Vergonya catalana en l'accés a la informació pública

31.12.2007
Vergonya catalana en l'accés a la informació pública

(Publicat al bloc de Joan Costa-Font a indirecte!cat)

Aquestes dies he descobert - sense voler- una àrea on els espanyols estan molt millor que no pas nosaltres: l’accés a la informació pública (especialment informació d’opinió pública). En particular, em refereixo al cas penós del que havia de ser el CIS català, anomenat Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Per testar la consistència d'algunes teories en ciències socials, els que fem recerca quantitativa, sovint necessitem accedir a microdades d'enquesta, i aplicar determinants controls estadístics (per veure si expliquen determinats comportaments, etc). Així, si hom vol les microdades d'Espanya només cal escriure al CIS i pagar 10€ , i aquestes es fan accessibles en cosa d’hores. A Anglaterra el Economics and Social Research Council juntament amb la Universitat d’Essex fa accessible gratuïtament via el seu data archive (http://www.data-archive.ac.uk/) totes les enquestes públicament finançades del país. Un procediment similar segons em diuen col·legues, és el que segueixen en els casos alemany i holandès.

A Catalunya en canvi, si hom demana les microdades d’una enquesta del CEO , el que obté és una resposta primer dient que "lamentablement no les poden facilitar" , i que si hom vol, pot anar a la seu del CEO a consultar-les (a un lloc fora de Barcelona). Així, es dona la paradoxa de que per exemple: mentre jo vaig tenir accés a dades Australianes (en cosa d'una setmana més o menys), si un investigador australià vol tenir accés a microdades catalanes ha de venir a Barcelona, anar a on estigui la seu del CEO, i després de tot, no se les pot ni endur! Al no acceptar un simple “ pues serà que no!” - per resposta, vaig demanar comunicar-me amb el director del CEO, qui molt amablement es va excusar en lleis de proteccions de dades, com si els britànics que ens porten una avantatge enorme en el respecte dels drets individuals, no les respectessin!

Lamentablement a Catalunya hi ha un dèficit inacceptable pel que fa l’accés a informació pública que paguem tots! Per millorar la situació fora nó que tots plegats ens queixem del que és un ús inadequat dels diners públics, pel bé de la recerca en ciències socials a Catalunya, i per la seva salut democràtica. Una proposta seria que que tot plegats escrivim al CEO per demanar aquelles microdades que us interessin (ceo@idescat.cat) i denunciar aquesta situació absolutament penosa . Als grups polítics de tots els colors, els emplaço a que per dignitat, proposin una revisió en profunditat d’aquesta qüestió.

Joan Costa-Font, professor d'Economia Política a la London School of Economics and Political Science