Desconcert i indignació
(Publicat al diari Avui)
Afirmen els sociòlegs que els catalans estan desconcertats. Potser aquest desconcert va provocar que una pila de columnistes i animadors de tertúlies radiofòniques es preguntessin els dies previs a l’Onze de Setembre si paga la pena encara mantenir-ne el caràcter reivindicatiu o si amb els actes institucionals ja n’hi ha prou. Potser aquest desconcert podria explicar que l’endemà dels actes reivindicatius una pila de mitjans de comunicació menystinguessin la xifra d’assistents a la manifestació de la tarda convocada per les plataformes sobiranistes o centressin l’atenció en una o dues baralles que no van anar més enllà.
Potser aquest desconcert podria explicar també que l’Audiència Nacional, instada pel diari del tambor, hagi reclamat “de manera urgent” les actuacions dels Mossos al Fossar de les Moreres, on alguns encaputxats van cremar retrats i banderes. Potser el desconcert explica que la reivindicació acabi o bé qüestionada, o bé estigmatitzada o bé fins i tot criminalitzada. Però els organitzadors de la manifestació de la tarda afirmen que no n’estan gens, de desconcertats, i que més aviat se senten indignats amb el tractament informatiu que els van perpetrar. Potser sí, que tant de desconcert no hauria de suposar deixar d’explicar els fets sense prejudicis ni pressions. Perquè, a còpia de desconcert, arribarà un Onze de Setembre en què ningú no reivindiqui res. Perquè tothom s’hagi cregut que ja no paga la pena, per evitar que les cròniques dels mitjans de comunicació els facin sentir-se inútils o fins i tot per estalviar-se el tràngol que l’Audiència, gens desconcertada, reclami actuacions contra tothom.
Desclot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada