21.10.2009
Compareixença de Sobirania i Progrés i la PDD al Parlament
(Publicat al diari Crònica)Dimarts a la una del migdia van comparèixer davant la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya Elisenda Paluzie i Lluís Pérez en representació de Sobirania i Progrés i Josep Cruanyes i Oriol Munné per la Plataforma pel Dret de Decidir, per tal d'exposar la petició popular per convocar referèndums sense haver de demanar permís al govern espanyol. La petició es va presentar al mes de gener amb el suport de gairebé 75.000 signatures. Aquesta petició pretén fer possible que la Generalitat no hagi de demanar autorització al Govern espanyol per convocar referèndums, punt que no queda recollit en la Llei de consultes perquè va "caure" de l'Estatut quan va ser retallat pel Congrés, tot i que sí que hi constava en el que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 30 de setembre.Ambdues entitats consideren que amb la Llei de consultes i el traspàs d'aquesta competència, la consulta que es va fer a Arenys, igual que les que es faran a diversos municipis, es podria fer també a nivell nacional i de forma legal. Per això preveuen que la resposta del Congrés serà negativa, manifestant el seu caràcter antidemocràtic. Esgotada aquesta via, serà el moment de ser imaginatius per tal d'aconseguir l'exercici del dret de decidir per vies no convencionals. Després d'aquest tràmit, queda pendent que la Comissió es reuneixi en plenari i decideixi si assumeix la petició i continua amb els tràmits parlamentaris escaients per fer la proposició de llei que es demana, o bé si transmet la informació als grups parlamentaris perquè siguin aquests que continuïn els tràmits perquè el Parlament presenti una proposició de llei orgànica al Congrés per demanar el traspàs de competències.Sobirania i Progrés seguirà de ben a prop els pròxims passos de la Comissió i treballarà perquè els grups parlamentaris facin seva la petició i, per tant, tiri endavant la proposició de llei orgànica al Congrés.
21.10.09
Endavant les consultes
19.10.2009
Endavant les consultes
(Publicat al diari Avui)
La consulta per la independència d'Arenys de Munt és el fet que en els darrers anys ha donat més projecció internacional a la causa de la llibertat de Catalunya. Agències de premsa com Reuters, Bloomberg i France Press, diaris com The New York Times, Financial Times i Le Monde s'han fet ressò de la consulta. Això no hauria d'estranyar perquè la consulta del 13 de setembre a Arenys de Munt té la força del símbol. No hi ha un gest de força més potent que el de milers de persones introduint una papereta a l'urna, una papereta que els permetia decidir lliurement si volien que el seu país fos independent.
La consulta d'Arenys neix arran d'una moció presentada al ple de l'Ajuntament el 4 de juny per un regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, de suport a la ILP per convocar un referèndum d'autodeterminació que dues entitats (Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure) presentaren al Parlament de Catalunya el mes de maig. L'Ajuntament d'Arenys de Munt acordà donar suport a aquesta iniciativa, i cedir una sala municipal al Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació per organitzar una recollida de signatures a favor d'aquesta ILP alhora que una consulta local el 13 de setembre per copsar l'opinió de la població en els mateixos termes proposats a la ILP: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". El 16 de juny la mesa del Parlament rebutjava l'admissió a tràmit de la ILP, però la consulta d'Arenys de Munt va continuar endavant.
Aquests en són els precedents, però l'èxit de la consulta d'Arenys rau en la feina a nivell local d'una comissió organitzadora, integrada a títol personal per membres de partits polítics, d'entitats locals i vilatans sense cap militància, que treballaren durant tres mesos per fer-la possible. Partits polítics, plataformes sobiranistes, cares conegudes hi donaren suport en actes públics. La reacció desmesurada de l'Estat espanyol, anul·lant l'acord de l'Ajuntament, va donar una publicitat addicional a una consulta que en altres circumstàncies hauria quedat circumscrita als ambients més independentistes.
Arenys de Munt va mostrar al món també la cara més fosca de l'Estat espanyol i de la seva transició a la democràcia. Una democràcia que permet a ciutadans manifestar-se amb símbols feixistes i on són legals partits polítics amb aquesta ideologia, però on el dret d'autodeterminació dels pobles, reconegut per les Nacions Unides, no hi té cabuda i on és perfectament admissible que l'advocat de l'Estat que porta als tribunals l'Ajuntament d'Arenys sigui candidat l'any 1995 del partit del dictador Francisco Franco.
L'endemà d'Arenys, centenars de municipis a tot el país iniciaven el camí per organitzar consultes similars. Plataformes d'electes locals, plataformes sobiranistes, membres de la Comissió Organitzadora i Junta Avaladora d'Arenys de Munt començaven a trobar-se per coordinar aquestes consultes a nivell nacional. El Vicent Partal, en un article molt lúcid, el 22 de setembre advertia de la dificultat de la unitat i demanava generositat, perquè la ratlla cal traçar-la entre qui vol votar, i qui no vol que es voti.
En unes quantes setmanes no s'han pogut consolidar els acords per constituir una coordinadora nacional de les consultes on hi hagués la presència conjunta de partits polítics i d'entitats. L'objectiu era massa ambiciós: els partits polítics havien de limitar les seves naturals ànsies de control; les entitats, la seva tendència a la disgregació i a la presa de decisions no estructurada. Això, a més a més, en un moment on entre una gran part de la base i de les entitats sobiranistes s'ha instaurat un antipartidisme ferotge, on qualsevol persona pel fet de militar en un partit polític és suspecte d'interessos ocults. A més, la irrupció d'una nova força política augmenta el temor dels partits que tot aquest sentiment sigui recollit per aquesta candidatura que s'ha anunciat, i els fa accentuar la seva tendència al control.
Però no cal perdre el món de vista: desenes de plataformes locals s'han constituït i estan treballant intensament per celebrar consultes el proper 13 de desembre o en la següent onada a la primavera. El 24 d'octubre a Arenys de Munt l'alcalde i la resta de membres de la comissió organitzadora de la consulta d'Arenys, seran els hostes de totes les plataformes locals organitzadores de consultes. Les plataformes sobiranistes (www.referendumindependencia.cat) prestaran suport logístic, faran difusió de les consultes, ajudaran a aconseguir voluntaris i participaran en actes de promoció de les consultes que organitzin les entitats locals. Decidim.cat s'ha compromès a donar suport tècnic i legal als alcaldes i regidors que participin en aquests processos. Osona decideix, Cardedeu decideix, Garrotxa decideix, Vilamajor decideix, Balaguer decideix, Vilafranca decideix... i desenes de plataformes locals mereixen el suport de tothom per damunt de malentesos perquè la taca d'oli d'Arenys s'estengui i projecti al món la voluntat d'exercir l'autodeterminació del poble de Catalunya.
Elisenda Paluzie, economista i membre promotora de Sobirania i Progrés
Endavant les consultes
(Publicat al diari Avui)
La consulta per la independència d'Arenys de Munt és el fet que en els darrers anys ha donat més projecció internacional a la causa de la llibertat de Catalunya. Agències de premsa com Reuters, Bloomberg i France Press, diaris com The New York Times, Financial Times i Le Monde s'han fet ressò de la consulta. Això no hauria d'estranyar perquè la consulta del 13 de setembre a Arenys de Munt té la força del símbol. No hi ha un gest de força més potent que el de milers de persones introduint una papereta a l'urna, una papereta que els permetia decidir lliurement si volien que el seu país fos independent.
La consulta d'Arenys neix arran d'una moció presentada al ple de l'Ajuntament el 4 de juny per un regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, de suport a la ILP per convocar un referèndum d'autodeterminació que dues entitats (Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure) presentaren al Parlament de Catalunya el mes de maig. L'Ajuntament d'Arenys de Munt acordà donar suport a aquesta iniciativa, i cedir una sala municipal al Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació per organitzar una recollida de signatures a favor d'aquesta ILP alhora que una consulta local el 13 de setembre per copsar l'opinió de la població en els mateixos termes proposats a la ILP: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". El 16 de juny la mesa del Parlament rebutjava l'admissió a tràmit de la ILP, però la consulta d'Arenys de Munt va continuar endavant.
Aquests en són els precedents, però l'èxit de la consulta d'Arenys rau en la feina a nivell local d'una comissió organitzadora, integrada a títol personal per membres de partits polítics, d'entitats locals i vilatans sense cap militància, que treballaren durant tres mesos per fer-la possible. Partits polítics, plataformes sobiranistes, cares conegudes hi donaren suport en actes públics. La reacció desmesurada de l'Estat espanyol, anul·lant l'acord de l'Ajuntament, va donar una publicitat addicional a una consulta que en altres circumstàncies hauria quedat circumscrita als ambients més independentistes.
Arenys de Munt va mostrar al món també la cara més fosca de l'Estat espanyol i de la seva transició a la democràcia. Una democràcia que permet a ciutadans manifestar-se amb símbols feixistes i on són legals partits polítics amb aquesta ideologia, però on el dret d'autodeterminació dels pobles, reconegut per les Nacions Unides, no hi té cabuda i on és perfectament admissible que l'advocat de l'Estat que porta als tribunals l'Ajuntament d'Arenys sigui candidat l'any 1995 del partit del dictador Francisco Franco.
L'endemà d'Arenys, centenars de municipis a tot el país iniciaven el camí per organitzar consultes similars. Plataformes d'electes locals, plataformes sobiranistes, membres de la Comissió Organitzadora i Junta Avaladora d'Arenys de Munt començaven a trobar-se per coordinar aquestes consultes a nivell nacional. El Vicent Partal, en un article molt lúcid, el 22 de setembre advertia de la dificultat de la unitat i demanava generositat, perquè la ratlla cal traçar-la entre qui vol votar, i qui no vol que es voti.
En unes quantes setmanes no s'han pogut consolidar els acords per constituir una coordinadora nacional de les consultes on hi hagués la presència conjunta de partits polítics i d'entitats. L'objectiu era massa ambiciós: els partits polítics havien de limitar les seves naturals ànsies de control; les entitats, la seva tendència a la disgregació i a la presa de decisions no estructurada. Això, a més a més, en un moment on entre una gran part de la base i de les entitats sobiranistes s'ha instaurat un antipartidisme ferotge, on qualsevol persona pel fet de militar en un partit polític és suspecte d'interessos ocults. A més, la irrupció d'una nova força política augmenta el temor dels partits que tot aquest sentiment sigui recollit per aquesta candidatura que s'ha anunciat, i els fa accentuar la seva tendència al control.
Però no cal perdre el món de vista: desenes de plataformes locals s'han constituït i estan treballant intensament per celebrar consultes el proper 13 de desembre o en la següent onada a la primavera. El 24 d'octubre a Arenys de Munt l'alcalde i la resta de membres de la comissió organitzadora de la consulta d'Arenys, seran els hostes de totes les plataformes locals organitzadores de consultes. Les plataformes sobiranistes (www.referendumindependencia.cat) prestaran suport logístic, faran difusió de les consultes, ajudaran a aconseguir voluntaris i participaran en actes de promoció de les consultes que organitzin les entitats locals. Decidim.cat s'ha compromès a donar suport tècnic i legal als alcaldes i regidors que participin en aquests processos. Osona decideix, Cardedeu decideix, Garrotxa decideix, Vilamajor decideix, Balaguer decideix, Vilafranca decideix... i desenes de plataformes locals mereixen el suport de tothom per damunt de malentesos perquè la taca d'oli d'Arenys s'estengui i projecti al món la voluntat d'exercir l'autodeterminació del poble de Catalunya.
Elisenda Paluzie, economista i membre promotora de Sobirania i Progrés
20.10.09
Àlex Salmond: 'Si Escòcia vota la independència, Anglaterra la respectarà'
20.10.2009
Àlex Salmond: 'Si Escòcia vota la independència, Anglaterra la respectarà'
(Publicat al diari Vilaweb)El primer ministre d'Escòcia i president de l'Scottish National Party (SNP), Àlex Salmond, diu en una entrevista amb l'ACN, després del congrés de l'SNP, que és un disbarat pensar que el Regne Unit o Espanya puguin vetar Escòcia a la Unió Europea. 'No hi ha cap polític britànic seriós, ni tan sols en els partits unionistes, que negui el drets dels escocesos a votar per la seva independència si així ho volen; no puc parlar per Catalunya i Espanya, però si Escòcia vota la independència Anglaterra la respectarà', diu Salmond, que vol convocar un referèndum d'autodeterminació l'any que ve.Salmond assegura que amb la independència la relació entre Londres i Edimburg millorarà i serà 'extremadament amistosa'. 'Amb la independència, Escòcia i la resta del Regne Unit tindran el mateix estatus jurídic davant de la Unió', preveu el primer ministre escocès, citant una resolució de l'ex-jutge del Tribunal Europeu de Justícia Lord Mackenzie-Stuart. Salmond no tem que l'estat espanyol ni cap altre soci de la UE es negui a reconèixer l'Escòcia independent o rebutgi que pugui convertir-se, automàticament i sense haver de completar cap procés d'ampliació, en membre de ple dret.'Tenim molts amics arreu de la Unió i seria absurd que se'ns negués el dret a l'autodeterminació, un dels seus principis fundacionals', diu Salmond, que rebla: 'la decisió l'han de prendre els escocesos i el que haurà de fer la comunitat internacional és acceptar-la.'El primer ministre descarta que Westminster tombi una decisió dels escocesos en referèndum, com pot fer el Tribunal Constitucional amb l'estatut: 'Està clarament establert que si Escòcia vota sí a la independència els partits polítics del Regne Unit ho acceptaran, tots s'hi han compromès, fins i tot Gordon Brown i el líder 'torie', David Cameron, que és probablement qui més s'oposa a l'autonomia escocesa'.'Independència i monarquia britànica no són incompatibles'Salmond no veu 'absolutament cap raó per la qual Escòcia no pugui seguir tenint la reina i els seus successors com a caps d'estat, tot i que seran els escocesos els que ho hauran de decidir'. 'No és incompatible tenir una reina que alhora també sigui la dels anglesos i la catorze països més, com Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, que són estats independents', explica Salmond.Referèndum a la vistaL'SNP, que aquest cap de setmana ha celebrat el seu 75è congrés, governa en minoria i necessitarà suports perquè el parlament aprovi la llei que permeti convocar la consulta sobre la independència, que es podria fer el 20 de novembre del 2010, dia de Sant Andreu, patró d'Escòcia. Si Salmond no aconsegueix la majoria haurà d'esperar-se fins a les eleccions del 2011. Per intentar convèncer els liberaldemòcrates, que la setmana passada van dir que ja no tancaven la porta al referèndum, el primer ministre escocès planteja oferir als votants tres opcions en les paperetes del referèndum, en comptes de preguntar-los només si volen o no la independència.Així, els escocesos podrien escollir entre quedar-se al Regne Unit, independitzar-se o guanyar més autonomia de la que tenen des del 1999. 'Som flexibles perquè estem intentant formar una majoria a favor de celebrar el referèndum, així que l'únic que demanem d'entrada és que la independència sigui una opció a la papereta, tota la resta és negociable', admet Salmond.
Àlex Salmond: 'Si Escòcia vota la independència, Anglaterra la respectarà'
(Publicat al diari Vilaweb)El primer ministre d'Escòcia i president de l'Scottish National Party (SNP), Àlex Salmond, diu en una entrevista amb l'ACN, després del congrés de l'SNP, que és un disbarat pensar que el Regne Unit o Espanya puguin vetar Escòcia a la Unió Europea. 'No hi ha cap polític britànic seriós, ni tan sols en els partits unionistes, que negui el drets dels escocesos a votar per la seva independència si així ho volen; no puc parlar per Catalunya i Espanya, però si Escòcia vota la independència Anglaterra la respectarà', diu Salmond, que vol convocar un referèndum d'autodeterminació l'any que ve.Salmond assegura que amb la independència la relació entre Londres i Edimburg millorarà i serà 'extremadament amistosa'. 'Amb la independència, Escòcia i la resta del Regne Unit tindran el mateix estatus jurídic davant de la Unió', preveu el primer ministre escocès, citant una resolució de l'ex-jutge del Tribunal Europeu de Justícia Lord Mackenzie-Stuart. Salmond no tem que l'estat espanyol ni cap altre soci de la UE es negui a reconèixer l'Escòcia independent o rebutgi que pugui convertir-se, automàticament i sense haver de completar cap procés d'ampliació, en membre de ple dret.'Tenim molts amics arreu de la Unió i seria absurd que se'ns negués el dret a l'autodeterminació, un dels seus principis fundacionals', diu Salmond, que rebla: 'la decisió l'han de prendre els escocesos i el que haurà de fer la comunitat internacional és acceptar-la.'El primer ministre descarta que Westminster tombi una decisió dels escocesos en referèndum, com pot fer el Tribunal Constitucional amb l'estatut: 'Està clarament establert que si Escòcia vota sí a la independència els partits polítics del Regne Unit ho acceptaran, tots s'hi han compromès, fins i tot Gordon Brown i el líder 'torie', David Cameron, que és probablement qui més s'oposa a l'autonomia escocesa'.'Independència i monarquia britànica no són incompatibles'Salmond no veu 'absolutament cap raó per la qual Escòcia no pugui seguir tenint la reina i els seus successors com a caps d'estat, tot i que seran els escocesos els que ho hauran de decidir'. 'No és incompatible tenir una reina que alhora també sigui la dels anglesos i la catorze països més, com Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, que són estats independents', explica Salmond.Referèndum a la vistaL'SNP, que aquest cap de setmana ha celebrat el seu 75è congrés, governa en minoria i necessitarà suports perquè el parlament aprovi la llei que permeti convocar la consulta sobre la independència, que es podria fer el 20 de novembre del 2010, dia de Sant Andreu, patró d'Escòcia. Si Salmond no aconsegueix la majoria haurà d'esperar-se fins a les eleccions del 2011. Per intentar convèncer els liberaldemòcrates, que la setmana passada van dir que ja no tancaven la porta al referèndum, el primer ministre escocès planteja oferir als votants tres opcions en les paperetes del referèndum, en comptes de preguntar-los només si volen o no la independència.Així, els escocesos podrien escollir entre quedar-se al Regne Unit, independitzar-se o guanyar més autonomia de la que tenen des del 1999. 'Som flexibles perquè estem intentant formar una majoria a favor de celebrar el referèndum, així que l'únic que demanem d'entrada és que la independència sigui una opció a la papereta, tota la resta és negociable', admet Salmond.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
