalista e modernista, profesor da UD -Pelai Pagès (Història Contemporània. UB) -Dionísio Pereira, investigador e membro do Consello da Memoria -Miquel Perez Latre, historiador i arxiver -Manuel Pérez Nespereira (historiador Grup d'Hª Cultura i dels Intel.lectuals. UB) -Joan Peytaví (professor de la Universitat de Perpinyà) -Josep Pich i Mitjana (professor Universitat Pompeu Fabra) -Francesc Poble i Feijoo (historiador i cap de redacció de la revista “Lletres”) -Eduard Puigventós (ivestigador) -Enric Pujol, investigador e profesor de UAB -Angel Ramos (redactor de la revista “Eines”) -Hilari Raguer, historiador -Carolina Ribera Esplugues (conservadora del Museu d'Història de Catalunya) -Sebastià Riera i Viader (professor UAB) -Frances Roca, economista e historiador -Xavier Rocas (investigador i director del Terracota Museu de La Bisbal) -Jordi Roig i Ferrer, investigador i professor de secundària -Josep M. Roig i Rossich, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya -Gemma Rubí (profesora UAB) -Fermí Rubiralta, investigador e docente de Historia -Antoni Segura (professor UB i director del Centre Estudis Històrics Internacionals) -Marcos Seixo Pastor, investigador e docente de Historia -Eva Serra Universitat Pompeu Fabra -Francesc Serra,investigador i professor de secundària -Joan Serrallonga, professor UAB -Antoni Simon (catedrático UAB) -Jaume Sobrequés i Callicó, Catedrático de Historia de Catalunya da UAB -Eva Solanes Potrony (arqueòloga i museòloga) -Queralt Solé, investigadora i professora UB -Josep M. Solé i Sabaté (historiador i professor de la UAB) -Virginia Tamayo, investigadora e profesora da Historia do Dereito da EHU -Josep Termes (professor Universitat de Barcelona) -Joan M. Thomàs (Universitat Rovira i Virgili) -Lluís Ferran Toledano González, profesor de Història Contemporánea da UAB -Josep M. Torras Ribé, historiador -Xosé Ramón Veiga Alonso, profesor titular de Historia Contemporánea USC -Carlos Velasco Souto, profesor titular de Historia Contemporánea da UdC -Jona Villaroya (catedràtic història contemporània UB

Espanya s'ha d'aprimar

26.09.2008 Espanya s'ha d'aprimar (Publicat al diari Crònica) La publicació de les balances fiscals per part del Ministeri d’Economia i Hisenda va suposar, de fet, el reconeixement de l’espoli que patim els Països Catalans, i que afecta el nostre benestar i la nostra capacitat productiva. Per això demanem que l’estat inverteixi més a Catalunya, no com una petició d’ajuda sinó com una reclamació de justícia, ja que generem prou recursos en forma d’impostos per tal de cobrir les nostres necessitats. Però tant important com reclamar un augment de la inversió estatal a Catalunya és decidir en què s’inverteix. La Fundació Josep Irla ha fet públic un estudi que revela que el 36% de les inversions de l’estat a Catalunya són impròpies, és a dir, que afecten àmbits de fora de les seves competències. Per tant, a més de suportar un dèficit fiscal del 9% del PIB, una part dels diners que l’estat inverteix es destinen a envair les competències de la Generalitat. Estem parlant d’inversions i subvencions de l’àmbit de la cultura o de les universitats, per exemple. Diners que Espanya utilitza per fer polítiques paral·leles al govern de Catalunya i, molt sovint, en contra d’aquest govern. I si a això hi sumem la quantitat de funcionaris i estructures estatals que hi ha a Madrid que treballen en competències transferides a les Comunitats Autònomes, trobem on són els diners espoliats a Catalunya: dilapidats en envair el minso poder polític que tenim. Conclusió: Espanya s’ha d’aprimar. En moments de crisi, diuen que hom s’ha d’estrènyer el cinturó. I Espanya i el seu govern tenen, en relació als Països Catalans, un sobrepes absolutament desmesurat. Pere Aragonès, diputat al Parlament de Catalunya

Galeria de fotos de la Diada

25.09.2008 Galeria de fotos de la Diada La passada Diada de l'Onze de Setembre va ser, perSobirania i Progrés, molt especial, ja que vam encapçalar la convocatòria de la primera manifestació civil sobiranista que es porta a terme en aquesta jornada. Així mateix, durant la resta del dia vam dur a terme la tradicional ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, i vam ser presents així mateix a la Fira d'Entitats de la Festa per la Llibertat. Totes les activitats que vam dur a terme, i en especial la manifestació, van comptar amb un gran suport popular. D'aquesta manera, Sobirania i Progrés surt reforçada d'una Diada marcada per la incertesa respecte del futur de l'Estatut de Catalunya i del finançament. Tot seguit us oferim un recull de fotos de la jornada.

Criteris pel dret a decidir

24.09.2008 Criteris pel dret a decidir (Publicat al diari Crònica) La Unió Europea, que en qüestions nacionals solia pixar fora de test, últimament ha fet dues coses clarament ben fetes i una altra que, en qualsevol cas, no és directament una pífia. Discutible, però no una pífia. Per tant, podem dir que no és ja que hi hagi canvis a la vista, sinó que alguns canvis importantíssims ja s’han produït. Les coses que la UE ha fet com tocava i que tenen a veure amb la qüestió nacional han estat, en primer lloc, posar unes condicions i, per tant, reconèixer la possibilitat (i la legitimitat) de la independència en el cas de Montenegro. Ja vàrem dir, en el seu moment, que no estàvem a favor d’unes condicions tan dures (per exemple, pel que fa a que més d’un 55% dels votants haguessin de votar a favor), però que es podien acceptar, perquè per a la UE era un pas de gegant. També fou correcta la posició de la majoria dels estats membres de la Unió Europea de donar suport a la independència de Kosova (que l’Estat espanyol, Bulgària o Eslovàquia se’n desmarcassin, francament, només és una anècdota). El que es podria discutir –particularment pens que existeixen raons en més d’una direcció, que poden ben ser tengudes en compte- és la posició de no reconèixer Ossètia i Abkhàsia, secessionades de Geòrgia, amb el suport de Rússia. El cas, evidentment, és molt més dubtós que no el de Montenegro o fins i tot que el de Kosova. De fet, allà on hi ha més substància nacional (Ossètia del Nord) ningú no s’ha separat de ningú. La diferència entre les dues Ossèties és que la del nord es troba sota domini rus, i la del sud, en canvi, fa (o feia) part de Geòrgia, república independitzada de Rússia en produir-se el desmembrament de la Unió Soviètica. En qualsevol cas, s’ha de reconèixer que hi pot haver desgavell a l’hora de destriar el gra de la palla quant als processos d’autodeterminació. S’ha de poder establir en quins casos és un procés real d’establiment d’un estat per voluntat d’un poble, i en quins casos es tracta d’una maniobra entre grans potències. Per això, l’Aliança Lliure Europea establirà un grup de treball per marcar aquests criteris. Així ho hem acordat a Brussel.les, a l’executiva celebrada el dia 17 de setembre. Es tractaria que aquest exercici que farem a l’ALE es fes al conjunt de la Unió Europea. I que la Unió, com a tal, tengués consensuades les condicions sota les quals l’autodeterminació (amb la possibilitat d’independència) sigui acceptable. Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística

Pau o paciència?

23.09.2008 Pau o paciència? (Publicat al diari Avui) Suposo que deveu saber que el representant de la Comissió Europea pel Multilingüisme, senyor Leonard Orban, va fer un informe que diu que no hi ha cap discriminació del castellà a Catalunya i que la convivència pacífica de castellà i català és magnífica. Moltes gràcies, senyor Orban, per dir una evidència, que ens és útil, perquè el soroll mediàtic que fan els espanyolistes és tan irracional com insultant. El que m'ha cridat l'atenció és que tots aquests furibunds guardians del castellà no han denunciat mai la, segons ells, terrible situació del castellà a Catalunya. Brussel·les no ha rebut ni una denúncia. Allò de la imposició nazi-feixista, allò d'igual que Franco però a l'inrevés (sí senyor: ben a l'inrevés) no ha estat mai denunciat per ningú a Brussel·les. Sabeu per què? És fàcil d'entendre: perquè Catalunya compleix escrupolosament la llei. I no sols la llei pròpia (¿n'hi ha, de llei pròpia?), sinó la controlada i votada pel Parlament espanyol. Que el català és la llengua pròpia de Catalunya ho diu l'Estatut, i el Parlament espanyol ho va aprovar amb una enorme majoria. Una altra cosa és que el comissari vegi aquesta "pax" lingüística com un fet meravellós. La pau es produeix perquè els catalanoparlants passem al castellà abans i tot que ens ho demanin. Som els catalans els qui ens hem cregut allò que el català és una llengua prescindible, simpàtica i prou. El mateix Orban es fa creus de la facilitat amb què canviem de llengua. Vull dir que la famosa "pau" és deguda a la feblesa del català i a l'excessiva bona educació dels catalanoparlants. I d'això, quan una llengua està ferida de mort, jo no en diria pau: en diria retrocés i senyal d'extinció. Que és molt diferent. Isabel-Clara Simó, escriptora

La sentència

22.09.2008 La sentència (Publicat al diari Avui) Que el Tribunal Constitucional rebutjaria la consulta popular impulsada pel lehendakari Ibarretxe era, com s'ha repetit, previsible. De la sentència, que resulta rotundament aclaridora, molts se n'alegren, però, tanmateix, no crec que se'ls escapi que, de fet, es tracta d'una prohibició, i d'una prohibició antipàtica, com ho són força prohibicions: a Euskadi se li prohibeix no sols exercir el dret a decidir, sinó també que el seu lehendakari pugui dirigir-se als ciutadans i preguntar-los, encara que sigui de forma no vinculant, sobre el futur polític que desitjarien per al seu país. Els partidaris del dret a l'autodeterminació, per la seva banda, eren perfectament conscients que el TC prendria una decisió de l'estil de la que ha pres. No obstant això, la sentència té, des de la seva òptica, una positiva dimensió demostrativa, pedagògica, si se'm permet, en el sentit que il·lustra a ulls de tothom -i en especial dels ciutadans bascos- quins són els límits de l'artefacte constitucional espanyol, en el qual s'ha d'incloure, naturalment, el mateix tribunal. És a dir, que allò que per a molts dels que han aplaudit la sentència és una prohibició antipàtica, segons com fins i tot incòmoda, per als que hi estan en desacord l'expressió d'aquesta prohibició és una virtut, no debades un dels objectius d'Ibarretxe era justament denunciar l'estretor de la faixa constitucional. El lehendakari, doncs, ha sortit derrotat del Tribunal Constitucional, sí, però no tant, o no del tot. I no solament perquè el rebuig a la seva consulta pugui afavorir-lo políticament i electoralment. Molts haurien preferit, estiguin-ne ben segurs, evitar una sentència de les característiques de la que ens ocupa. Marçal Sintes

Estat de perplexitat permanent

19.09.2008
Estat de perplexitat permanent

(Publicat al diari e-notícies)

Em sembla molt encertat l'adjectiu amb què l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, ha definit l'estat anímic del país com a conclusió del seu estudi sobre la salut de la societat catalana. L'adjectiu és "perplexa". Catalunya se sent perplexa perquè està prenent consciència que ja no és el motor de l'economia i de la modernitat de l'Estat espanyol, ha dit l'IEC. Doncs sí, aquesta és la realitat. Abans estàvem tan subordinats a Espanya com ara, però els cofoistes -que sempre miren enrere, mai endavant, i que sempre tenen Espanya com a referent nacional- podien dir que "Europa començava a Catalunya". "Som els més avançats, som els més moderns, som els que tenim més poder adquisitiu...", eren frases habituals que se sentien pel carrer i amb les quals molts catalans hi trobaven un premi de consolació o senzillament una coartada per justificar la seva por a retornar a Catalunya allò que dóna sentit a un poble: la seva llibertat. Creien, aquestes persones -i encara n'hi ha moltes que ho creuen-, que els catalans hem vingut a aquest món a complir una missió divina: a modernitzar Espanya, a democratitzar Espanya, a mantenir Espanya. I és així com, a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, ens hem convertit en unes simples províncies de l'est peninsular. Posats a perdre-hi, fins i tot hem perdut el distintiu de Comunitat Històrica. Ara ja no som res més que un simple tall de kiwi en la macedònia de fruites espanyola.

És clar que la societat catalana està perplexa. I doncs, què es pensava aquesta societat nostra? És trist despertar un dia del son dels infants i descobrir que el teu patrimoni s'ha esvaït. I encara et deixa més perplex veure com aquell que ha engrandit el seu patrimoni gràcies a tu et diu insolidari, avar i mesquí. Però caldria que ens preguntéssim quina utilitat té la perplexitat? De què serveix? La perplexitat és humana i té sentit com a reacció momentània, però és altament perillosa quan arrela i esdevé permanent. És perillosa perquè és sinònim d'indecisió, d'incertesa, de vacil·lació i de confusió; és a dir, just el contrari de seguretat, de confiança, de responsabilitat i de resolució. La perplexitat, en definitiva, és immobilisme i l'immobilisme no permet avançar. Per això és tan important que superem aquesta estupefacció, perquè ja ha estat a bastament demostrat que Espanya no és la solució als nostres problemes. Espanya és el nostre problema. I ho continuarà essent mentre la perplexitat ens tenalli la gola, ens enteli la vista i ens afluixi les cames. Aquell que no creu en ell mateix està condemnat a viure sempre subordinat a un altre. És aquest, el nostre projecte? És aquest, el nostre horitzó? És aquesta, l'herència que pensem deixar als nostres fills? Un país captiu? Una Catalunya econòmicament enfonsada, lingüísticament malmesa, físicament paralitzada i psicològicament atemorida?

Diuen que les persones necessitem dates significatives per prendre decisions que afecten la nostra vida. Molt bé, doncs aprofitem l'Onze de Setembre d'enguany per concloure que Catalunya no té futur dintre d'un Estat que no sigui el seu i per interioritzar que no hi ha cap manament diví que ens condemni a viure per sempre més subordinats a Espanya. El nostre destí no està escrit enlloc. El destí l'escrivim cada dia nosaltres mateixos, amb els nostres actes. Abandonem, per tant, el posat de poble astorat i fem de la paraula prou un signe de reafirmació col·lectiva. Només aquell que sap dir prou a un present advers es fa mereixedor d'un futur en dignitat.

Víctor Alexandre, escriptor i periodista

El 35% dels catalans està a favor de la independència, segons el CES

17.09.2008 El 35% dels catalans està a favor de la independència, segons el CES (Publicat al diari Crònica) El president de la fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes i encara vocal del CGPJ Alfons López Tena, l’investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) Marc Belzunces, i la diputada sobiranista a l’Assemblea Nacional del Quebec Lisette Lapointe i el director del Cercle Roger Albinyana han presentat aquesta tarda les conclusions de l’estudi. Aquest estudi recull totes les enquestes sociològiques i polítiques fetes a Catalunya en els darrers trenta anys, i que contenen almenys una pregunta directa sobre la independència de Catalunya. Les conclusions principals que es poden extreure de l’estudi són les següents: En primer lloc, segons aquest estudi, el suport social a la independència és d’un 35% i l’oposició d’un 45%, mentre que els indecisos se situen en un significatiu 20%. Al mateix temps, com més gran és una població menys independentista és. En canvi, en els pobles de menys de 10.000 habitants l’opció independentista és majoritària. L’estudi constata que la majoria de persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol i les persones provinents de la immigració – exceptuant els països de l’Est – són majoritàriament contraris a la independència. D’altra banda, crida l’antenció la dada que com més nivell d’estudis es té, més a favor s’està de la independència, i viceversa. Els nivells més favorables a la independència són els de l’ensenyament superior (universitari grau mig i grau superior) amb un 40% i els menys favorables són els de sense estudis i només ensenyament elemental amb un 57% en contra. Finalment, recolzant aquesta última dada: com més freqüentment es llegeix la premsa escrita més favorable s’és a la independència amb un percentatge del 39%. Per contra, aquells que no llegeixen mai la premsa són els més contraris a la independència amb un 56%.

Desconcert i indignació

16.09.2008
Desconcert i indignació

(Publicat al diari Avui)

Afirmen els sociòlegs que els catalans estan desconcertats. Potser aquest desconcert va provocar que una pila de columnistes i animadors de tertúlies radiofòniques es preguntessin els dies previs a l’Onze de Setembre si paga la pena encara mantenir-ne el caràcter reivindicatiu o si amb els actes institucionals ja n’hi ha prou. Potser aquest desconcert podria explicar que l’endemà dels actes reivindicatius una pila de mitjans de comunicació menystinguessin la xifra d’assistents a la manifestació de la tarda convocada per les plataformes sobiranistes o centressin l’atenció en una o dues baralles que no van anar més enllà.

Potser aquest desconcert podria explicar també que l’Audiència Nacional, instada pel diari del tambor, hagi reclamat “de manera urgent” les actuacions dels Mossos al Fossar de les Moreres, on alguns encaputxats van cremar retrats i banderes. Potser el desconcert explica que la reivindicació acabi o bé qüestionada, o bé estigmatitzada o bé fins i tot criminalitzada. Però els organitzadors de la manifestació de la tarda afirmen que no n’estan gens, de desconcertats, i que més aviat se senten indignats amb el tractament informatiu que els van perpetrar. Potser sí, que tant de desconcert no hauria de suposar deixar d’explicar els fets sense prejudicis ni pressions. Perquè, a còpia de desconcert, arribarà un Onze de Setembre en què ningú no reivindiqui res. Perquè tothom s’hagi cregut que ja no paga la pena, per evitar que les cròniques dels mitjans de comunicació els facin sentir-se inútils o fins i tot per estalviar-se el tràngol que l’Audiència, gens desconcertada, reclami actuacions contra tothom.

Desclot

Video reportatge de l'Avui sobre la manifestació "Som una nació, volem Estat propi"

15.09.2008
Video reportatge de l'Avui sobre la manifestació "Som una nació, volem Estat propi"

Us oferim tot seguit un videoreportatge elaborat pel diari Avui, on podreu veure imatges de la manifestació del passat Onze de Setembre que aplegà el sobiranisme civil sota el lema Som una nació, volem Estat propi. La manifestació, convocada i organitzada per Sobirania i Progrés i desenes d'entitats sobiranistes, va ser la més nombrosa de la jornada, amb una assistència xifrada en unes 20.000 persones. Amb aquesta manifestació, el sobiranisme civil ha aconseguit un protagonisme dins les jornades reivindicatives de la tarda que fins ara només havia tingut l'independentisme polític. Al reportatge podreu sentir declaracions de diversos dirigents d'aquest sobiranisme civi i, entre ells, dels membres fundadors de SiP Elisenda Paluzie i Joel Joan, president aquest últim de l'entitat.

Èxit total de la manifestació “Som una nació, volem Estat propi”

12.09.2008
Èxit total de la manifestació “Som una nació, volem Estat propi”

La manifestació “Som una nació, volem Estat propi”, convocada per Sobirania i Progrés i per desenes d'entitats sobiranistes per commemorar l'Onze de Setembre d'enguany, va esdevenir la més nombrosa de tota la jornada i una de les més concorregudes dels últims anys de totes les que s'han anat celebrant en motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Prop de 20.000 persones van secundar la manifestació sobiranista, la primera d'aquest estil organitzada no des dels partits sinó des de la societat civil, i van convertir-la en un èxit.

La manifestació, que va sortir a les cinc de la tarda de la Plaça Urquinaona i va acabar a l’Avinguda dels Til·lers, es va desenvolupar amb un caire festiu i sense incidents remarcables. Al final, el poeta Feliu Formosa – Premi Nacional de les Lletres Catalanes – va llegir el manifest de la convocatòria, on es donava per ‘conclosa l’etapa autonomista’ i es reclamava un ‘Estat propi el més aviat possible’. En representació de la nostra plataforma hi assistiren en Joel Joan, actor i president de la plataforma, a més de membres fundadors de la mateixa com ara l'economista Elisenda Paluzie, el sociolingüista Miquel Strubell o el professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill. També hi van assistir altres dirigents de la societat civil sobiranista, com ara Àngel Colom (ex-dirigent de La Crida), Elisenda Romeu (Plataforma pel Dret de Decidir) o Alfons López Tena (Cercle d'Estudis Sobiranistes).

Des de Sobirania i Progrés volem agrair el suport de totes les entitats que van recolzar i organitzar conjuntament la manifestació, així com l'assistència de tots aquells hi vau anar i la bona feina de tots els que vau col·laborar amb les tasques de preparació de la convocatòria. Tot seguit us oferim un recull de premsa que fa palès l'èxit del treball de tots i totes.

Milers de persones demanen un estat propi pel centre de Barcelona (Crònica)

20.000 persones reclamen un estat propi per a Catalunya en un Onze de Setembre festiu i sense incidents (Avui)

20.000 catalans es manifesten reclamant un Estat propi (sms25)

La Diada, marcada per la gran presència de l'independentisme i la polèmica del finançament (Vilaweb)

“Necessitem un Estat propi per sobreviure” (Vilaweb TV)

Unitat, finançament, estat propi! (Tribuna.cat)

Milers de persones celebren la Diada demanant la independència (Racó Català)

Més de 20.000 persones reclamen un Estat propi (Directe!cat)

Milers de catalans surten al carrer per la independència (El Punt)

Els sobiranistes superen ERC en la marxa independentista (El Periódico)

Encara queden places lliures a l'autocar de Girona

10.09.2008
Encara queden places lliures a l'autocar de Girona

Si tens pensat venir des de Girona a la manifestació "Som una nació, volem Estat propi" (11 de setembre, a les 17:00 a la Plaça Urquinaona de Barcelona), t'interessarà saber que encara queden places a l'autocar de Girona per venir a la manifestació.

Lloc de sortida: Al costat del Restaurant Núria
Hora: 14:30
Preu: 10 euros
Per reservar truqueu al telèfon 661 008 330

Crònica de la roda de premsa de la manifestació "Som una nació, volem Estat propi"

10.09.2008
Crònica de la roda de premsa de la manifestació "Som una nació, volem Estat propi"

A dia d'avui ja són una seixantena les adhesions d'entitats que ha rebut la manifestació "Som una nació, volem Estat propi", que començarà demà a les 17:00 a la Plaça Urquinaona, a la qual s'han adherit també diverses personalitats del món de la cultura com ara la cantant Marina Rossell. Ahir, en roda de premsa, es conegueren vàries d'aquestes adhesions. Així, presentats per Elisenda Paluzie, membre de Sobirania i Progrés, entitat que va impulsar la convocatòria de la manifestació, diverses personalitats del món acadèmic i cultural han fet públic el manifest que serà llegit pel poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic, a més de Premi Sant Jordi (entre d'altres) Feliu Formosa, al termini de la manifestació, al Pg. Pujades, davant l'entrada al parc de la Ciutadella.

Alfons López-Tena, que fins ara ha estat vocal del Consejo General del Poder Judicial i és President del Cercle d'Estudis Sobiranistes, a més de llegir les adhesions de persones com l'actor Sergi López i el catedràtic Josep-Maria Terricabras, ha definit aquesta convocatòria com un “tret de sortida” a d'altres esdeveniments que persegueixen el mateix horitzó: l'assoliment d'un Estat propi. López tena ha acusat la “part espanyola” d'haver fet fracassar la via estatutària “i això ens obliga a anar endavant”.

Àngel Colom, ex-dirigent de la Crida, ha denunciat l'ofensiva espanyolista desacomplexada contra Catalunya i per això ha demanat que “no hem de ser tímids en la resposta”, al·ludint a una massiva assistència a la manifestació. Per a Colom “aquesta Diada marca un objectiu: l'assoliment de l'Estat propi dins la Unió Europea” al qual hem d'arribar a partir d'un “full de ruta que cal definir” per assolir aquest nou horitzó, amb “la complicitat del milió de noves persones que viuen a Catalunya”, en referència clara a la nova immigració.

L'escriptor Víctor Alexandre ha manifestat que “mantenir una relació de dependència és malaltís i perjudicial” referint-se a la relació de Catalunya amb Espanya. Alexandre ha afegit que “mentre acceptem que som propietat d'un altre no tenim futur” i “Catalunya no té cap possibilitat de sobreviure en el sí d'un Estat que no és el se”. En un altre torn de paraules Alexandre ha afirmat que “la classe política catalana no escolta el pols del país. Té por i se'ls ha d'empènyer per a que estiguin a l'alçada dels qui van morir per Catalunya.” Alexandre també ha dit que si els que defensen l'unitat d'u n territori (el català o l'espanyol) són nacionalistes (catalans o espanyols), el PSC és nacionalista espanyol perquè defensa la unitat d'Espanya.

Finalment, Èric Bertran, el jove impulsor del portal El Fènix, ha fet una reflexió de perquè els joves cada vegada més, volen decidir per ells mateixos ja que “no hem estat a l'alçada a l'hora de negociar les grans decisions de país” i aquestes decisions no afavoreixen el dia a dia dels joves, que també són usuaris dels trens i altres serveis públics que veuen col·lapsats, desfasats i no responen a les seves necessitats.

La roda de premsa també ha comptat amb la presència de Feliu Formosa, l'economista i President de l'associació de tècnics tributaris de Catalunya, Xavier Fernàndez, del psiquiatre Jordi Vila-Abadal i l'historiador i investigador Jordi Bilbeny.

Vens en tren a la mani? Esbrina quina és la millor combinació!

10.09.2008
Vens en tren a la mani? Esbrina quina és la millor combinació!

Tens pensat venir a la manifestació Som una nació, volem Estat propi? Vindràs en tren? Si és així, no dubtis a consultar aquesta guia, cortesia dels companys d'EstatPropi.cat, en que figuren les combinacions de tren més adients per venir des de diversos punts del país a la manifestació. Recorda que Som una nació, volem Estat propi està convocada per demà Onze de Setembre a les 17:00 a la Plaça Urquinaona de Barcelona. No hi faltis!

Manifest: "Som una nació, volem Estat propi!"

09.09.2008
Manifest: "Som una nació, volem Estat propi!"

Avui, Onze de Setembre de 2008, fa 294 anys que els Països Catalans vam perdre les nostres estructures d’Estat, la nostra capacitat legislativa, el control econòmic dels nostres recursos i l’oficialitat de la nostra llengua. Avui, malgrat que hem recuperat una part de les nostres institucions seculars, el marc jurídic i polític espanyol continua limitant el nostre benestar i el nostre desenvolupament cultural.

Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones. Així, centenars de milers de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana es veu obligada a un sobreesforç de finançament privat dels serveis bàsics, les empreses han d’afrontar els reptes de la globalització sense les infraestructures imprescindibles, i es dificulta el procés d’integració de la immigració.

En definitiva, avui ja és ben evident que l’autonomisme està esgotat i no permet resoldre els problemes bàsics ni bastir projectes col·lectius de futur il·lusionadors. Ens cal definir un objectiu ambiciós, engrescador, i clar: l’Estat propi.

Avui som doncs aquí per proclamar que l’exercici del dret d’autodeterminació és inajornable i que l’objectiu comú del catalanisme ha de ser l’Estat propi per a la nostra nació.

Perquè volem infraestructures eficients i competitives.

Perquè volem serveis de qualitat que no estiguin eternament saturats.

Perquè no volem pagar com a primer món i que una part de la nostra ciutadania visqui en el quart món.

Perquè volem competir internacionalment sense que ningú no ens veti.

Perquè volem que el català sigui la llengua comuna, la llengua que uneixi tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, vinguts d’arreu del món.

Perquè volem tenir la nostra pròpia veu en el concert de les nacions.

Perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa.

Perquè no hi ha vent favorable per a qui no sap on vol anar.

Avui som aquí per proclamar ben fort als quatre vents:

SOM UNA NACIÓ! VOLEM ESTAT PROP!

ADHESIONS INDIVIDUALS

Assistents a la roda de premsa:

ALFONS LÓPEZ TENA, President del Cercle d'Estudis Sobiranistes

ÀNGEL COLOM I COLOM, Ex-Dirigent de la Crida

JORDI BILBENY, Escriptor i investigador

VICTOR ALEXANDRE, Escriptor

XAVIER MARTÍNEZ GIL, Economista

ERIC BERTRAN, Creador portal EL FÈNIX

JORDI VILA-ABADAL, psiquiatre

FELIU FORMOSA, poeta, traductor, dramaturg, actor i Premi Sant Jordi

Altres personalitats que també s'han adherit a la convocatòria són:

JOSEP MARIA TERRICABRAS, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona i Director de la Càtedra Ferrater Mora

MATHEW TREE, Escriptor

SERGI LÓPEZ, Actor

PATRICIA GABANCHO, Escriptora

ENRIC PUJOL CASADEMUNT, Historiador

ORIOL JUNQUERAS, Historiador

ISABEL-CLARA SIMÓ, Escriptora

TONI ALBÀ, Actor

JOAN REIG, Músic

ORIOL CREIXELLS, Promotor restaurants Via Fora!

MAWA NDIAYE, Coordinadora d'Entitats Senegaleses

MOHAMED IQBAL

JOSEP-ANTON FERNANDEZ, Professor de literatura catalana, UOC

MERCÈ MARTÍNEZ, Actriu

JOAN BOTAM, pare caputxí, President del Centre Ecumènic de Catalunya

RAIMON MIRANDA, Guionista de cinema

MIQUEL PUJADÓ, cantant i escriptor

XAVIER DEULONDER I CAMINS, historiador i documentalista

JOSEP M. VALL I COMAPOSADA, Editor

FÈLIX RABASSA I MARTÍ, llicenciat en història

FERRAN MARGARIT, jubilat

CARLES MÓRA, alcalde d’Arenys de Munt

LLUÍS ALÒS I MARTÍ

NÚRIA FELIU i MESTRES, cantant

ADHESIONS D'ENTITATS

Sobirania i Progrés

Cercle d'Estudis Sobiranistes

Plataforma pel Dret de Decidir

Plataforma pro-Seleccions Catalanes

Intersindical-CSC

La Xarxa d'Entitats

CIEMEN

Catalunya Acció

Catalonia Acord

Casa d'Andalusia de Sant Boi

Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras

Casal Argentí a Barcelona

Col·lectiu Immi.Cat

Comissió Centenari Estelada

Estatpropi.cat

FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya)

Club FNEC

Associació Cultural Espai-Cat

Associació Catalana per la senyera més gran del món

Plataforma per la Sobirania

ADAC (Girona)

Fundació Societat i Cultura

Estudiants en Acció

Revista El Timbal (Baix Gaià)

Comissió de la Dignitat

MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació)

Col·lectiu Joan Baptista Basset (Vilanova del Vallès)

Federació d'Entitats Senegaleses

Memorial 1714

Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI)

Independents per Mollet (IxM)

Amics de Josep Sunyol

Associació Lluís Companys Batzordea

La Golfa, associació de joves (Constantí)

Cercle Català de Negocis

Fundació Randa Lluís Maria Xirinacs

Germanies

CAL

A. Festa Nacional Països Catalans (Badalona)

COMISSIÓ 11 de SETEMBRE del PENEDÈS

Catalunya Enginyerat SL

Col·lectiu CAPBREU (Castellbisbal)

Plataforma per la Llengua (secció territorial de La Selva i secció local de Blanes)

Fòrum Faustí Llaverias (Puig-reig)

Horitzó Nacional (Girona)

Xarxa de Blocs Sobiranistes

Sobirania i República

Fundació Manuel de Pedrolo

El BIC, destacament de Catalunya Acció al Berguedà

Casal Independentista Bac de Roda (Roda de Ter, Osona)

Som 10 milions

Col·lectiu 1714

Fundació humanitària Dr. Trueta

Fundació Nova Història

Fundació Catalunya

Consum Català

Institució Cultural de la Franja de Ponent

LA XECNA (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional)

L'Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)

40 entitats convoquen la manifestació per l'Estat propi

07.09.2008
Ja són més de 50 les entitats que convoquen la manifestació per l'Estat propi

La manifestació civil convocada per la Diada ja compta amb el suport de 59 entitats.

Envia la teva adhesió a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat

El llistat complert d'entitats que convoquen la manifestació civil per reclamar l'Estat propi són:

Sobirania i Progrés
Cercle d'Estudis Sobiranistes
Plataforma pel Dret de Decidir
Plataforma pro-Seleccions Catalanes
Intersindical-CSC
La Xarxa d'Entitats
CIEMEN
Catalunya Acció
Catalonia Acord
Casa d'Andalusia de Sant Boi
Associació Roca i Farreras
Casal Argentí a Barcelona
Col·lectiu Immi.Cat
Comissió Centenari Estelada
Estatpropi.cat
FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya)
Club FNEC
Associació Cultural Espai-Cat
Associació Catalana per la senyera més gran del món
Plataforma per la Sobirania
ADAC (Girona)
Fundació Societat i Cultura
Estudiants en Acció
Revista El Timbal (Baix Gaià)
Comissió de la Dignitat
MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació)
Col·lectiu Joan Baptista Basset (Vilanova del Vallès)
Federació d'Entitats Senegaleses
Memorial 1714
Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI)
Independents per Mollet (IxM)
Amics de Josep Sunyol
Associació Lluís Companys Batzordea
La Golfa, associació de joves (Constantí)
Cercle Català de Negocis
CAL
Fundació Randa Lluís Maria Xirinacs
Germanies
A. Festa Nacional Països Catalans (Badalona)
COMISSIÓ 11 de SETEMBRE del PENEDÈS
Catalunya Enginyerat SL
Col·lectiu CAPBREU (Castellbisbal)
Plataforma per la Llengua (secció territorial de La Selva i secció local de Blanes)
Fòrum Faustí Llaverias (Puig-reig)
Horitzó Nacional (Girona)
Xarxa de Blocs Sobiranistes
Sobirania i República
Fundació Manuel de Pedrolo
El BIC, destacament de Catalunya Acció al Berguedà
Casal Independentista Bac de Roda, (Roda de Ter, Osona)
Som 10 milions
Col·lectiu 1714
Fundació humanitària Dr. Trueta
Fundació Nova Història
Fundació Catalunya
Consum Català
Institució Cultural de la Franja de Ponent
LA XECNA (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional)
L'Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)
Col·lectiu l'Armari-Associació de Joves per l'Alliberament Sexual
Congrés per la Sobirania dels PPCC
Cercle XXI

Sobirania i Progrés, a la 3ra Diada per l'autodeterminació a Blanes

06.09.2008
Sobirania i Progrés, a la 3ra Diada per l'autodeterminació a Blanes

La Diada per l'Autodeterminació és una jornada en defensa d'aquest dret que annualment organitzen a Blanes diferents col·lectius i organitzacions de caire independentista durant els dies previs a l'Onze de Setembre i a les primeres hores d'aquesta mateixa Diada. Enguany, els organitzadors de la jornada han tingut l'amabilitat de convidar Sobirania i Progrés a donar una xerrada, que portarà per nom La Construcció Nacional des de la Societat Civil i que anirà a càrrec d'en Joel Joan i l'Elisenda Paluzie, president i membre fundadora de l'entitat respectivament. L'acte es durà a terme a l'Espai República de la Diada, situat a la Casa del Poble de Blanes, a les 19:00.

Actes de Sobirania i Progrés per l'Onze de Setembre

05.09.2008
Actes de Sobirania i Progrés per l'Onze de Setembre

Amb motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, Sobirania i Progrés té previst els següents actes i activitats:

TOT EL DIA (de 9h a 20h)
Parada a la Mostra d'entitats al Pg. Lluís Companys (Arc de Triomf - Barcelona).
A la parada podreu signar pel Dret a decidir, comprar llibres, el joc de catrtes català o samarretes de Sobirania i Progrés.

11'30 hores - OFRENA FLORAL a RAFAEL CASANOVA.
Punt de trobada a Pg. Lluís Companys, a la carpa de Sobirania i Progrés (hi haurà un globus vermell identificatiu)

17'00 hores - MANIFESTACIÓ d'entitats civils amb el lema "SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI"
Inici a la Plaça Urquinaona - Barcelona. També aquí hi haurà un globus vermell identificatiu.

La manifestació serà l'acte més important de tota la Diada dut a terme pel sobiranisme civil, de manera que us convidem a assistir-hi. D'altra banda, el llistat (actualitzat) d'entiats adherides a la manifestació és el següent:

Sobirania i Progrés
Cercle d'Estudis Sobiranistes
Plataforma pel Dret de Decidir
Plataforma pro-Seleccions Catalanes
Intersindical-CSC
La Xarxa d'Entitats
CIEMEN
Catalunya Acció
Catalonia Acord
Casa d'Andalusia de Sant Boi
Associació Roca i Farreras
Casal Argentí a Barcelona
Col·lectiu Immi.Cat
Comissió Centenari Estelada
Estatpropi.cat
FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya)
Club FNEC
Associació Cultural Espai-Cat
Associació Catalana per la senyera més gran del món
Plataforma per la Sobirania
ADAC (Girona)
Fundació Societat i Cultura
Estudiants en Acció
Revista El Timbal (Baix Gaià)
Comissió de la Dignitat
MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació)
Col·lectiu Joan Baptista Basset de Vilanova del Vallès
Federació d'Entitats Senegaleses
Memorial 1714
Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI)
Independents per Mollet (IxM)
Cercle Català de Negocis
Fundació Randa Lluís Maria Xirinacs
Germanies

Presentació a Barcelona de la manifestació "Som una nació, volem Estat propi"

04.09.2008
Presentació a Barcelona de la manifestació "Som una nació, volem Estat propi"

Sota el lema Som una nació, volem Estat propi, diferents representants de les principals entitats civils de Catalunya han exposat a la premsa i al país, els seus arguments per convocar la societat a manifestar-se per un Estat propi el proper 11 de setembre, a les 5 de la tarda, a la Plaça Urquinaona de Barcelona. La roda de premsa, celebrada ahir dimarts al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, va començar amb les intervencions del sobiranisme civil. Així, Joel Joan, president de la Plataforma Sobirania i Progrés ha declarat l'esgotament de la via autonomista (“la via estatutària està morta” ha expressat Joan), mentre que Elisenda Romeu, de la Plataforma pel Dret de Decidir, ha manifestat la necessitat d'exercir el dret a l'autodeterminació com a única via per a assolir la independència.

Al seu torn, Pedro Morón de la Fuente, president de Catalonia Acord i de la Casa d'Andalusia de Sant Boi, ha posat de manifest les discriminacions en infraestructures que Catalunya pateix respecte altres comunitats autònomes, posant per exemple l'arribada del AVE a Granada (on ell va néixer), o la construcció d'un metro en una ciutat que no arriba als 500.0000 habitants (xifra que determina la necessitat d'aquest tipus d'infraestructura), o l'autovia que s'està construint cap a la població de Motril. Per a Morón, un ciutadà del Baix Llobregat (on ell viu), també hauria de poder gaudir d'una inversió en infraestructures adequades, per això creu que “Catalunya necessita Estat propi”. Per la seva banda, Diego Arcos, en representació del Casal Argentí a Barcelona i del Col·lectiu Immi.Cat ha manifestat que “qualsevol llei d'immigració catalana seria millor que la llei d'immigració espanyola”. En relació a l'Estat, Arcos ha expressat que preferiria que la seva filla “fos ciutadana de Catalunya i no súbdita del Regne d'Espanya”.

També el món del sindicalisme hi serà present: Isabel Pallarès, Secretària Confederal de la Intersindical-CSC, ha esmentat la necessitat de tenir una marc laboral català, que pugui determinar les eines per fer front als problemes laborals de Catalunya, objectiu que només es podrà assegurar amb propietat des d'un Estat propi. Des del camp de l'esport Sergi Blàzquez, vice-president de la Plataforma pro-Seleccions Catalanes ha evidenciat la conveniència de tenir Estat propi per a poder competir amb seleccions pròpies, tal i com han pogut fer les nacions amb Estat en els darrers Jocs Olímpics a Beijin.

Finalment, han manifestat l'adhesió de les seves entitats a la convocatòria Joan Marc Passada, de la Comissió del centenari de la senyera estelada, “perquè l'Estat propi és la millor manera de visibilizar l'esperit de la Comissió” i Josep Castany, representant l'entitat Catalunya Acció “perquè serà una manifestació de la societat civil i no hi haurà partits polítics”, i “el lema és inequívoc, no està subjecte a interpretacions ni eufemismes”.

Roda de premsa sobre la manifestació de l'Onze de Setembre

03.09.2008
Roda de premsa sobre la manifestació de l'Onze de Setembre

Amb motiu de la manifestació prevista per la Diada Nacional de Catalunya, les següents entitats us presentaran en roda de premsa els detalls i arguments de la convocatòria. La roda de premsa es dura a terme avui a les 17:00 a Barcelona, al Centre Internacional de Premsa (Rambla de Catalunya, 10).

Els representants d'algunes de les entitats que assistiran a la roda de premsa són:

Joel Joan - Sobirania i Progrés
Alfons López Tena - Cercle d'Estudis Sobiranistes
Elisenda Romeu - Plataforma pel Dret de Decidir
Isabel Pallarès - Intersindical-CSC
Sergi Blàzquez - Plataforma pro-Seleccions Catalanes
Rafael Castellanos - La Xarxa d'Entitats
Arnau Flores – CIEMEN
Josep Castany - Catalunya Acció
Pedro Morón de la Fuente – Catalonia Acord
Enric Padrosa - Associació Roca i Farreras
Diego Arcos - Casal Argentí a Barcelona i Col.lectiu Immi.Cat

Altres de les entitats que també s'han adherit a la convocatòria són:
Comissió Centenari Estelada
Estatpropi.cat
FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya)
Club FNEC
Associació Cultural Espai-Cat
Associació Catalana per la senyera més gran del món
Plataforma per la Sobirania (de CDC)
ADAC (Girona)
Fundació Societat i Cultura
Associació Cultural EspaiCat
Estudiants en Acció
Revista El Timbal (Baix Gaià)
Pep Cruanyes (Comissió de la Dignitat)
MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació)
Col.lectiu Joan Baptista Basset de Vilanova del Vallès

Per qualsevol ampliació de la informació podeu posar-vos en contacte a coordinacio(arroba)sobiraniaiprogres(punt)cat.

Enfrontament interregional o dignitat nacional

02.09.2008
Enfrontament interregional o dignitat nacional

(Publicat al diari Crònica)

D’una mala mirada i vist d’enfora, podria semblar que tota la qüestió del finançament es juga en l’arena d’una mena d’enfrontament interregional, en el qual unes “comunitats autònomes” més riques intenten no contribuir tant al desenvolupament d’unes altres “comunitats autònomes” que són “més pobres”. En fi, en un terreny de joc d’aquestes característiques, la relació de Catalunya, les Balears o el País Valencià amb l’estat seria equiparable a la que hi puguin tenir Castella-La Manxa, La Rioja, Extremadura o Andalusia. Des d’una perspectiva nacional, si allò que s’aconseguia era una batussa en aquest terreny de joc, les conseqüències serien desastroses.

A l’Estat espanyol, de moment, totes les comunitats “autònomes » són « de cupo », excepte el País Basc i Navarra (o sigui les dues comunitats autònomes d’Euskal Herria ubicades dins territori de l’Estat espanyol). L’única autonomia real, des d’un punt de vista econòmic, doncs, és la basca. L’autonomia econòmica constitueix, evidentment, un tipus d’autonomia, i posa qui la posseeix al mapa, i el distingeix de tota la resta, que apareixen dibuixats sota un prisma monocolor.

Als Països Catalans (sota el nom que sigui, perquè la cosa sembla que sí que comença a configurar-se, almenys a partir dels interessos materials), allò que no ens interessa de cap de les maneres és que la qüestió del finançament –ara que coneixem les balances fiscals i que sabem que el govern de l’Estat no està diposat a fer-hi canvis substancials- esdevingui una confrontació entre comunitats autònomes diverses dins l’estat, és a dir, una confrontació interterritorial dins Espanya. A nosaltres, el que ens interessa és avançar en dignitat nacional (i en autonomia de la real, de l’autèntica; i, per tant, també en autonomia fiscal). Per això hem de marcar clarament que els Països Catalans volem un finançament just –per mi, només s’hi acostaria la fórmula del concert econòmic- i que, en definitiva, això només constitueix un maó en l’edifici imprescindible del dret a decidir. Catalunya, les Balears i el País Valencià hem de decidir què volem ser de grans, quin tipus de relacions volem amb els nostres veïns i quines característiques ha de tenir el nostre encaix a Europa i al món.

Tota la resta són paranys que ens paren pel camí, per veure si aconsegueixen que hi caiem. I existeix, òbviament, el perill de caure-hi. Per això hem d’anar molt alerta.

Bernat Joan - Secretari de Política Lingüística

F de finançament i de feblesa nacional

01.09.2008
F de finançament i de feblesa nacional

(Publicat al Bloc Gran del Sobiranisme)

El 9 d’agost ja és una data històrica més a afegir al secular memorial de greuges d’un país que col·lecciona derrotes com les formigues col·leccionen fulles fresques. Potser sembli una contradicció, atès que les formigues viuen dels fongs que les fulles produeixen, mentre que la derrota sembla més un verí que no pas un aliment. Però no, no és una contradicció. La prova és que fa tres segles que vivim immersos en un plany permanent sense mostrar la més mínima voluntat de capgirar-lo i, malgrat això, encara som vius; la qual cosa ens converteix, per dret científic, en la constatació empírica del poder nutritiu de la derrota. Som com la mare de l’Estevet, de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, que es passava la vida sospirant i dient: “Estic tan acostumada a trobar-me malament, que si un dia em trobés bé crec que em moriria”. Només una personalitat així, capaç d’experimentar un plaer morbós amb el patiment, pot trobar una font d’alimentació tan singular.

És cert que Espanya no ha complert la llei que l’obligava a concretar el finançament i constituir el consorci tributari que marca l’Estatut. Però, per què l’hauria de complir si la llei és ella i qui fa la llei fa la trampa? On és la notícia? La notícia és que després de tres segles de menyspreu sistemàtic i d’engany rere engany encara hi hagi una classe política catalana capaç de creure que Espanya ha canviat. No és possible tanta ingenuïtat, no és possible tanta bona fe després dels incompliments reiterats de tres-cents anys. Espanya va conquerir Catalunya perquè necessitava diners i va decidir que era molt més fàcil agafar els dels catalans que mirar de guanyar-los per ella mateixa. Així de senzill. I mai no ho ha deixat de fer. ¿Algú ha oblidat que els decrets de Nova Planta del 1716 no han estat mai derogats? Mai.

No és estrany, per tant, que hi hagi coincidències entre Espanya i Catalunya a l’hora de valorar l’incompliment de la llei amb relació a la data del 9 d’agost. Segons la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega, “el 9 d’agost no és més que una data”, i segons el conseller d’Indústria, Josep Huguet, l’incompliment del termini del 9 d’agost és “secundari”. Tanta compenetració mereix un casament de primera. Tanmateix, l’asfíxia catalana persisteix perquè hi ha un petit detall que els polítics catalans ometen: l’Estatut, certament, parla del 9 d’agost, però cedeix a Espanya la decisió final. És a dir, que no hi haurà sobirania fiscal, ni Agència Tributària pròpia, ni concert econòmic, ni res de res, perquè estem parlant d’un dels fraus més espectaculars que s’han fet mai a la societat catalana. Josep Benet ho expressava així: “No ens enganyem, l’ofensiva actual té un objectiu clar: aprofitar la globalització per anihilar la nació catalana en un termini relativament breu”.

Tanmateix, el problema més greu no és Espanya sinó el baix nivell d’autoestima que ens caracteritza. Que els polítics catalans hagin de recórrer a convocar una manifestació l’Onze de Setembre per fer pessigolles a Madrid ja ens diu fins a quin punt és escandalosa la seva feblesa. La veritat, però, és que van negociar cadascun pel seu costat i malament i ara no disposen d’un pla B per contrarestar el menyspreu espanyol. Per això, quan arribi el moment, no trigaran a dir-nos que el finançament que han esgarrapat “no satisfà les aspiracions de Catalunya, però és millor que l’anterior”. Ni més ni menys que la mateixa frase buida que repeteix el Comitè Olímpic Internacional cada quatre anys: “Aquests són els millors Jocs de la història”. I mentrestant, van passant els anys, l’espoli persisteix i la mare de l’Estevet continua sospirant.

Víctor Alexandre, escriptor i periodista