Aventures del nord

28.05.2008
Aventures del nord

(Publicat al diari El Punt)

El govern espanyol ha reaccionat a la recent proposta del lehendakari de tornar a les posicions de Loiola (l'intent de pacte PNB-PSE-Batasuna del novembre del 2006) dient que allò seria una «aventura». Bé, suposo que al president espanyol l'obligava el nou paper de repressor de «terroristes tramposos» i enemic de les aventures que havia adquirit per guanyar les eleccions del 9 de març. Ocupant el centre assenyat i moderat que ocupa, ara tots els altres actors han de sortir en escena com a histèrics o aventurers eixelebrats. No obstant això, les intencions del lehendakari Ibarretxe són que l'actual bona imatge dels socialistes canviï després de la reunió del 20 de maig. Creu que serà ell, que adoptarà de nou la imatge de polític més dialogant i propiciador de solucions, tot fent que els socialistes siguin vistos (juntament amb Batasuna i el PP) com a part integrant del problema. A Ibarretxe això li convé, sobretot amb vista a les futures eleccions basques, perquè en els darrers comicis el PSE va triomfar segurament en agraïment per l'intent de Zapatero d'arreglar el conflicte, que si bé va fallar, almenys es va provar. A partir del 20-M, tot això podria començar a canviar. Sigui com vulgui, però, el lehendakari va fer un paper galdós en la seva última compareixença televisiva. Nerviós i gesticulador, semblava que se li hagués contagiat aquella xerrameca enumerativa que sol gastar el seu company de govern Javier Madrazo, que si no ho diu tot rebenta. M'hauria agradat veure un lehendakari més calmat, més segur de si mateix i proveït d'algun roc a la faixa per fer front a la munió d'enemics que l'esperen amb el punyal a la mà en cada cantonada. A efectes d'imatge, hi ha una ratlla finíssima entre el personatge valent que s'imposa des de la solitud i el xarlatà que ens insisteix a vendre el mateix producte cada any. I no sé quin complí. Qui s'ho pot creure, avui, que «totes les caselles estan per omplir», com repetí nombroses vegades? A més, amb les darreres veus discordants hagudes en el si del seu partit –sobretot les de José Luis Bilbao, diputat general de Biscaia, que menyspreà el full de ruta del lehendakari i el mateix govern tripartit–, actualment es projecta com un líder solitari al qual manca un equip sòlid al darrere. Tant de bo que m'equivoqui. Tres han estat els factors que crec que no han afavorit gaire el lehendakari en aquest gest televisiu, en aquest moment precís. Per una banda, encara eren massa calents els resultats de les darreres eleccions, que han afavorit tant els socialistes i han perjudicat tant el PNB. Ara bé, el fet és que si volia preparar el terreny per a un pronunciament parlamentari previ a l'estiu, no tenia més remei que forçar aquesta reunió ara. Un segon punt que tenia en contra és de pur realisme polític: si els acords de Loiola havien fallat a tres bandes, com volia que reeixissin ara només a dues, tenint-hi Batasuna declaradament en contra? En definitiva, el 20-M potser farà minvar la imatge que té Ibarretxe d'«aventurer», amb el record que també el PSE va fer aquest paper no fa gaires mesos en haver pactat amb Batasuna coses ben concretes –i que ara semblen a anys llum–, com unes institucions comunes amb Navarra, l'acceptació de tots els projectes... Tanmateix, i com a tercer factor negatiu, no s'ha pogut flairar enlloc que la propera reunió pugui realment servir per apropar-nos un sol pas a la pau i la solució del conflicte. Crec que tenen raó els que diuen que tot plegat obeeix a interessos electorals. Com sempre, vaja.

Toni Strubell, historiador i filòleg