El passat 25 de juliol, a Santiago de Compostela, un grup d'historiadors catalans, gallecs i bascos van publicar un manifest amb la intenció de recuperar i reivindicar. l'esperit de Galeusca (l'aliança formada durant la primeria del segle XX pels nacionalismes català, gallec i basc). Tot seguit reproduïm el manifest, així com un llistat d'adhesions al mateix.
––––––
Fa 85 anys Galiza, Euskadi i Catalunya (Països Catalans) eren tres realitats puixants que avançaven amb pas ferm en la reivindicació de les seves respectives identitats. L’augment de consciència nacional en els tres països féu que moltes experiències de signe autodeterminista poguessin desenvolupar-se amb plena normalitat fins a l’aixe-cament militar reaccionari de 1936. Una realitat que s’enquadra en la persecució de cotes de benestar social i dignitat col·lectiva en tots tres països. En aquest ordre d’e-xigències, les historiadores i historiadors que signem el present manifest ens marquem el propòsit ferm de contribuir a l’acostament de les cultures i societats gallega, basca i catalana a través del coneixement recíproc del passat i la trajectòria cultural de totes tres realitats, imprescindible en la cerca de solucions als problemes comuns.
Les historiadores i historiadors gallecs, bascos i catalans sotasignats, investigadors i ensenyants vinculats a diferents institucions de reconeguda trajectòria,
Afirmem la nostra voluntat de reprendre l’esperit de la Triple Aliança de 1923, el Galeuzca de 1933 i els posteriors projectes »galeuzcans» de l’exili duts a terme entre 1941-46 i 1958-59, interpretats amb criteri inequívocament progressista a la llum dels corrents d’avenç social del nostre temps, i així mateix de projectar la història i la cultura dels nostres tres països dins una Europa en construcció en un món en procés creixent de globalització.
Ens refermem en la defensa incondicional de les nostres respectives cultures i llengües i en la procura de llur plena normalització malgrat les constants escomeses provinents de sectors antidemocràtics del nostre entorn social.
—Exigim des de Galícia, Euskadi i els Països Catalans el respecte necessari per a l’ensenyament gallec, basc i catalano-valencià-balear, respectivament, i que la his-tòria hi ocupi, com en tota societat normal, aquell espai fonamental i suficient per a conèixer-nos, per a saber-nos explicar el present i encaminar-nos assenyadament vers el futur. En el camp educacional, denunciem la reducció horària que amenaça les aules d’història associada a la tendència curricular unidireccional del vigent ordre escolar.
—Denunciem els intents uniformistes promoguts per l’aparell estatal espanyol, en complicitat amb determinades instàncies culturals d’inspiració espanyolista, en què preval una visió elitista de la història denegatòria de qualsevol testimoni obrer, republicà i popular del nostre passat.
—ENS PROPOSEM amb fermesa eliminar en els nostres territoris la menor presència de simbologia o tendència feixista i treballar per la democràcia participativa i recu-perativa de la memòria històrica col·lectiva.
—Denunciem la persecució que pateixen alguns investigadors per desplegar la feina professional dins el rigor més absolut. Doncs, combatrem conjuntament qual-sevol atac que pugui donar-se en aquesta línia.
Per últim, fem una crida a tots els professionals de la història perquè aprofundeixin en el coneixement del nostre pretèrit i facin seu el compromís social actiu en favor de la normalització de les nostres respectives realitats nacionals.
Santiago de Compostel·la, 25 de juliol de 2008.
ADHERITS/DES
-Fernando Acuña Castroviejo, catedrático de Arqueoloxía da USC
-Joaquim Albareda (Director de l'Institut universitari d'Història Jaume Vicens Vives)
-Joan Alcaraz, periodista
-Ramon Alquézar (titular d'història a la UAB)
-Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya
-Bieito Alonso, profesor de Historia e membro do Consello da Memoria
-David Agustí, investigador e profesor de Historia
-Pere Anguera (professor Universitat Rovira i Virgili)
-Elisa Badosa i Coll (titular d'Història moderna a la UB)
-Beleren Bakaikoa, investigador e profesor de Historia do Dereito da EHU
-Albert Balcells, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona
-Xusto Beramendi González, catedrático de Historia Contemporánea da USC
-Francesc Bonamusa, catedràtic de la UAB
-Antoni Cabrol i Saladrigues, investigador
-Jordi Casassas Ymbert, catedràtic de la UB
-Ramon Casalé (historiador, museòleg i crític d'art)
-Giovanni Cattini (investigador i professor UB)
-José Manuel Castells, investigador e profesor de Historia do dereito da EHU
-Víctor Castells, investigador
-Josu Chueca, contemporaneísta e docente da EHU
-Jaume Comas Gras (investigador del CEHCI)
-Montserrat Comas (historiadora i bibliotecària. Biblioteca-Museu Víctor Balaguer)
-Manuel Costa-Pau, investigador e editor
-Jordi Creus (director de la revista “Sàpiens”)
-Xavier Díez (investigador e periodista)
-Uxío-Breogán Diéguez, director do CEDAB e membro do Consello da Memoria
-Matilde Duque Oliart, historiadora de l'art
-Jaume Espinagosa Marsà (Museu de Tàrrega)
-Antonio Espino, professor UAB
-Xosé Estévez, modernista e contemporaneísta, profesor da UD
-Lourenzo Fernández Prieto, catedrático de Historia Contemporánea da USC
-Marc Ferran, director del Museu d'Art i Històira de Reus
-Xavier Ferré Trill, investigador i professor
-Josep Maria Figueres, historiador e profesor da UAB
-Francesc Foguet (professor UAB, escriptor i editor)
-Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra)
-Antoni Furió, director de publicacións da UV
-Pere Gabriel (professor UAB)
-Xoán Carlos Garrido Couceiro, investigador e membro do Consello da Memoria
-Paquita Gomez, historiadora i professora de secundària
-Ramon Gual (investigador i editor. Catalunya del Nord)
-Antoni Guirao Motis (investigador i professor de secundària)
-Francesc Xavier Hernàndez (historiador, arqueòleg i museòleg)
-Oscar Jané (historiador i editor. Grup “Manuscrits”, Codirector de “Mirmanda”)
-Antonieta Jarné (titular d'història contemporània. Universitat de Lleida)
-Oriol Junqueres, professor de la UAB
-Francisco Letamendia, contemporaneísta e profesor da EHU
-Jordi Llorenç, historiador i catedràtic de secundària
-Anselmo López Carreira, medievalista e catedrático de Historia
-Felipe-Senén López Gómez, Arqueólogo e Museólogo
-Jose Mari Lorenzo, contemporaneísta e profesor da UD
-Bernardo Máiz, investigador e catedrático de Historia
-Josep Massot i Muntaner, historiador i dir. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
-Bernat Muniesa Brito (professor història contemporània UB)
-José M. Murià (Membre numerari de l'Acadèmia Mexciana de la Història)
-Jon Gurutz Olaskoaga, investigador e profesor de Historia do dereito da EHU
-Oriol Olesti Vila (titular d'història antiga de la UAB)
-Jordi Oliva (investigador Centre d'Història Contemporània)
-José Luis Orella Unzué, medievalista e modernista, profesor da UD
-Pelai Pagès (Història Contemporània. UB)
-Dionísio Pereira, investigador e membro do Consello da Memoria
-Miquel Perez Latre, historiador i arxiver
-Manuel Pérez Nespereira (historiador Grup d'Hª Cultura i dels Intel.lectuals. UB)
-Joan Peytaví (professor de la Universitat de Perpinyà)
-Josep Pich i Mitjana (professor Universitat Pompeu Fabra)
-Francesc Poble i Feijoo (historiador i cap de redacció de la revista “Lletres”)
-Eduard Puigventós (ivestigador)
-Enric Pujol, investigador e profesor de UAB
-Angel Ramos (redactor de la revista “Eines”)
-Hilari Raguer, historiador
-Carolina Ribera Esplugues (conservadora del Museu d'Història de Catalunya)
-Sebastià Riera i Viader (professor UAB)
-Frances Roca, economista e historiador
-Xavier Rocas (investigador i director del Terracota Museu de La Bisbal)
-Jordi Roig i Ferrer, investigador i professor de secundària
-Josep M. Roig i Rossich, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya
-Gemma Rubí (profesora UAB)
-Fermí Rubiralta, investigador e docente de Historia
-Antoni Segura (professor UB i director del Centre Estudis Històrics Internacionals)
-Marcos Seixo Pastor, investigador e docente de Historia
-Eva Serra Universitat Pompeu Fabra
-Francesc Serra,investigador i professor de secundària
-Joan Serrallonga, professor UAB
-Antoni Simon (catedrático UAB)
-Jaume Sobrequés i Callicó, Catedrático de Historia de Catalunya da UAB
-Eva Solanes Potrony (arqueòloga i museòloga)
-Queralt Solé, investigadora i professora UB
-Josep M. Solé i Sabaté (historiador i professor de la UAB)
-Virginia Tamayo, investigadora e profesora da Historia do Dereito da EHU
-Josep Termes (professor Universitat de Barcelona)
-Joan M. Thomàs (Universitat Rovira i Virgili)
-Lluís Ferran Toledano González, profesor de Història Contemporánea da UAB
-Josep M. Torras Ribé, historiador
-Xosé Ramón Veiga Alonso, profesor titular de Historia Contemporánea USC
-Carlos Velasco Souto, profesor titular de Historia Contemporánea da UdC
-Jona Villaroya (catedràtic història contemporània UB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada