Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística: "El nacionalisme espanyol és el més excloent"

25.08.2008
Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística: "El nacionalisme espanyol és el més excloent"

(Entrevista publicada al diari El Periódico)

- ¿Els firmants del Manifiesto por la lengua común s'equivoquen?
- No. Són coherents amb una ideologia nacionalista: el nacionalisme lingüístic espanyol. Però no diuen cap novetat...

- ¿Què vol dir?
- El manifest té uns fonaments similars als exposats per la Real Academia Española en un escrit que va elevar al president de les Corts el 1978. Demanava que, en l'article segon de la Constitució, el que parla de les llengües espanyoles, hi cons- tés que el castellà és la llengua espanyola per antonomàsia.

- La petició no va ser acceptada.
- ¡Però s'actua com si ho hagués sigut! Les altres llengües espanyoles estan en un segon pla. Se les considera menys útils, regionals, minoritàries. Ara això es repeteix en el manifest, que comença dient que existeixen llengües espanyoles, però que n'hi ha una que està per sobre, que és la llengua de la comunicació, la democràcia, la ciència. En la nova versió fins i tot se li dóna un enfocament economicista, se l'associa a una "inversió en capital cultural".

- El castellà guanya en parlants.
- Quan una llengua s'expandeix es deu a qüestions polítiques, no a raons lingüístiques. No és més apta ni més rica ni millor. ¿I com s'emmascara això? Dient que la llengua espanyola té una sèrie de valors intrínsecs superiors a les altres. El manifest insisteix en això.

- Al darrere hi ha Vargas Llosa, Pombo, Savater... ¡Iker Casillas!
- No s'adonen que estan de part d'una ideologia ferotgement nacionalista. El gran problema d'aquesta ideologia nacionalista és que no és concebuda com a nacionalista. Se la concep com a ideologia cívica. No té valors ètnics, ni identitaris i, per ai- xò, s'associa l'espanyol amb "llibertat" i "democràcia", cosa que desposseeix automàticament les altres llen- gües d'aquests valors. La manipulació és terrible, però el pitjor de tot és que la gent no és conscient d'aquesta manipulació. El nacionalisme espanyol és el més radical i excloent.

- Ells diuen que els drets pertanyen als ciutadans, no als territoris.
- Són els mateixos que veuen natural que l'espanyol sigui oficial a tot el territori. En la ideologia nacionalista espanyola, el castellà és l'espanyol. I als que parlem espanyol ens sembla molt bé, però el suport que li dóna el Govern no té com a objectiu recolzar els espanyols sinó arraconar les altres llengües.

- Vostè, madrileny sense màcula, admet haver tingut prejudicis.
- En vaig tenir, però un coneixement més gran de la realitat lingüística em va ajudar a eliminar-los. Em dol que els meus col.legues, que saben el mateix que jo, no lluitin en aquesta direcció. La ciència no és una disciplina immune a les relacions de poder.

- Doni un argument inapel.lable.
- La llengua correcta, la de la RAE, la del diccionari i la gramàtica, no és una llengua real. La gent pensa que la llengua col.loquial no és més que una realització imprecisa d'aquest model. I no és així. És el model el que es basa en la llengua parlada.

- Segueixi.
- Es diu que l'espanyol té 450 milions de parlants. ¿Dominen tots la llengua estàndard culta? No. Té moltíssimes varietats.

- D'acord.
- No es pot dir que el català o el basc són un conjunt de parles, perquè l'espanyol també ho és. Passa que, de totes les varietats, es va seleccionar el que se'n diu un dialecte, el castellà, i se'l va associar amb la construcció d'un Estat supranacional, central i fort. Per tant, l'espanyol és una espècie d'idea de caràcter polític que es va establir basant- se en el dialecte castellà.

- ¿Quan va començar tot?
- Al segle XIII, el castellà va començar a utilitzar-se a la cort d'Alfons X per a qüestions administratives. Així que es van anar unint els regnes i Castella va adquirir poder, el dialecte castellà, que no tenia valor literari, es va imposar com a model, associat al poder central.

- Ha passat massa temps. ¿Hi veu alguna solució?
- Espanya és un Estat multinacional i és evident que hi ha un dret d'autodeterminació que és absolutament necessari respectar. La situació millorarà quan els pobles basc, català i gallec decideixin com volen ser. El que no és acceptable és que el Parlament català estigui segrestat per l'espanyol. Cada vegada que pren una decisió, el Parlament espanyol s'inventa articles d'inconstitucionalitat.

- ¿Algun avantpassat català?
- No. Només vull defensar la meva llengua, que no se l'associï a cap imposició ni cap tipus d'imperialisme.

- Assenyali un error dels catalans al plantejar la defensa de la seva llengua.
- Els retrec que no hagin sigut més intransigents en el seu ús. Haurien de parlar-lo a Madrid. Al Congrés. En les entrevistes.

Núria Navarro