22.7.08

Carta a un amic del PSOE

foto
22.07.2008
Carta a un amic del PSOE

(Publicat al diari Crònica)

Benvolgut Pepe,

En l'Expansión d'avui, es pot llegir que la recaptació de l'IRPF a Madrid és de 82.000 milions d'euros i a Catalunya de 15.500. Ja que la població de Madrid, segons El País d'avui, és de 6'25 milions i la de Catalunya de 7'35, resulta que l'IRPF per capita de Madrid és de 13.120 euros i a Catalunya de 2.100 euros.

Podria semblar que, fent servir una terminologia “envellida”, a Madrid hi ha la classe dominant i a Catalunya el proletariat, i que per tant tot aquell que es reivindiqui d'una mínima tradició d'esquerres hauria de ser partidari de transferir recursos de Madrid a Catalunya, no?

Ja sé que aquestes coses de comparar no t'agraden, però les xifres són les xifres i alguna explicació i alguna conseqüència haurien de tenir, suposo.

T'he de dir que és encara més greu del que sembla, ja que una part de l'IRPF madrileny (i per tant de l'aportació madrilenya segons les balances fiscals) es fictícia ja que s'ho paga el mateix Estat a si mateix i per tant s'hauria de fer el càlcul net. És a dir, l'IRPF que paguen tots els funcionaris estatals (en la seva majoria residents a Madrid) no és una contribució a l'Estat sinó un simple canvi d'apunts entre diferents comptes estatals, mentre que el que es paga a Catalunya si que és real en tant que prové majoritàriament del valor afegit empresarial.

El mateix es podria dir de l'impost de societats (15.400 a Madrid contra 9.200 a Catalunya). Si ens creiem aquestes xifres, podria semblar que Madrid està gairebé el doble d'industrialitzada que Catalunya, i em sembla que no és el cas. Simplement es tracta de “l'efecte seu” que assigna tot l'impost liquidat per les empreses a la comunitat on tributen per activitats que realitzen a tot l'Estat.

És per això que la suposada “solidaritat” màxima de Madrid és un “conte xino”. A Madrid resideix i tributa la flor i nata de l'Estat, la classe empresarial, política i militar dominant, i a Catalunya resideixen en gran part els treballadors que amb l'esquema actual a més a més de ser “explotats” localment també ho són globalment, contribuint no només a sostenir la seva pròpia classe dominant sinó també a la d'altres territoris.

A aquest concepte abans li dèiem colonialisme, recordes?

Marcel Coderch, doctor pel Massachusetts Institute of Technology