8.8.08

Els blocs i l'11 de setembre

foto
08.08.2008
Els blocs i l'11 de setembre

(Publicat al diari Crònica)

El 18 de febrer de 2006 la PDD va aconseguir fer miques el tòpic que vivim en un país de conformistes i adormits. Molts pensaven que els vint-i-tres anys de pujolisme havien deixat el país estabornit i acomodat, però aquell dia una munió de gent que ningú no s'esperava va demostrar que hi havia país, que allò que alguns partits i la majoria de mitjans ens intentaven vendre no casava del tot amb la realitat. El 18-F CiU no va donar suport a aquella manifestació però es va haver d'empassar l'evidència que la immensa majoria dels seus votants, simpatitzants i fins militants sí que hi eren. Mas va pactar amb Zapatero i encara avui la cúpula de CDC, amb Quico Homs al capdavant, intenta justificar-ho amb argúcies tan enrevessades com inútils, perquè el missatge de les masses aquell 18-F era clar: cap rebaixa al text que s'havia aprovat al Parlament. CiU devia esperar resoldre el tema de manera definitiva amb el resultat de les eleccions de l'1 de novembre, però les coses no van anar com s'esperaven i això va complicar encara més la gestió del tema de l'Estatut. De fet, l'estigma encara cueja.

L'1 de desembre de 2007, quan alguns ja pretenien que la PDD havia estat un bolet i que tot plegat era una flor que no faria estiu, torna a esclatar la primavera del dret de decidir i una nova gernació surt al carrer farta del desastre de les infraestructures ferroviàries que depenen de l'Estat. En aquesta ocasió, CiU sí que hi és. Han après la lliçó. Malgrat les reticències, la gent els ha empès en la direcció adequada. Perquè diguin que les manifestacions no serveixen per a res. La PDD planta una estaca que esberla moltes coses. Alguns socialistes contraataquen a la desesperada i comencen una lluita desbocada pel control dels mitjans que no fa més que evidenciar la seva naturalesa sectària i els seus procediments maquiavèl·lics. L'1-D deixa en evidència els sindicats i el PSC, que giren l'esquena al país, a les classes treballadores que diuen que defensen. El PSC encara creu que li resulta més rendible continuar encobrint la gestió de Zapatero.

Nou mesos després, com si d'un procés de gestació es tractés, al PSC li ha crescut una panxa enorme. El doctor Castells està amoïnat perquè sap que allargar aquesta situació només complicarà el part. I no hi ha marxa enrere: la criatura ha de néixer. Té el quiròfan a punt, però la direcció de l'Hospital no li vol subministrar corrent elèctric i ell així no pot treballar. Mare i criatura corren perill. I si els passa alguna cosa, a qui tallaran el coll és a ell, perquè va ser ell qui va recomanar aquest hospital quan els pares volien tenir la criatura a casa, de part natural. Si ara les coses es compliquen, tots els ulls es giraran cap a ell. Tan bé que s'estava a l'oposició criticant el nacionalisme de Jordi Pujol i mirant-se les envestides de PSOE i PP!

I arriba el cop de gràcia. El 9 d'agost (el 9 un altre cop, per alegrar els numeròlegs) s'acaba el termini. I per al novè mes de l'any, el setembre, algú apunta la conveniència d'una gran manifestació d'afirmació nacional contra un estat que dos anys després continua prenent-nos el pèl, amagant informació de les balances fiscals, fent el ronso en matèria d'infraestructures; i a més, no compleix les lleis que aprova. Existeix la possibilitat que el proper 11 de setembre es convoqui una nova manifestació. La tercera. A cada dia que passa hi som més a prop. Si es convoca, si ERC, CiU, ICV-EUiA i CUP hi donen suport, si tota la societat civil en pes hi dóna suport, el PSC no tindrà més remei que afegir-s'hi. Vulgui o no vulgui. Hores d'ara, importa ben poc allò que ells vulguin. El país té una necessitat que pesa com cent camions de gran tonatge sense frens. O es posen al volant amb els altres o no en quedarà ni rastre.

Potser us pregunteu quin paper hi tenen els blocs en tot això. Molt senzill: hi posarem el coll i farem que l'11 de setembre el món sencer giri els ulls cap a Barcelona. Per nosaltres, blocaires, no serà.

Xavier Mir, blocaire en vaga

Cap comentari: