Catalunya a l'exterior
(Publicat al diari Avui el 15 de desembre de 2007)
Els darrers anys, el procés d'internacionalització de l'economia catalana ha avançat considerablement. Així, el darrer any del qual tenim dades, el 2005, les empreses catalanes repartien les seves vendes de la manera següent: un 40% es va vendre al mercat dels Països Catalans (de fet, el País Valencià és el primer client comercial de Catalunya), un 29% al mercat de la resta de l'Estat, i un 31% a la resta del món, mentre que el 1995 aquest darrer percentatge era només del 22%.
Però la globalització no tan sols implica la internacionalització dels fluxos comercials, sinó que també implica una nova divisió internacional del treball caracteritzada per la separació geogràfica de les activitats empresarials. Les empreses de les economies desenvolupades estan ampliant o desplaçant part de la seva capacitat productiva cap a països de baix cost, però mantenen les activitats de valor afegit en el país d'origen; el tèxtil n'és un cas paradigmàtic. Així, les exportacions es fan des del país productiu, es conquereixen nous mercats i els beneficis tornen a les empreses matriu en forma de dividends.
Catalunya ha passat de ser un territori receptor d'inversió estrangera directa a esdevenir un territori inversor net a l'exterior. Però els nivells absoluts són encara molt baixos. La ràtio d'inversió estrangera directa sortint respecte al PIB a la Unió Europea dels Quinze és aproximadament del 40%, mentre que a Catalunya és només del 15%. Sense grans empreses amb fàbriques arreu del món, Catalunya tindrà un rol secundari en el mercat global.
Elisenda Paluzie, professora d'Economia a la Universitat de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada