La Feria de Abril del PSC
(Publicat al diari e-notícies)
L’anomenada Feria de Abril que se celebra cada any a Catalunya és un insult al poble andalús. És escandalós que la FECAC, una federació d’entitats pretesament culturals, en connivència amb el Partit Socialista, rebi cada any subvencions milionàries destinades a perpetuar el tòpic franquista de l’Andalusia flamenca, torera i rociera. És escandalós tenint en compte que es tracta d’un negoci privat controlat per les mateixes persones des de fa vint anys i que ha estat acusat reiteradament de falta de transparència i de pràctiques mafioses. Lluís Cabrera, membre del col·lectiu Els Altres Andalusos i fundador del Taller de Músics, em deia que “a cap entitat social, cultural, esportiva... no se li fa una cessió de metres quadrats públics a preu simbòlic ni se li donen subvencions ni un envelat que paga l’Ajuntament de Barcelona. Fem un parel·lisme i imaginem-nos el Sant Jordi traslladat a Sevilla i que el Casal Català d’allà tingués l’exclusiva de la distribució dels llibres i de les roses i rebés subvencions de l’Ajuntament sevillà, de la Diputació, de la Junta d’Andalusia i de la Generalitat de Catalunya. Al·lucinant, no? Doncs això és el que està passant amb la Feria de Abril que se celebra a Catalunya”.
No cal dir que al darrere, més enllà dels interessos econòmics, hi ha uns interessos ideològics i polítics coincidents amb els del PSC. D’aquí que el diputat Joan Ferran, conegut per la seva hispanoaddicció, hagi dit que “si la Feria de Abril no existís caldria inventar-la” perquè “Catalunya és, i vol continuar essent, un país plural”. La rèplica de Cabrera és aquesta: “És ridícul pensar que Catalunya és diversa i plural perquè celebra la Feria de Abril. La Feria de Abril és la ‘feria’ dels sevillans, no dels andalusos, per la senzilla raó que cada poble té la seva pròpia ‘feria’. És com si algú pretengués que la Festa de la Mercè fos la festa de tots els catalans. Es tracta de la mateixa política franquista del ‘nacionalflamenquismo’. Es volen crear dues comunitats enfrontades. Una de catalana i una d’andalusa-espanyola”.
Te raó Cabrera, i és que l’ideari socialista és aquest: dir a l’andalús que “és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya” i, alhora, impedir la seva integració tot fent-li creure que pertany a una ètnia diferent. D’aquesta manera, quan convingui, el PSC podrà utilitzar aquesta ètnia com a contrapès a l’augment de consciència nacional catalana o en contra de la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya. Quines ironies que té la vida, no? Com que el PSC es nodreix bàsicament del vot espanyolista de l’àrea metropolitana de Barcelona, està condemnat, per raons de supervivència, a fomentar la mateixa política cultural que Franco. Aquesta és la raó per la qual afavoreix l’existència d’una Delegació de la Junta de Andalusia a Catalunya que, en paraules de Pedro Morón, una altra veu crítica andalusa i autor del llibre “Historias de la inmigración”, s’emmarca en el projecte “de control del vot a Catalunya per tal que no es perdi l’espanyolitat dels oriünds del sud”. D’això es tracta, d’evitar la catalanització dels nouvinguts. Els números de la subvenció ho diuen tot: Ajuntament de Barcelona: 10.000 euros; Generalitat de Catalunya: 85.000 euros; Diputació de Barcelona: 90.000 euros. Total: 225.000 euros. És a dir, el programa ideològic socialista finançat amb els diners de tots els catalans. Això és la Feria de Abril de Catalunya: un negoci privat vestit de multiculturalitat.L’anomenada Feria de Abril que se celebra cada any a Catalunya és un insult al poble andalús. És escandalós que la FECAC, una federació d’entitats pretesament culturals, en connivència amb el Partit Socialista, rebi cada any subvencions milionàries destinades a perpetuar el tòpic franquista de l’Andalusia flamenca, torera i rociera. És escandalós tenint en compte que es tracta d’un negoci privat controlat per les mateixes persones des de fa vint anys i que ha estat acusat reiteradament de falta de transparència i de pràctiques mafioses. Lluís Cabrera, membre del col·lectiu Els Altres Andalusos i fundador del Taller de Músics, em deia que “a cap entitat social, cultural, esportiva... no se li fa una cessió de metres quadrats públics a preu simbòlic ni se li donen subvencions ni un envelat que paga l’Ajuntament de Barcelona. Fem un parel·lisme i imaginem-nos el Sant Jordi traslladat a Sevilla i que el Casal Català d’allà tingués l’exclusiva de la distribució dels llibres i de les roses i rebés subvencions de l’Ajuntament sevillà, de la Diputació, de la Junta d’Andalusia i de la Generalitat de Catalunya. Al·lucinant, no? Doncs això és el que està passant amb la Feria de Abril que se celebra a Catalunya”.
No cal dir que al darrere, més enllà dels interessos econòmics, hi ha uns interessos ideològics i polítics coincidents amb els del PSC. D’aquí que el diputat Joan Ferran, conegut per la seva hispanoaddicció, hagi dit que “si la Feria de Abril no existís caldria inventar-la” perquè “Catalunya és, i vol continuar essent, un país plural”. La rèplica de Cabrera és aquesta: “És ridícul pensar que Catalunya és diversa i plural perquè celebra la Feria de Abril. La Feria de Abril és la ‘feria’ dels sevillans, no dels andalusos, per la senzilla raó que cada poble té la seva pròpia ‘feria’. És com si algú pretengués que la Festa de la Mercè fos la festa de tots els catalans. Es tracta de la mateixa política franquista del ‘nacionalflamenquismo’. Es volen crear dues comunitats enfrontades. Una de catalana i una d’andalusa-espanyola”.
Te raó Cabrera, i és que l’ideari socialista és aquest: dir a l’andalús que “és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya” i, alhora, impedir la seva integració tot fent-li creure que pertany a una ètnia diferent. D’aquesta manera, quan convingui, el PSC podrà utilitzar aquesta ètnia com a contrapès a l’augment de consciència nacional catalana o en contra de la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya. Quines ironies que té la vida, no? Com que el PSC es nodreix bàsicament del vot espanyolista de l’àrea metropolitana de Barcelona, està condemnat, per raons de supervivència, a fomentar la mateixa política cultural que Franco. Aquesta és la raó per la qual afavoreix l’existència d’una Delegació de la Junta de Andalusia a Catalunya que, en paraules de Pedro Morón, una altra veu crítica andalusa i autor del llibre “Historias de la inmigración”, s’emmarca en el projecte “de control del vot a Catalunya per tal que no es perdi l’espanyolitat dels oriünds del sud”. D’això es tracta, d’evitar la catalanització dels nouvinguts. Els números de la subvenció ho diuen tot: Ajuntament de Barcelona: 10.000 euros; Generalitat de Catalunya: 85.000 euros; Diputació de Barcelona: 90.000 euros. Total: 225.000 euros. És a dir, el programa ideològic socialista finançat amb els diners de tots els catalans. Això és la Feria de Abril de Catalunya: un negoci privat vestit de multiculturalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada