La caiguda de Caprabo
(Publicat al diari El Singular Digital)
L'espanyolització de Caprabo és un fet constatable que comença molt abans del seu esfondrament. D'aquella empresa altament valorada per la seva sensibilitat lingüística, amb un servei d'atenció al públic -caixeres i personal de secció- que emprava per sistema la llengua catalana, ja fa anys que només en quedaven les escorrialles. A poc a poc, de manera silenciosa, tots aquells productes etiquetats en català i que eren un dels elements distintius de l'empresa han anat desapareixent dels prestatges i cedint el seu lloc a d'altres etiquetats en espanyol. En citaré sis de molt recents: l'aigua destil·lada, el lleixiu, el netejavidres, el neteja llar, el fregaterres i el sabó de rentavaixelles. Ara, en el seu lloc, hi ha agua destilada, lejía, limpiador multiusos, limpia hogar, friegasuelos i lavavajillas.
Aquesta és la resposta que m'ha donat Caprabo: "A causa de la important expansió que ha tingut Caprabo a l'Estat espanyol en els darrers anys, ens veiem obligats, en alguns casos, a etiquetar els nostres productes en castellà. Això es deu al fet que alguns proveïdors, cada vegada més, ens exigeixen i ens exigiran uns tiratges industrials mínims d'etiquetes per tal d'aconseguir que el cost dels nostres productes sigui raonable i competitiu i així poder oferir als nostres clients la millor relació qualitat/preu, objectiu prioritari de Caprabo. Per tant, únicament en els casos en què no és possible etiquetar en les dues llengües, ho fem en castellà, encara que el nostre desig seria fer-ho al 100% en català. No obstant, Caprabo és l'única empresa que manté el doble etiquetatge segons el punt de venda dels seus productes, amb tots els costos i dificultats logístiques que això comporta".
En altres paraules, encara els hem d'estar agraïts pel seu desig. I és que es veu que l'obligatorietat d'etiquetar en espanyol per poder vendre a Espanya o en francès per fer-ho a França, esdevé una imposició intolerable quan es tracta d'etiquetar en català per vendre a Catalunya. És la diferència que separa les llengües d'autoritat de les de bona voluntat. Ho veiem en el cinisme ofensiu de la resposta de Caprabo quan ens diu que la renúncia a la nostra llengua revertirà en la qualitat dels productes que comprem. El cert, però, és que parlar de Caprabo és parlar d'una cadena vulgar, profundament anodina i mancada del carisma que li donava la catalanitat inicial. Ara ja no hi ha cap raó diferencial per ser-ne client. Quin sentit té comprar en espanyol a Caprabo allò que pot ser comprat en català a Bonpreu? La vida, en tot cas, els ha donat una lliçó: creien que la renúncia a la llengua catalana els obriria les portes de l'univers i, al final, han acabat estavellats a la galàxia d'Eroski.
Víctor Alexandre, escriptor i periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada