(Publicat pel diari Avui)
Parlar de finançament sense xifres és com pretendre fer una truita sense ous. Els criteris que es discuteixen tenen com a objectiu incrementar el finançament, i, per tant, el que s'està discutint és una xifra: la xifra que li tocarà a Catalunya per finançar les seves necessitats de despesa.
L'Estatut, però, no en garanteix cap, de xifra. La famosa cistella d'impostos que tantes anades i vingudes ha provocat aquests dies està inclosa a l'Estatut, i el govern espanyol la complirà estrictament, però això no garanteix cap millora en el finançament. L'article 206.1 de l'Estatut diu textualment: "Els recursos de la Generalitat són, entre d'altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de solidaritat".
Per tant, la cistella d'impostos ens vindrà íntegra o completa, el nom no fa la cosa, però, si no millora la fórmula que determina les necessitats de despesa de la Generalitat, el fons de suficiència serà negatiu (els nostres recursos seran ajustats a la baixa).
S'ha perdut una oportunitat d'establir una xifra mínima a aconseguir, pactant una fórmula ambiciosa per calcular les necessitats de despesa de la Generalitat. Cal recordar que al final del procés la millora (si hi és) en el finançament es podrà quantificar, i hauria de servir per reduir el dèficit fiscal de Catalunya. Recordem que la darrera estimació del dèficit feta per la conselleria d'Economia el situava en un 9,8% del PIB de Catalunya per a l'any 2005. Si es manté igual, l'any 2009 el dèficit fiscal estarà al voltant de 22.500 milions d'euros.
Elisenda Paluzie, economista i professora a la Universitat de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada