11.8.09

Sobirania i Progrés crida a mobilitzar-se, no per l'Estatut, sinó per la sobirania

11.08.2009
Sobirania i Progrés crida a mobilitzar-se, no per l'Estatut, sinó per la sobirania

Davant les notícies aparegudes recentment a la premsa, en que diversos partits i dirigents polítics han expressat la seva voluntat de manifestar-se en defensa de l'Estatut d'autonomia de Catalunya si aquest és retallat pel Tribunal Constitucional espanyol, la Plataforma Sobirania i Progrés vol fer públiques les següents consideracions:

1) Sobirania i Progrés valora positivament que entre la classe política catalana existeixi la voluntat de sortir al carrer en contra d'aquesta previsible nova agressió contra el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

2) La nostra plataforma, no obstant, considera que aquesta mobilització de rebuig a la sentència del TC no ha de produir-se sota el paraigua de la reivindicació estatutària. Si alguna cosa demostraria una nova retallada de l'Estatut seria la mort definitiva de la via autonomista com a estratègia de regeneració nacional.

3) Considerem, a més, que no tindrà sentit denunciar una sentència del TC i alhora reclamar respecte a la integritat de l'Estatut aprovat en referèndum el 2006. L'acceptació de la via estatutària significa l'acceptació de la legalitat espanyola, i aquesta atorga al TC la funció de vigilar per l'estricta adequació de totes les lleis (inclosos els Estatuts d'autonomia) a la lletra i l'esperit de la Constitució espanyola, de la qual és intèrpret suprem. En altres paraules: dins la legalitat espanyola, la lectura que el TC faci de l'Estatut és la que compta a efectes jurídics. Qualsevol esforç per contradir-la des de dins de la legalitat espanyola serà inútil, i constituirà un irresponsable exercici d'irrealisme que només conduirà a la frustració i al desencís entre la ciutadania.

4) En conseqüència, des de Sobirania i Progrés considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC, en especial si compta amb l'impuls de la classe política, ha de donar per acabada la via autonomista i amb ella l'acceptació de la legalitat espanyola. Aquesta conclusió s'ha de visualitzar de manera clara i honesta, sense lloc a dobles lectures, amb la reivindicació del dret a l'autodeterminació.

El fracàs de la reforma estatutària, que ja es va evidenciar l'any 2006 amb la retallada de l'Estatut a les Corts Espanyoles, quedarà definitivament demostrat si el Tribunal Constitucional torna a retallar l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya i pels seus representants. Una falta de respecte democràtic que no pot ser contestada reincidint en l'error de continuar reclamant l'Estatut com a eina, provisional o definitiva, per harmonitzar les relacions de Catalunya amb Espanya. Ha arribat el moment que la societat civil i la classe política catalanes apostin per l'únic projecte que pot dotar el poble català de les eines necessàries per garantir-se un futur de progrés, llibertat i benestar: la construcció d'un Estat propi.