Fa falta una altra Crida?

28.10.2008
Fa falta una altra Crida?

(Publicat al diariCrònica)

Com a bon excridàire (per als més joves: Crida a la Solidaritat en defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana), vaig anar al sopar que es va fer el passat 18 d'octubre al Pati Manning de Barcelona. Va ser una bona ocasió per saludar antics col·legues amb qui havíem compartit debats, reunions, accions i detencions. També vaig comprovar que la majoria no pretenia fer gaire cosa més que allò. Res de refundacions. També vaig poder prendre el pols a un perfil de gent compromesa, catalanista i que, si més no, en altres èpoques, va estar disposada a arriscar per defensar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació. Em dol dir que els ànims que vaig copsar, en general, no eren gaire optimistes. Em va sembla trobar, entre els meus vells companys, cert desànim, certa desorientació i una manca de referents clars.

He de dir, en canvi, que vista amb els ulls d'un mallorquí que ha mantingut un contacte molt viu amb ella, la societat del Principat em sembla més catalana que fa una vintena d'anys. Menys espanyola si ho voleu dir així. La famosa desafecció, em sembla, es concreta en moltíssims catalans en un allunyament espiritual de l'espanyolitat. Probablement s'està configurant una catalanitat diferent a allò que pogués significar aquest terme fa vint anys, però que no encaixa (ni ho pretén) amb l'espanyolitat.

Sí que crec que aquest nou sentiment no té un reflex clar en la política. No se si fa falta una nova Crida, però estic segur que fa falta un nou lideratge polític i social prou hàbil i ferm per no deixar-se ni integrar ni destruir per la poderosissima maquinaria de l'estat espanyol. Un nou lideratge fort, robust, audaç i disposat a arriscar tant com ho feren en el seu moment els cridaires.

També seria necessari que no ens carregàssim els nostres líders tant aviat com ho solem fer.

Tomeu Martí - Vicepresident de l'OCB