Tots units fem força (i no parlo de futbol)
Un cop transcorreguts els congressos dels dos partits més votats de Catalunya es respira un clima de complaença i unitat en totes dues formacions. Tot i així, en breu s’entreveu moviment, que té més a veure amb el país que amb els dos grans partits: la reforma del finançament autonòmic que s’haurà de negociar amb el govern de Madrid i del que depèn en bona mesura el futur de Catalunya i de la seva economia i estat del benestar.
L’estatut, tot i que retallat, fixa uns criteris clars sobre finançament que el govern de Rodríguez Zapatero (de la mà del seu ministre d’economia) està obviant. Però s’ha de recordar que l’estatut és una llei orgànica aprovada a les corts espanyoles, i que per tant (o així s’hauria de suposar en un país democràtic) s’ha de respectar, i des de Catalunya s’ha de fer respectar.
Aquest respecte s’aconsegueix pel compliment de les paraules que Jose Montilla va adreçar als militants socialistes en el darrer congrés, on, davant del president espanyol, va defensar el que diu l’estatut i que el benestar de Catalunya està primer que el de la federació PSC-PSOE. Però el respecte també s’aconsegueix amb el recolzament que CiU, ERC i IC-V estan donant al govern català en la negociació del finançament.
És amb la unitat dels partits que el finançament que s’estableix a l’estatut per a Catalunya es durà a terme, i és únicament amb la unitat de tots en les grans qüestions com el país tirarà endavant.
Entre els partits hi ha controvèrsies en molts temes: ideològics, de visió del futur del país o fins i tot de model de gestió econòmica, però en qüestions obvies i vitals com aquesta hem de lluitar plegats sense partidismes.
Molt sovint a Catalunya s’ha complert la frase de Harrington que deia que si es posen uns quants gossos a un sac i es sacsegen, els gossos es mossegaran entre ells però mai no mossegaran a la mà que els sacseja. Ja és hora de mossegar la mà, de fer-los veure tots plegats, encara que sigui aquesta vegada, que no poden seguir sacsejant sempre a un país sense una resposta clara i unitària.
Xavier Peytibi, politòleg i blocaire
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada