15.10.07

NOTÍCIES PLATAFORMA SOBIRANIA I PROGRÉS -1

foto
25.10.2007
Catalunya-Espanya, fa 60 anys

(Publicat al bloc d'en Xavier Vinyals a in!directe.cat)

Tan complicat, i al final tan impossible com ens ho ha posat la Real Federación Española de Futbol, amb el seu capficament que no juguem partits de la selecció catalana en dates FIFA o a menys de ‘x’ dies d’un partit de la selecció espanyola. No en dates FIFA, sinó en dates franquistes, el 19 d’octubre de 1947, Catalunya va jugar i va guanyar per 3 a1 un partit “amistós” contra Espanya. Aquest divendres fa tot just 60 anys. Al camp de Sarrià.

És de justícia recordar-ho, com feia també RAC 1 en un bon reportatge. Per deixar en evidència, més encara, aquells que no ho han permès en aquesta ocasió, la RFEF, i aquells que, havent pogut fer-hi alguna cosa, no han fet res de res, tot i ser a l’altre extrem teòric d’aquell franquisme que sí va permetre aquell partit. Aquell, i tres més dels que se’n té constància. Un dels quals, amb l’anècdota, ara fins i tot divertida, d’un porter espanyol que va jugar amb la selecció catalana imposat pel règim i que, com no, es va haver de deixar fer 7 golets.

D’una altra manera, però igualment efectiva, la política espanyola en democràcia ha vingut imposant-nos porters, sempre que ha pogut, que, no al camp sinó als despatxos s’han deixat marcar no set sinó tots els gols que fes falta. Perquè de tots és sabut que la reivindicació de seleccions catalanes ja té una llarga història i que no sempre directius i aficionats han semblat anar plegats.

Però tot s’acaba o tot arriba. La negativa de la RFEF a la celebració del Catalunya-EUA, ha trencat qualsevol possible entesa entre l’actual RFEF i la Federació Catalana de Futbol. En Jordi Roche, president de la FCF, ha fet públic el seu suport a un altre candidat a president de l’española, al candidat que s’ha compromès a respectar la voluntat de la FCF pel que fa als partits amistosos internacionals i que el temps dirà si també a la veritable reivindicació de tota selecció nacional.

Confiem en la voluntat de l’actual directiva de la federació catalana de futbol de poder veure el més aviat possible un altre Catalunya-Espanya, però aquest cop en competició oficial. Un partit que marcaria el final d’una història que deixaria en pura anècdota aquell partit d’avui fa 60 anys.

En aquest nou escenari, no ens importaria ni un 1 a 3 ni encaixar-ne 7 de veritat.

Junts l'acabarem portant!

Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes



foto
24.10.2007
Occitània gira l’esquena al Sud

En un treball de recerca recent escrit conjuntament amb Miren Lafourcade, investigadora de Paris, hem analitzat la geografia del comerç a França en el període 1978-2000, i en particular el comerç de les seves regions frontereres. La recerca conclou que les regions frontereres comercien en mitjana un 72% més amb els Estats veïns del que prediu el model de gravetat. Aquest model, que té una gran validesa empírica per predir les relacions comercials internacionals, explica que el comerç entre dos territoris serà més gran com menor sigui la distància entre ells i com major sigui llur pes econòmic. Aquest “sobrecomerç” de les regions frontereres, que no expliquen els paràmetres del PIB i la distància física, pot deure’s a la proximitat cultural, els gustos similars o la presència més intensa d’empreses de l’estat veí.

Ara bé, al llarg del procés d’integració europeu aquest diferencial ha augmentat per les regions franceses que fan frontera amb Bèlgica i Alemanya mentre que ha disminuït dràsticament per les regions franceses frontereres amb l’Estat espanyol i Itàlia. Una explicació plausible rau en el dèficit d’infraestructures transfrontereres. Així, des del 1978 no hi ha hagut cap millora substancial en les comunicacions entre les dues bandes dels Pirineus, mentre que les infrastructures que connecten Occitània amb el nord francès han millorat notablement. En conseqüència, l’orientació comercial d’aquests territoris ha girat l’esquena als seus estats veïns. En les darreres dècades, l’Euroregió ha perdut, doncs, oportunitats.


Elisenda Paluzie, professora d'Economia a la Universitat de Barcelona


foto
23.10.2007
Èxit de l'acte sobiranista de Sabadell

Prop d'un centenar de persones assistiren el passat dijous 18 d'octubre a la xerrada-conferència organitzada a Sabadell per la Plataforma pel Dret de Decidir. L'acte, titulat "El full de ruta per arribar al dret de decidir", comptà amb la intervenció de l'escriptora Maria Mercè Roca en representació de Sobirania i Progrés. Roca situà els orígens d'aquesta plataforma en els neguits d'un seguit de persones del món de la cultura, l'empresa i la societat civil, unides totes per la convicció compartida que els intents d'encaixar Catalunya dins Espanya havien fracassat i que la única via que quedava oberta pel poble català era la independència. Roca explicà que Sobirania i Progrés va adoptar des de bon començament tres compromisos molt clars: promoure la transferència a la Generalitat de les competències en matèria de referèndums, impulsar programes de desobediència fiscal i ajudar a la internacionalització de la causa catalana. De moment, explicà Roca, la Plataforma ha començat a complir el primer dels compromisos mitjançant la campanya Decideixo Decidir!, impulsada conjuntament amb la PDD. A dia d'avui, explica així mateix l'escriptora, SiP compta amb 20.000 adhesions que conformen un espai sobiranista transversal.

L'escriptora explicà així la mateix les seves impressions sobre l'estat de l'independentisme català. Segons ella, s'ha produït una normalització del mateix: ja no està mal vist ser independentista, la gent ja no té por o recels a l'hora de proclamar-ho i el tema està en boca de tothom, havent passat a formar part de l'agenda política i mediàtica. Així mateix, s'ha produït una eclosió de plataformes i moviments sobiranistes que es caracteritzen per representar un independentisme civil, no lligat als partits polítics, democràtic i pacifista. Aquesta eclosió de l'independentisme no és casualitat: per a Roca, venim d'un desert de 300 anys i d'un cansament general pels greuges infinits (des del segrest dels papers de Salamanca fins al caos infrastructural, passant pel dèficit fiscal o els continuats atacs a la llengua i la cultura catalanes per part de determinats mitjans de comunicació espanyols). L'escriptora acabà la seva intervenció tot afirmant que la clau de l'empenta final d'aquest nou independentisme haurà de venir d'una bona pedagogia que estengui entre la població la idea que la independència beneficiarà tota la ciutadania catalana, tant aquella que forma part de famílies catalanes “de tota la vida” com aquella que, de prop o de lluny, té les seves arrels a altres països i cultures.

L'acte comptà també amb les intervencions d'en Xavi Oca, de la CUP de Sabadell; en Pere Aragonès, d'Esquerra; i en Gerard Fernández, de la PDD. La cloenda consistí en un breu debat entre el públic i els ponents on aparegueren temes com el paper de l'empresariat amb consciència de país en la lluita per la independència o l'oportunitat i la necessitat d'un programa de mínims comú per al conjunt d'organitzacions independentistes.



foto
22.10.2007
Èxit total de l'acte de la Comissió de la Dignitat

Prop de 12.000 persones van omplir, ahir diumenge 21 d'octubre, el Palau Sant Jordi. Aquesta extraordinària concentració es donava en l'acte organitzat per la Comissió de la Dignitat amb l'objectiu de reivindicar el trasllat de tots els papers de l'Arxiu de Salamanca a Catalunya, acte que comptà amb el suport de Sobirania i Progrés. La jornada, presentada pel periodista Antoni Bassas, comptà amb les actuacions d'en Pep Sala, en Toni Albà, la Maria del Mar Bonet i en Raimon, així com amb intervencions com la del filòsof Josep-Maria Terricabras. Així mateix, hi assistiren diversos membres del Govern de Catalunya i s'hi projectaren diferents vídeos sobre la qüestió dels papers. L'acte finalitzà amb la pujada a l'escenari de representants de diverses famílies i entitats afectades per l'espoli dels papers i amb un emotiu cant de l'himne nacional de Catalunya. Durant la jornada, i particularment en acabar la mateixa, una gran part del públic participà de diversos crits a favor de la independència.



foto
19.10.2007
Per dignitat: el 21, tothom al palau Sant Jordi!

Sobirania i Progrés us convida, com ve fent des de fa una setmana, a participar de l'Acte que la Comissió de la Dignitat té organitzat per a aquest diumenge al Palau Sant Jordi per a reivindicar el retorn de tots els papers de Salamanca. L'acte, us ho recordem, començarà a les 17:00. Podeu aconseguir les vostres entrades a guixeta el mateix diumenge o trucant al Tel-entrada de Caixa Catalunya; el preu de cada entrada és de 4€. Així mateix, aquells i aquelles que vulgueu participar més activament podeu col·laborar com a voluntaris i voluntàries; els i les voluntàries hauran de poder ser a l'entrada principal del Palau Sant Jordi a les 13h i fins a les 19:30 quan s'acabarà l'acte. Les tasques a fer seran diverses i les assignarà la Comissió entre la diferent gent que s'hi apunti. Els voluntaris/es tindran l'entrada gratuïta, una samarreta i dinar. Tots aquells i aquelles que estiguin interessats en donar un cop de mà es posin en contacte amb el 617998949 o a rgaitano@comissiodeladignitat.cat.

Per dignitat: tothom al Sant Jordi!



foto
18.10.2007
Sobre finançament, inversions, dèficit fiscal i altres malentesos

(Publicat al bloc de l'Elisenda Paluzie a in.directe!cat)

Aquests darrers dies, amb la signatura de l’acord sobre inversions de l’Estat a Catalunya i la presentació dels Pressupostos de l’Estat pel 2008, he pogut constatar que hi ha una gran confusió entre la ciutadania i fins i tot entre els comentaristes polítics sobre conceptes bàsics en les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya. El tema és prou important com perquè valgui la pena dedicar un article a aclarir alguns d’aquests malentesos.

Així, arran de la signatura de l’acord sobre inversions de l’Estat a Catalunya, en aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut, he observat els següents errors. En primer lloc, molta gent es refereix a aquest acord com l’acord del finançament entre Solbes i Castells. Això és totalment incorrecte. El sistema de finançament vigent, regulat per , no s’ha vist alterat en res per aquest acord. Teòricament aviat se n’hauria de discutir la reforma perquè s’hi apliquin alguns dels preceptes de l’Estatut, però de moment la reforma de no té data ni calendari. Quan parlem de finançament ens referim al sistema de finançament autonòmic que regula els ingressos de per a finançar els seus serveis i competències. Mentre que l’acord d’inversions Solbes-Castells fa referència exclusivament a l’aplicació d’una disposició de l’Estatut que estableix quina ha de ser la inversió de l’Estat a Catalunya durant set anys. És a dir, afecta exclusivament a una de les funcions de l’Estat, la seva responsabilitat inversora en aquelles infraestructures que són de la seva competència, com per exemple , els aeroports, les carreteres dites “nacionals”, els centres de recerca estatals, els canals de rec, etc...

Per tant a la Generalitat no li arribaran diners d’aquest acord. Si finalment la inversió de l’Estat a Catalunya augmenta (la qual cosa no està encara garantida, els 722 milions de més són en projectes pendents de determinar que no figuren en els pressupostos!), el que passarà és que en principi hauria de millorar l’estat d’algunes de les nostres infraestructures bàsiques, que són responsabilitat de l’Estat.

Una segona confusió és pensar que el volum total de la inversió de l’Estat a Catalunya (3.625 milions d’euros d’inversió real territorialitzable, o 4.365 milions segons les xifres Castells que afegeix els projectes pendents, fons de peatges sense determinar i transferències de capital) reduirà per aquest import el dèficit fiscal de Catalunya, que el 2005 assolia la xifra de 19.177 milions d’euros (i que el 2006, 2007 i 2008 serà amb tota seguretat molt superior).

Quan es calcula el dèficit fiscal de Catalunya, el que es fa és la diferència entre tots els impostos que paguen els ciutadans i empreses d’aquest territori i els serveis públics que reben, tant si són estatals com autonòmics o locals. Per tant, en el càlcul de la balança fiscal la inversió total que fa l’Estat a Catalunya ja es té en compte. Es absolutament incorrecte restar 4.000 milions als 19.000 milions! Si finalment hi ha un augment de la inversió de l’Estat a Catalunya, serà només aquest increment que reduiria el dèficit i no la inversió total, i a més només reduirà el dèficit en la mesura que aquest increment sigui més gran que l’augment dels impostos recaptats a Catalunya.

Per acabar, recordar al lector que pot trobar informació actualitzada sobre el finançament, les inversions de l’Estat a Catalunya i les balances fiscals al web de l’Observatori del Finançament de Catalunya (www.ofc.cat).

Elisenda Paluzie, professora d'Economia de la Universitat de Barcelona



foto
17.10.2007
La Maria Mercè Roca, de Sobirania i Progrés, a Sabadell Demà dijous 18 d'octubre la Plataforma Sobirania i Progrés participarà a un acte organitzat a Sabadell per la Plataforma pel Dret de Decidir titulat "El full de ruta per arribar al dret de decidir" on, per part de SiP, hi intervindrà l'escriptora Maria Mercè Roca. Els altres ponents seran Xavi Oca (CUP), l'Antoni Vives (Fundació Trias Fargas), en Pere Aragonès (JERC) i en Gerard Fernàndez (PDD). Cada ponent farà una breu exposició de 10 minuts sobre el tema i, passades les exposicions, s'obrirà un debat amb el públic que està previst que duri entre mitja hora i tres quarts. L'acte es durà a terme al Casal Pere Quart (La Rambla, 69), prop de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i començarà a les 19:30. Des de Sobirania i Progrés us animem a anar-hi i a participar activament del debat que s'hi durà a terme.


foto
16.10.2007
El fracàs de la fraternitat

L'èxit de la cultura catalana a Frankfurt ha provocat un esclat de fúria mal dissimulada en molts ambients intel·lectuals espanyols, el darrer dels quals un editorial, impagable de tan paranoic i ridícul com era, publicat ahir pel diari 'El País'. Ara, més enllà de l'anècdota, allò que ha quedat de manifest aquests dies ha estat un altre gran fracàs de la transició: trenta anys després, tot allò de la 'fraternitat dels pobles d'Espanya' se n'ha anat en orris. I val a dir que això significa que és Espanya, i no nosaltres, qui ha perdut una gran oportunitat. Potser la darrera.


El 1975 els independentistes eren quatre gats, literalment. Potser perquè molts no enteníem allò que de debò passava, però sobretot perquè l'oposició antifranquista havia posat pertot com a divisa secundària després del famós 'llibertat, amnistia i estatut d'autonomia', la fraternitat dels 'pobles d'Espanya', dels 'pobles ibèrics', dels 'pobles de l'estat' i tot de variants semblants. L'anàlisi que quasi tothom compartia era que l'opressió nacional era una conseqüència del franquisme i que, mort el règim, era possible imaginar un estat en què la convivència entre les nacions fos fraternal i diferent, sense subordinació ni oposició.

És cert que era sobretot des del nostre país que es posava l'èmfasi en això. Hi ha un miler d'anècdotes que expliquen que a Madrid no ho veien igual. En recorde una que conta Eliseu Climent: en el famós concert de Raimon a Madrid un dirigent de l'oposició clandestina li va dir amb desgana que ja ens donarien l'autonomia, als valencians... Encara eren en la clandestinitat, però ja es pensaven que eren ells qui havien de donar l'autonomia i que els altres hauríem d'estar-los agraïts!

El cas és que han passat trenta anys i, si deixem de banda la descentralització administrativa, no hem avançat gaire. Els espanyols s'irriten per cada pas endavant que fem, per cada acte de normalitat; molts tenim fins i tot la sensació que cada volta s'irriten més. I que s'irriten els espanyol de dreta i els espanyols d'esquerra. I que no hi ha res a fer.

La fraternitat és impossible, si l'altre no sap fer res sinó protestar, renegar i maleir. La fraternitat és cosa de dos; ha de ser cosa de dos, si vol ser. I de fraternals, entre ells no se'n veu ni un, ni mig, ni cap. Aquests dies a Frankfurt podrien haver-se alegrat, els espanyols, pel fet que una cultura 'espanyola' (fraternalment com a mínim) acaparés l'atenció de tot el món, que un escriptor 'espanyol' (fraternalment com a mínim) com és Quim Monzó triomfara amb el discurs inaugural, o que un altre escriptor 'espanyol' (fraternalment com a mínim) com és Jaume Cabré tinguera el llibre de la Fira, reconegut pels crítics alemanys. No solament no ho han fet, no solament no han expressat gens de satisfacció, sinó que ens han maltractat, ens han insultat, han fet pallassades com ara escriure una columna en turc, han manipulat els fets convertint una sola pregunta d'un sol periodista en una mena de clam contra el català, han amagat tot aspecte positius i han realçat fins a l'exageració qualsevol coseta que no acabara d'anar bé...

Sincerament, ells hi perden. Llegir els diaris nacionalistes espanyols (de Barcelona o de Madrid) ha estat aquests dies una lliçó. Als anys setanta molta gent va mirar de bastir un pont, molta gent des d'ací va creure que una altra Espanya era possible, però avui, i vist com les gasten, tot això és simplement una monumental pèrdua de temps. Ells no tenen gens de ganes ni de ser fraternals ni de ser amables, ni tan sols de ser educats, ni de res de res. I no sé si saben on ens van portant, però cada volta que ensenyen aquesta seua cara tan visceral, rabiosa i intolerant, també ens allunyen més d'una fraternitat que segurament ells mai no han ni acabat d'entendre. Ja s'ho faran.

Vicent Partal, director de Vilaweb











foto

15.10.2007

Parlament de la Roser Gaitano a l'acte unitari de SiP i la PDD

(Entreu a l'article si voleu veure el vídeo del parlament)

Avui és un orgull estar aquí, a la Plaça del Rei (en tot cas, dels nostres reis), compartint aquest espai, aquesta convocatòria amb els companys i companyes de la PDD, que tant i tant treballen per a organitzar actes com el d'avui. Actes tan necessaris perquè vivim en temps certament difícils, tot i que alhora també esperançadors per al nostre país.

Difícils, perquè el fracàs de la reforma de l'Estatut ha deixat el panorama polític una mica remogut. El discurs catalanista fins ara hegemònic (l'autonomisme) està en aquests moments en una crisi bastant profunda que es tradueix en una desorientació generalitzada. Esperançadors, deia, perquè d'aquesta crisi de l'autonomisme fa que estigui sortint amb força una nova societat civil sobiranista, de la qual les nostres plataformes en son part.

Des de Sobirania i Progrés considerem que cal dotar d'unitat d'acció i de programa a aquest nou sobiranisme, unitat que esdevé encara més necessària si tenim en compte els atacs que està patint la llibertat d'expressió provinents d'un Estat espanyol que ha pres consciència del perill que aquest nou sobiranisme s'estengui com una taca d'oli dins la societat catalana.

Les represàlies per “injúries a la Corona” i demés delictes referents als símbols espanyols s'han d'entendre com un toc d'avís d'un Estat amb molt poca cultura democràtica cap aquells que volen qüestionar-ne les bases amb la simple força de les paraules i la protesta no-violenta.

Cal amb urgència articular aquest nou espai sobiranista per tal que sigui capaç de contestar eficaçment els embats de l'Estat i, també, per tal que la nostra causa sigui coneguda internacionalment.

Cal que el món sàpiga que existeix un Estat, l'espanyol, on criticar el cap d'Estat és motiu de delicte i on demanar la separació democràtica d'una part de l'Estat és criminalitzat i desestimat de manera visceral, sense diàleg ni arguments.

Des de Sobirania i Progrés considerem que, contra la raó de la força (espanyola), cal oposar la força de la raó (catalana), preferint participar d'una lluita quotidiana. La sobirania del nostre país no serà ja conquerida per herois ni per heroïnes, sinó per ciutadanes i ciutadans que anirant sumant-se al projecte sobiranista des de la normalitat democràtica, pràcticament des del més elemental sentit comú.

Ciutadans i ciutadanes com les que estem avui aquí.




foto
25.04.2007
Últimes entrades anticipades

Avui, demà i divendres fins al migdia, darreres hores per adquirir les entrades anticipades per al CAS'07. Tot està a punt per a la trobada independentista. I recordeu, el concert comença a les 20 h a l'Anex del Palau Sant Jordi.

ENS VEIEM AL CAS!

Sobirania i Progrés





foto
24.04.2007
Reconeixement literari per al coordinador de Sobirania i Progrés
Gabriel Pena i Ballesté, coordinador de Sobirania i Progrés, rep el reconeixement per la seva obra Ancoratges de baix cost en la categoria del premi de poesia les Talúries, valorat en 3.000 € i publicació la la col·lecció La Suda, d'editorial Pagès. El llibre es planteja com un recorregut vital, dividit entre el món de la infància i l'experiència de la maduresa. Gabriel, un dels impulsors del moviment literari El Temps de les Cireres, va agrair l'oportunitat que permeten els guardonats de les Talúries per als autors joves.
La sorpresa de l'entrega dels premis, celebrada a l'auditori Enric Granados i acompanyada per l'orquestra Julià Carbonell, va ser que tres dels set premis que es repartien van ser catalogats com deserts.


Sobirania i Progrés





foto
23.04.2007
Sobirania i Progrés amb la Diada de Sant Jordi
Sobirania i Progrés serà present, avui, a partir de les 13 h, a les Rambles, tot just entre el carrer Ferran i Boqueria. Entre altres coses, podrem xerrar una estona, podreu adquirir les samarretes de Sobirania i Progrés, entrades per al CAS'07, i signar en favor del traspàs de competències en matèria de convocatòria de referèndums; campanya DECIDEIXO DECIDIR.

A més a més, aquesta nit en Joel Joan participa a l'Àgora, del Canal 33.


Sobirania i Progrés som arreu.

Salut,

Sobirania i Progrés

--------------------------------

foto
20.04.2007
Gabri surt de l'armari
Gabriel García de la Torre, Gabri, campió de la Champions amb el FC Barcelona la passada temporada i ara jugador de l'Ajax d'Holanda, ha afirmat rotundament que els catalans viuríem millor si Catalunya fos un país independent. Les declaracions les ha fet a una entrevista al diari esportiu Voetbal International.

El jugador explica clarament que la gran majoria de catalans, dels quals s'hi troba ell mateix, consideren que la seva vida seria millor si visquessin en una Catalunya lliure. Gabri explica que això no pot ser perquè Catalunya té l'economia que més creix dins d'Espanya i que representa el motor econòmic de l'Estat espanyol i per això "no ens deixen separar-nos".

També el jugador català va declarar que a Espanya es "matxaca" els jugadors catalans, que segons ell estan discriminats. "Si ets català, tant en la lliga com en la selecció espanyola, t'exigeixen el doble que a un altre, fins i tot, més que a un estranger". El jugador de Sallent explica que si un jugador català fa una errada en un partit "es converteix en cap de turc dels espanyolistes".

Respecte al futbol espanyol, el jugador creu que necessita un canvi de mentalitat. Els entrenadors són massa vells, i Gabri considera que s'haurien de renovar per d'altres de més joves. L'exemple és que el jugador català creu que Aragonés hauria de dimitir. Tant a la primera divisió com en la segona ,"està ple de velles glòries que porten més de trentaanys al món del futbol".

El jugador, un cop fora d'Espanya, sembla que s'hagi sentit per fi còmode. Ha explicat el que realment sent i que fins ara sembla que no podia expressar.

Informa: Directe!cat.

--------------------------------------




foto
18.04.2007
Aquesta nit Joel Joan i Oriol Junqueras a La Nit al Dia
Aquesta nit tots pendents de TV3. Mònica Terribas entrevista Joel Joan i Oriol Junqueras a La Nit al Dia. A partir de les 23.30 h.

No us ho perdeu!

Salut!

Sobirania i Progrés