Posició de Sobirania i Progrés sobre el finançament

13.08.2008
Posició de Sobirania i Progrés sobre el finançament

Aquest mes de juliol la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer la balança fiscal de Catalunya i poc després el govern de l’Estat, després de molts incompliments, va publicar les balances fiscals de totes les comunitats autònomes.

Les dades confirmen que els Països Catalans estan sotmesos a un dèficit fiscal excessiu, que dobla el de territoris similars en l’àmbit europeu i que no té cap justificació en termes redistributius. L’any 2005, al Principat de Catalunya, el dèficit fiscal assolia la xifra rècord del 10% del PIB (17.000 milions d’euros) amb una dada esfereïdora: un de cada dos euros pagats en impostos no torna mai en forma de serveis públics. En el cas del País Valencià amb un PIB per càpita inferior a la mitjana de l’Estat, l’existència de dèficit fiscal no té cap justificació redistributiva. I finalment les Illes, amb un dèficit fiscal que supera el 14% del seu PIB, és el territori més maltractat de l’Estat. En definitiva, els Països Catalans estan sotmesos a un veritable espoli fiscal, a un tracte de colònia.

L’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 pretenia acabar amb aquesta injustícia establint un sistema de concert que mantenia una quota de solidaritat però que donava el poder de negociació a una Generalitat que passava a recaptar tots els impostos. Malauradament el ribot de les Corts Espanyoles va escapçar aquesta possibilitat, mantenint la recaptació dels principals impostos i la fixació de la solidaritat en mans de l’Estat.

Tot i així, l’Estatut que finalment aprovà el poble de Catalunya en referèndum incorporava principis més favorables a Catalunya en el finançament així com uns terminis clars per a la reforma. El 9 d’agost aquest sistema havia d’estar aprovat però el govern de l’Estat ha actuat amb un clar menyspreu per les institucions de Catalunya i l’autogovern, menystenint l’Estatut i les reiterades promeses de millorar el finançament de Catalunya amb una proposta que no garanteix més recursos per a Catalunya.

Per a la societat catalana és insostenible, a més de intolerable, que el sistema polític, jurídic i econòmic espanyol permeti que prop d’un milió i mig de catalans i catalanes (1 de cada 5) visquin en el llindar de la pobresa, que els serveis públics essencials com l’educació i la sanitat no disposin de recursos suficients per prestar un servei de qualitat; que les persones amb problemes de dependència no puguin ser ateses i que les empreses no disposin de les infrastructures que els permetin ser competitives en un món globalitzat.

És imprescindible que els representants polítics de la ciutadania catalana emprin tots els mitjans
necessaris per millorar de manera substancial el finançament de la Generalitat de Catalunya, reduint clarament el dèficit fiscal. Cal unitat però també fermesa, cal ser valents i arriscar.

Sobirania i Progrés insta per tant als grups polítics amb representació al Congrés a no aprovar cap llei, especialment els pressupostos de l’Estat, fins que no s’aconsegueixi una reducció substancial del dèficit fiscal. Si aquest acord no és possible, els partits catalans no poden enganyar a la ciutadania amb escenificacions de falses millores. Cal parlar clar, i reconèixer que l’autonomisme està esgotat, que el marc jurídic i polític espanyol no permet avançar en l’autogovern ni assegurar el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i que l’exercici del dret d’autodeterminació per a constituir-nos en un nou Estat Europeu és inajornable.

Sobirania i Progrés