Caçatalents i 'mobbing' lingüístic
(Publicat al diari Crònica)
Després d’AirBerlin i de l’Académie Française, és el torn de les universitats catalanes. La companyia aèria ridiculitza les nostres aspiracions a l’ús del català als seus vols. Els acadèmics de la França rebutgen el català, perquè el seu sol esment a la Constitució posaria en perill la identitat nacional. Ara unes universitats catalanes rebutgen el requisit docent del català, perquè el consideren un obstacle per a captar talents.
El posicionament d’aquestes universitats no és gens original ni difereix gaire del d’AirBerlin o de l’Acadèmia Francesa. És un tic de bilingüisme atàvic. Un reflex condicionat que fa del català no només una llengua prescindible, sinó una llengua nosa per a obtenir el que en cada cas interessa, clients d’avió, francesos identitaris, universitaris espanyols. Canvien els mitjans, però l’argumentari repeteix els sofismes arxiconeguts del bilingüisme substitutori: una llengua es defineix A i es declara superior a una altra llengua definida B. I ja està. La resta ve sola: es pot ridiculitzar, estigmatitzar d’antipatriòtica, declarar antitalentosa. No ve d’aquí. El resultat és el que compta, fer mobbing a la llengua B per instal·lar-hi la llengua A.
La diferència és que la missió de les universitats no és fer negoci com AirBerlin ni fer ciutadans identitaris francesos com l’Académie, sinó que la missió de les universitats és fer Educació Superior i Recerca promovent el talent dels universitaris. Siguin estudiants siguin professors, que posen el seu talent al servei de la ciència i de la cultura del país. I del món, obvi. Siguin d’aquí siguin de fora, que vénen a les universitats catalanes a intercanviar talent, a més d’intercanviar turisme acadèmic. El mobbing a una llengua és un disbarat, però fer mobbing al català a les universitats catalanes i des de la direcció de les universitats catalanes és l’expressió del bilingüisme substitutori més pervers.
L’argumentari no cola, sinó que posa en evidència l’escàs talent dels caçadors de talent d’aquestes universitats. El seu mobbing ja no és només lingüístic sinó ideològic, doctrinari. Volent captar talents negant al català la condició de llengua primera, les universitats catalanes incorren en una perversitat fatal: obstruir l’ús del català en l’àmbit de la ciència i de l’educació superior. Com si el català s’hagués d’amagar de la seva condició de llengua que vertebra la nació cultural.
El pobre caçatalents a qui el català fa nosa ha quedat caçat a la pròpia trampa, convertint-se en un obstacle per al talent i en un aliat de les agències de mobbing lingüísticocultural. Les universitats catalanes necessiten millors captadors de talents.
Ricard Torrents, professor i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada