El 50%, per a Espanya
El grup d’experts nomenat pel departament d’Economia i Finances ha actualitzat per al període 2002-2005 els càlculs de la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat. Els resultats confirmen el que ja havien avançat altres estimacions, com les de la Fundació Irla. Així, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2005 s’apropa al 10% del PIB de Catalunya (9,8% del PIB segons el grup d’experts, 10,2% del PIB segons la Fundació Irla). En la mitjana del període 2002-2005, les dues estimacions coincideixen totalment: el dèficit fiscal de Catalunya ha estat en mitjana del 9% del PIB.
El dèficit fiscal està doncs desbocat i assoleix xifres rècord. Cal recordar que el mateix grup d’experts va estimar en un 7,6% del PIB el dèficit fiscal de Catalunya en mitjana del període 1986-2001. El model de finançament pactat el 2001 no només no va pal·liar el problema del dèficit fiscal sinó que l’ha accentuat. A diferència del que afirma el ministre Solbes, caldrà avaluar la millora de finançament de la Generalitat que impliqui el nou model en funció de la reducció del dèficit fiscal que comporti.
Les xifres del dèficit per al període 2002-2005 signifiquen que de cada deu euros que es produeixen cada any a Catalunya, un euro és una aportació neta sense contrapartides al finançament d’Espanya. De cada tres euros que es paguen en impostos i cotitzacions socials, un no torna en forma de despesa, inversió pública o pensions. I quan se n’exclou la Seguretat Social, la situació és encara més escandalosa: de cada dos euros que es paguen en impostos, un no torna mai.
Elisenda Paluzie, economista i professora de la Universitat de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada