10.10.2008
De la Catalunya perplexa a la Catalunya activa
Per aquest dijous a les set de la tarda, Òmnium Cultural ha programat un d'aquells actes que omplen (aneu-hi amb temps, doncs, si voleu veure'ls la cara). Alfons López Tena, Vicent Sanchis i Roger Buch parlaran de la situació del país davant els incompliments en matèria de finançament per part de l'Estat i de la futura sentència del TC. Passat recent i futur imminent. Com sabeu, des del 9 d'agost ens trobem en una situació de crisi de legitimitat. L'Estat ha incomplert allò que diu l'Estatut després de dos anys de poder-ho solucionar i anar donant allargues. És cert que han presentat una proposta, però tant el govern com l'oposició l'han qualificada d'insuficient. Per tant, el que tenim al davant des del 9 d'agost és la manifesta manca de voluntat per part de l'Estat i una pretesa normalitat en forma de negociacions. És per això que va sorgir la iniciativa de concentrar-se cada dia 9 a les 9 davant de tots els ajuntaments dels Països Catalans, per reclamar una solució democràtica basada en el dret de decidir. Dijous vinent, doncs, torna a ser dia 9.
Els tres ponents són persones vinculades a Òmnium, una entitat que, com no podia ser altrament, ha comprès el problema polític que ens fa de coll d'ampolla i que afecta els tres punts del seu lema: la llengua, la cultura i el país. Amb López Tena i amb Vicent Sanchis vaig tenir ocasió de coincidir-hi a les Primeres Jornades Comunicació i Independència que es van fer a la UAB el passat 14 de maig. Un parell de videos (1 i 2 ) ho recullen. Roger Buch, d'altra banda, és una d'aquelles persones que, sense ser tan mediàtica com els altres dos, val la pena escoltar sempre (i sempre hi és encara que potser no es noti tant). En aquella ocasió, finançament i TC eren futur. Ara un d'aquests dos temes ja és passat i no hi ha hagut cap daltabaix. Poques persones parlen obertament de crisi de legitimitat arran de l'incompliment del 9 d'agost. Suposo que totes les energies es concentren en el TC, de la sentència negativa del qual López Tena està convençut.
Valdrà la pena treure-hi el cap, doncs, i que amb una mica de sort hi hagi debat. En un article al Bloc Gran del Sobiranisme que ja comença a ser famós perquè ha desembocat en la proposta de portar 10.000 catalans a Brussel·les, Enric Canela (CiU) deia “Perplex jo?” Des d'un punt de vista ben diferent, el Molt Honorable José Montilla ha dit reiteradament que no comparteix aquest diagnòstic (no li deu anar bé). Certament, hem de sortir d'aquesta perplexitat. I no cal que ens hi trenquem gaire les banyes. López Tena ho té clar i qualsevol que l'escolti se n'encomana, de tanta energia i tanta clarividència. Per això tinc l'esperança que, ara que comença a remenar les cireres a CDC, també a ells els convenci. Ens mobilitzarem i ens activarem tant com calgui, però que no hàgim de lamentar que, després de cinc anys a l'oposició i d'unes quantes males experiències nacionals, no ens hem mogut d'on érem. D'un partit nacionalista se'n pot esperar alguna cosa més que la lluita legítima per l'alternança en el poder, se n'ha d'esperar que impulsi el procés d'autodeterminació. La Catalunya activa passa per aconseguir que a les properes eleccions hi hagi dos, tres o quatre partits que es presentin amb la proposta de declarar unilateralment la independència. Ens demanaran suport per no fer un salt en el buit. Ens hi trobaran, però que no triguin gaire, que tenim pressa.
Xavier Mir, blocaire en vaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada