Finançament? Sobirania!
El proper dissabte passarà una cosa que ens hauria de fer reflexionar i mirar enrere per, finalment, mirar també endavant. Aquest és un país en què el debat de les relacions Catalunya-Espanya no acaba de desaparèixer del tot per molt que pesi a alguns que ja voldrien donar l'assimilació per acabada. Que s'asseguin. Hi ha un sector, en contínua expansió, que no hi veu més sortida que la formació d'un nou estat. N'hi ha un altre, realment minoritari, que si pogués eliminaria la collonada aquesta de l'autonomia i faria de Catalunya, finalment, una província més d'Espanya. I hi ha un tercer sector, el més ampli per ara, que es mou i fa equilibris entre el discurs catalanista-federalista-nacionalista i les polítiques regionalistes (per acció o per omissió).
Si encara no tenim un estat propi és perquè aquests sectors han cregut (i potser creuen encara, pobres de nosaltres) que existeix alguna altra possibilitat. L'any 2003 es va tancar l'etapa del pujolisme i es va enterrar l'estratègia del peix al cove aprofitant les majories relatives i patint les majories absolutes. Uns van pensar que amb un nou Estatut es podria deixar la qüestió resolta i desactivar l'independentisme per una bona temporada. Encara recordo quan Pasqual Maragall deia allò que amb el nou Estatut la Generalitat ja era estat. Qui l'ha vist i qui el veu. Altres no tenien més obsessió que recuperar el govern per gestionar l'autonomia d'una altra manera.
Uns i altres faran un acte unitari de rebuig a l'incompliment el dia mateix que expira el termini que la llei va establir per resoldre el problema del finançament. Perquè és un problema; suposo que ara ja ho veuen i no surten a dir allò que caldria administrar millor els recursos de què es disposa abans que demanar-ne més. Com a problema que és, i gros, s'imposa una certa unitat. Ignoro en quins termes s'expressarà i es desenvoluparà aquesta estratègia unitària que es vol donar a conèixer. Com a mínim, hauria de recollir unes quantes evidències.
La primera, que l'Estat incompleix una llei i que això genera una crisi de legitimitat institucional. És molt important remarcar el significat i les implicacions d'aquest incompliment. En la lògica del nacionalisme espanyol, és normal que es tregui importància al tema, però ara més que mai cal que la nostra classe política actuï amb el màxim sentit comú possible. El codi de circulació diu que a l'hora de regular el trànsit un agent està per damunt d'un senyal lluminós. Quan l'agent es retira, el trànsit deixa d'estar pendent de les seves indicacions. Ningú no el persegueix pels carrers esperant a saber si pot o no pot travessar. La gent té autonomia suficient per reaccionar i tornar a seguir les indicacions dels semàfors; i si no n'hi ha, dels senyals pintats a terra o en discos; i si no n'hi ha, la gent sap que s'ha de regir per les normes bàsiques de cedir el pas a la dreta. Tot està previst i pensat perquè, de trànsit, fa temps que n'hi ha. No s'entendria, doncs, que els nostres representants polítics comencessin a improvisar. Perquè de política també fa temps que n'hi ha; i més que de trànsit.
Si l'Estat no té voluntat política de resoldre els problemes de finançament de la Generalitat, els catalans i catalanes tenim un problema gros. Dos anys han estat més que suficients perquè l'Estat fes una proposta assumible. Ara ja no es tracta de triar un sistema o un altre. Qualsevol sistema, en el marc legal vigent, comportaria tornar a començar un camí que ja hem fet i que ens ha dut a aquest final. El que cal és anar a l'arrel del probema, reconèixer la crisi de legitimitat i començar el procés cap a la recuperació de la sobirania. L'agent del trànsit ha marxat. Passa de nosaltres. Si ens quedem aturats esperant el senyal que ens digui que podem continuar, se'ns hi farà de nit.
El finançament públic és només un aspecte del govern. Si aquells amb qui teníem un pacte l'incompleixen, n'hem de prescindir i recórrer a un arbitratge internacional que doni validesa i legitimitat al procés. Fem-ho bé. Reconeguem que hi ha una crisi. Donem la paraula al poble. Preguntem a la ciutadania si els sembla bé que resolguem el problema del finançament iniciant un procés de recuperació de la sobirania política.
Xavier Mir, blocaire en vaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada