Iceta i Zapatero, qüestió de "frames"
(Publicat al bloc d'en Saül Gordillo)
La paraula de moda en política és "frame". Dius "frame" en una conversa i quedes la mar de bé. Fas patxoca. Si algú et pregunta què vol dir, llavors aprofites per explicar-li que "frame" vol dir marc, el marc del llenguatge i de la ideologia en el joc polític. Llavors li deixes anar que el pare de la criatura és George Lakoff [wiki], autor d'aquest llibre exitós titulat No pensis en un elefant. Lakoff (a la foto) és l'assessor polític de moda dels demòcrates dels Estats Units, i Zapatero l'acaba d'incloure en la nòmina internacional de savis del PSOE per a aquesta campanya electoral. L'elefant és la icona dels republicans nordamericans, i l'adaptació de Lakoff de cara als comicis del 9-M és recomanar-li a Zapatero que no pensi pas en un albatros, que és l'ocellot símbol del PP. Llàstima que el factòtum nordamericà arribi tard. Zapatero porta tota la legislatura pensant en el PP i quan no ho feia mirava de reüll els més immobilistes del PSOE. I així ens ha anat la legislatura que ara s'esgota.
La legislatura accidentada del 14-M va començar amb la promesa de l'Espanya plural, amb el talante i tal i tal, i ja veieu com acaba: amb l'Estatut retallat a La Moncloa a dins de l'escorxador del Tribunal Constitucional a punt de ser sacrificat, amb el TGV que no arriba a Sants però sí ho fa a Màlaga i Valladolid, i, en clau estatal, amb l'assumpte del País Basc sense resoldre i més descontrolat que abans. El que prometia tan ha esdevingut una enganyifa considerable. En clau territorial i catalana, eh! Que de fer política d'esquerres i retirar les tropes d'Iraq sí que en sap! No siguem injustos ara. Molt pitjor hauria resultat Rajoy i el tripartit que conforma amb Acebes i Zaplana. Ai las!
La metàfora de la legislatura és aquesta. De l'obertura al tancament. De la il·lusió al pragmatisme centralista que acaben adoptant tots els inquil·lins de La Moncloa. Quina diferència hi hauria si ara et diguessin que el president espanyol no és Zapatero sinó Bono? Menys la gomina, ben poca. I la metàfora es completa aquesta mateixa setmana. El dia abans que Zapatero faci balanç triomfalista de la seva (primera) legislatura, i mentre Castells i Puigcercós fan esforços per difondre els números que té el Govern, el nostre, sobre les balances fiscals que l'avi Solbes amaga a pany i forrallat en un acte de desafiament, el dia abans deia, el número dos del PSC, Miquel Iceta [bloc], reconeixia que Zapatero en té ben poc de federalista. No té la gomina de Bono ni segurament una visió tan recalcitrantment centralista, però... a Iceta li costa reconèixer que el projecte del PSC de Montilla —empès per federalistes de vella fornada, catalanistes de pota negra i zona alta i, molt probablement, per l'experiència pròpia de President— i el projecte del PSOE del lleonès Zapatero o del manxec Bono, tant li fa, vagin en la mateixa direcció.
Falten dos mesos per a les eleccions. El PSC i el PSOE mesuren forces, fan un pols en públic. Diguem que el pols el fan el Govern, el nostre, i l'executiu espanyol, el seu. A veure cap a on condueix tot plegat. Perquè no m'acabo de creure que tot plegat es tracti que a aquestes alçades la descoberta d'Iceta —que s'ho creu— sigui que el seu "frame", o el del PSC per a ser generosos, no coincideix amb el "frame" de Zapatero, o del PSOE, també per a ser generosos. Que els "frames" territorials d'uns i altres no són els mateixos ni encaixen ja fa dies que ho sabem.
(Per cert, Iceta diu que el seu "frame", que no és independentista, coincideix amb el "frame" de Duran Lleida [bloc]. A veure si els propers dies veiem les "vuit diferències".)
(El meu seguiment de la campanya a Eleccions 2008. A la columna de la dreta, a dalt, he creat una categoria d'enllaços de blocs i webs d'interès per a aquests comicis. Ara hi tinc els blocs de tres dels principals caps de llista per Barcelona. L'aniré farcint.)
Saül Gordillo, periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada