Illes incertes
(Publicat al diari Crònica)
Assistesc al debat sobre la crisi econòmica que ha convocat al parlament de les illes Balears el president Francesc Antich. Ja és cosa que el president convoqui el debat (els del PP no ho solien fer), però pens que les bones intencions no són suficients per solucionar els problemes. Les illes Balears són al capdavant del decalatge fiscal a l’estat espanyol: això ens posa en el mapa d’Europa de l’espoli fiscal, en una primera posició clara. Això requeriria gairebé una rebel.lió a bord, per part del govern dit “autonòmic”. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, emperò, ens solem prendre les coses amb calma (amb excessiva calma, sovint).
En el debat destaquen les diferències entre els que tenen un plantejament estatista i els que presenten un plantejament que posa les Balears per davant, i que reclama millores reals en el finançament autonòmic. Esperança Marí (Esquerra), Josep Melià (Unió Mallorquina) i Biel Barceló (PSM) posen per davant la necessitat d’uns mínims de justícia fiscal per poder tenir eines per combatre la crisi a les Balears, no només amb mesures conjunturals, sinó també (i fonamentalment) amb mesures estructurals. Des dels renglers del Partit Socialista (en una etèria mitja tinta entre PSIB i PSOE) i des del Partit Popular (sense afegitons de cap tipus), s’oblida la qüestió fonamental, i es perden en una discussió entre comptables.
Potser això és el que volen els dirigents estatals per als seus respectius partits : comptables perifèrics en comptes de líders, que no hi hagi ningú que pugui entelar l’esplendor dels líders altiplaners.
Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada