13.8.09

Reaccions a la premsa davant la proposta de Sobirania i Progrés

13.08.2009
Reaccions a la premsa davant la proposta de Sobirania i Progrés

La proposta de Sobirania i Progrés de sortir al carrer a manifestar-se per la sobirania, i no per l'Estatut com es va proposar a començament de la setmana, ha sigut noticiada per diversos mitjans, tot assenyalant el consens existent entre les plataformes sobiranistes a l'entorn de la idea que una manifestació de rebuig al TC no ha de servir per insistir un cop més en una via morta com és l'autonomisme. Us oferim tot seguit un recull de les reaccions que han generat a la premsa el posicionament de Sobirania i Progrés i els de la resta de plataformes sobiranistes.

- Les entitats sobiranistes es mostren contràries a una manifestació en defensa de l'Estatut(Crònica).

- Carta al director: Aclariments de Sobirania i Progrés (Avui).

- Sobirania i Progrés demana una manifestació per l'autodeterminació, 'i no per l'estatut'(Vilaweb).

- Sobirania i Progrés crida a mobilitzar-se “no per l'Estatut, sinó per la sobirania” (El Singular Digital).

- Plataformes sobiranistes discrepen d'una resposta al TC en forma de marxa pro Estatut (El Punt).

- Òmnium ressuscita la divisió del sobiranisme per salvar l’Estatut (El Periódico)

- Pugna independentista ante el fallo del TC (ABC)

11.8.09

Sobirania i Progrés crida a mobilitzar-se, no per l'Estatut, sinó per la sobirania

11.08.2009
Sobirania i Progrés crida a mobilitzar-se, no per l'Estatut, sinó per la sobirania

Davant les notícies aparegudes recentment a la premsa, en que diversos partits i dirigents polítics han expressat la seva voluntat de manifestar-se en defensa de l'Estatut d'autonomia de Catalunya si aquest és retallat pel Tribunal Constitucional espanyol, la Plataforma Sobirania i Progrés vol fer públiques les següents consideracions:

1) Sobirania i Progrés valora positivament que entre la classe política catalana existeixi la voluntat de sortir al carrer en contra d'aquesta previsible nova agressió contra el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

2) La nostra plataforma, no obstant, considera que aquesta mobilització de rebuig a la sentència del TC no ha de produir-se sota el paraigua de la reivindicació estatutària. Si alguna cosa demostraria una nova retallada de l'Estatut seria la mort definitiva de la via autonomista com a estratègia de regeneració nacional.

3) Considerem, a més, que no tindrà sentit denunciar una sentència del TC i alhora reclamar respecte a la integritat de l'Estatut aprovat en referèndum el 2006. L'acceptació de la via estatutària significa l'acceptació de la legalitat espanyola, i aquesta atorga al TC la funció de vigilar per l'estricta adequació de totes les lleis (inclosos els Estatuts d'autonomia) a la lletra i l'esperit de la Constitució espanyola, de la qual és intèrpret suprem. En altres paraules: dins la legalitat espanyola, la lectura que el TC faci de l'Estatut és la que compta a efectes jurídics. Qualsevol esforç per contradir-la des de dins de la legalitat espanyola serà inútil, i constituirà un irresponsable exercici d'irrealisme que només conduirà a la frustració i al desencís entre la ciutadania.

4) En conseqüència, des de Sobirania i Progrés considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC, en especial si compta amb l'impuls de la classe política, ha de donar per acabada la via autonomista i amb ella l'acceptació de la legalitat espanyola. Aquesta conclusió s'ha de visualitzar de manera clara i honesta, sense lloc a dobles lectures, amb la reivindicació del dret a l'autodeterminació.

El fracàs de la reforma estatutària, que ja es va evidenciar l'any 2006 amb la retallada de l'Estatut a les Corts Espanyoles, quedarà definitivament demostrat si el Tribunal Constitucional torna a retallar l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya i pels seus representants. Una falta de respecte democràtic que no pot ser contestada reincidint en l'error de continuar reclamant l'Estatut com a eina, provisional o definitiva, per harmonitzar les relacions de Catalunya amb Espanya. Ha arribat el moment que la societat civil i la classe política catalanes apostin per l'únic projecte que pot dotar el poble català de les eines necessàries per garantir-se un futur de progrés, llibertat i benestar: la construcció d'un Estat propi.

6.8.09

"No es podran fer polítiques noves ni fer créixer les xifres de les actuals" (Entrevista a Elisenda Paluzie)


06.08.2009
"No es podran fer polítiques noves ni fer créixer les xifres de les actuals" (Entrevista a Elisenda Paluzie)

(Publicat al diari Canvi Setze)

Creus que els partits polítics catalans han adoptat una posició estratègica de partit més que no pas han fet una una aposta clara i conjunta d’exigir un acord bo per al país?

Sí, però això no és cap novetat, ja va passar el mateix amb l’Estatut. En aquell cas va passar amb el PSC, que va anunciar esmenes l’endemà de l’aprovació del projecte d’Estatut pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre, i amb CiU, que va acabar tancant un acord a l’esquena del conjunt dels parlamentaris catalans. En aquesta fase, la unitat ja es va trencar d’entrada quan el govern no va incorporar cap representant de CiU a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat a diferència del que havien fet anteriorment els governs de CiU.

Els votants d’ERC castigaran el partit pel “sí” a aquest acord?


És difícil de dir, el temps ho dirà. Crec que la posició coherent d’ERC defensant el “no” a l’Estatut, malgrat que no va tenir bons resultats en el referèndum, va permetre fidelitzar votants a les eleccions al Parlament, fent que ERC obtingués un resultat molt digne, 21 diputats, el 2006. Ara ha optat per no quedar al marge de l’acord, i s’haurà de veure com valora aquesta decisió l’electorat tradicional d’ERC, i si aquesta opció permet atreure nous votants, com pensa la direcció d’ERC, o bé els rèdits principals els tindrà el PSC.

Realment es corregirà –o reduirà–el dèficit fiscal històric de Catalunya amb aquest acord?

Si es confirmen els fons que financen competències específiques (Mossos, presons, transport metropolità i rodalies) i que s’estimen en 435 milions per al 2009, però que no apareixen en el document de l’acord aprovat pel Consejo de Política Fiscal y Financiera, la millora del finançament total per a Catalunya seria de 2.100 milions el 2009. Si el dèficit fiscal segueix la tònica dels darrers anys i és del 10% del PIB de Catalunya, el 2009 ja superarà els 21.000 milions d’euros. Per tant, només és reduiria el dèficit fiscal en un 10%: quedaria al voltant del 9% del PIB, que és una xifra elevadíssima en termes comparatius amb altres realitats europees.

Creus que amb les xifres que s’han comentat, Catalunya pot fer front amb garanties a les necessitats socials i competències?

Crec que aquestes xifres només permetran fer respirar una mica les finances de la Generalitat, controlant el seu dèficit que s’apropa als 5.000 milions d’euros aquest any, però no permetran endegar noves polítiques ni incrementar substancialment el finançament de les existents.

El nou model deixa en mans de la Generalitat el 50% de l’IRPF i de l’IVA i el 58% dels impostos especials, mentre que amb el model actual eren el 33, el 35 i el 40% respectivament. Era aquesta la millora a què s’aspirava?

Això és la cistella d’impostos que preveu l’Estatut i ja ho acceptava el document Solbes de desembre. Aquí no està la clau de la qüestió, perquè amb el model anterior i amb l’actual, i d’acord amb l’Estatut, els ingressos tributaris, que ara augmenten, es poden ajustar en menys pels mecanismes d’anivellament. La clau són aquests mecanismes d’anivellament i no
la cistella d’impostos.

Ha dit que en l’acord no es compleix el principi d’ordinalitat. Ens ho explica? Quin hauria de ser?


L’Estatut tenia una clàusula per garantir l’ordinalitat. Aquest principi implica que el lloc que ocupa Catalunya en el rànquing de recursos per càpita (abans de l’anivellament) sigui el mateix que el que ocupi en el rànquing de recursos per càpita que s’obtenen del finançament autonòmic (després de l’anivellament). Això exigeix no només quedar per sobre la mitjana sinó quedar els tercers en el rànquing, i amb el model i les xifres que hi ha sobre la taula, aquesta posició no s’assolirà.

Quin significat té per a vostè el suport majoritari al nou model d’entitats com CCOO, UGT, Pimec, Cambra de Comerç i Fepime?

Ja van donar el seu suport el mateix dissabte, quan encara no disposàvem de cap text escrit sobre el que s’aprovaria al Consejo de Política Fiscal y Financiera el 15 de juliol. Amb això està tot dit.

El concert econòmic seria el model desitjable? És possible aconseguir-lo en l’actual context?


Sí que ho seria, i només s’aconseguirà quan forces polítiques que sumin una majoria es plantegin aquest objectiu com a irrenunciable, no només com una bandera electoral sinó com a condició per fer pactes de govern. I el defensin amb força i convicció amb el poble de Catalunya al darrere.

Potser cal recordar a la ciutadania per què no el tenim, mentre sí que el tenen navarresos i bascos.

En les discussions de l’Estatut de Sau, CDC (amb Ramon Trias Fargas) i ERC el van defensar però no tenien majoria, que la tenia el PSC i el PSUC, que el van rebutjar. Per tant, ja no va sortir en el projecte d’Estatut aprovat a Catalunya. Tot i així, els del PNB i en concret el Xabier Arzalluz expliquen que en la discussió a les Corts de Madrid es va donar una altra oportunitat però que Miquel Roca i Junyent, entre altres, no la van considerar. Suposo que d’això, cadascú tindrà la seva versió de la història, però el que és absolutament cert és que a Catalunya quan es discutia l’Estatut deSau, PSC i PSUC s’hi van oposar, i no es va incloure.

Gemma Lleixà