(Publicat al diari Avui)
Que el Tribunal Constitucional rebutjaria la consulta popular impulsada pel lehendakari Ibarretxe era, com s'ha repetit, previsible. De la sentència, que resulta rotundament aclaridora, molts se n'alegren, però, tanmateix, no crec que se'ls escapi que, de fet, es tracta d'una prohibició, i d'una prohibició antipàtica, com ho són força prohibicions: a Euskadi se li prohibeix no sols exercir el dret a decidir, sinó també que el seu lehendakari pugui dirigir-se als ciutadans i preguntar-los, encara que sigui de forma no vinculant, sobre el futur polític que desitjarien per al seu país. Els partidaris del dret a l'autodeterminació, per la seva banda, eren perfectament conscients que el TC prendria una decisió de l'estil de la que ha pres. No obstant això, la sentència té, des de la seva òptica, una positiva dimensió demostrativa, pedagògica, si se'm permet, en el sentit que il·lustra a ulls de tothom -i en especial dels ciutadans bascos- quins són els límits de l'artefacte constitucional espanyol, en el qual s'ha d'incloure, naturalment, el mateix tribunal. És a dir, que allò que per a molts dels que han aplaudit la sentència és una prohibició antipàtica, segons com fins i tot incòmoda, per als que hi estan en desacord l'expressió d'aquesta prohibició és una virtut, no debades un dels objectius d'Ibarretxe era justament denunciar l'estretor de la faixa constitucional. El lehendakari, doncs, ha sortit derrotat del Tribunal Constitucional, sí, però no tant, o no del tot. I no solament perquè el rebuig a la seva consulta pugui afavorir-lo políticament i electoralment. Molts haurien preferit, estiguin-ne ben segurs, evitar una sentència de les característiques de la que ens ocupa.
Marçal Sintes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada