11.6.08

Xavier Vinyals: "Estem en el moment més important per a l'esport català des de les Olimpíades del 92"

foto
11.06.2008
Xavier Vinyals: "Estem en el moment més important per a l'esport català des de les Olimpíades del 92"

(Entrevista publicada al diari Crònica)

Xavier Vinyals ocupa la presidència de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que aquest passat cap de setmana ha celebrat el tercer Dia de les Seleccions a Girona. Vinyals, membre de les plataformes pel Dret a Decidir i Sobirania i Progrés, creu que el recent reconeixement internacional de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha obert de bat a bat les portes de cara al futur


Quina valoració fa del Dia de les Seleccions Catalanes celebrat aquest cap de setmana a Girona?

L'experiència ha estat altament positiva tot i el handicap de la pluja caiguda. 27.000 persones sota l'aigua, 5.000 d'elles amb un paraigua al concert de La Devesa, jo crec que ha estat un gran èxit. Des de la Plataforma estem molt satisfets de com ha anat tot, i de cara a la quarta edició ja tenim quatre propostes de quatre municipis per a acollir la jornada.

En quin moment es troba el reconeixement de les seleccions catalanes? Podem ser optimistes?


El moment és especialment dolç. El recent reconeixement de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling per la Federació Internacional, on també hi és l'espanyola, ha estat molt important. I a més tenint en compte que des d'Espanya es va recórrer la decisió al Tribunal de Lausanne, que és el que té la jurisdicció sobre la matèria, i la sentència va ser enormement positiva per a nosaltres. Per primer cop, el tribunal ha entrat en la forma i en el fons, sentenciant que les activitats esportives són privades i com a tal han d'actuar. Aquesta és una sentència sense precedents, diria que el moment més important per a l'esport català des dels Jocs Olímpics del 92, i obre de bat a bat les portes al reconeixement de la major part de les seleccions catalanes.

Sempre amb el permís del govern espanyol.


Però és que ara ja no poden dir allò de que el reconeixement de les seleccions catalanes va contra la Llei de l'Esport. La pròpia sentència acaba amb qualsevol tràmit legal, ha creat una jurisprudència al respecte. Cert que cada federació és un món, però totes es sotmeten al tribunal de Lausanne.

Així quin és ara el següent pas?


El que seguim sempre. Cada federació catalana inicia o continua el tràmit per a ser reconeguda internacionalment, però sabent ara que la llei està del seu costat. El govern espanyol hi posarà traves, evidentment, però ja no en podrà discutir la seva legalitat, aquest tema està tancat. Si creuen que encara és il·legal, hauran de denunciar-ho als tribunals ordinaris.

Suposa algun canvi a aquest efecte que l'administració sigui del PP o del PSOE?


A veure, no és exactament el mateix. Però sí que hi ha coses en les quals PP i PSOE es posen d'acord molt ràpid i aquesta és una d'elles. Les diferències que hi pot haver són bàsicament de formes, però no de fons. La mostra és que en aquesta última legislatura socialista – i socialista del sector moderat, no del sector Bono – no hi ha hagut, en el fons, diferències notables.

Segueix sent prioritari unir forces amb les federacions d'Euskadi i Galícia?


Aquest és un procés que ha iniciat la Generalitat i que és positiu. Des de la Plataforma Proseleccions tenim bones relacions amb Euskadi i Galícia, però nosaltres treballem per les seleccions d'aquí. A més, en aquest tema estem a anys llum. Ja tenim 14 seleccions reconegudes, mentre que Euskadi, per exemple, no en té cap.

Com influeix l'actual crisi econòmica en els pressupostos dels clubs catalans?


La recessió afecta a tothom, i les primeres afectades són aquelles inversions de les quals se'n pot prescindir més ràpid. A nivell esportiu això vol dir els mecenatges i les subvencions. Però els clubs catalans ja han vist altres temps difícils i se'n han sortit.

A nivell d'economia, com pot influir la recessió en les empreses catalanes?


No en sóc un expert, però crec que el pitjor encara està per venir, encara no s'ha tocat fons. L'efecte dominó iniciat a Estats Units amb la crisi immobiliària tot just està iniciat. I a això se li ha de sumar la crisi energètica i altres condicionants que provoquen que l'administració no sàpiga com reaccionar.

Forma part de la Plataforma Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret a Decidir. Quins objectius tenen i en què estan treballant ara mateix?

Bé, totes dues es dediquen a una activitat semblant però la primera d'elles ho fa a nivell particular i la segona a nivell d'entitats i associacions. Hem fet ja diverses campanyes com la del Estatut i la de les infraestructures catalanes, un dels grans dèficits del Principat, i ara estem realitzant una recollida de signatures per aconseguir una legislació on hi tingui cabuda una Llei de Referèndums, amb l'objectiu que els catalans puguin decidir el seu futur. A aquest efecte valorem molt positivament la consulta popular que vol realitzar el lehendakari Ibarretxe al mes d'octubre. És la essència de la democràcia.

Un estudi recent de la UOC apunta que una majoria de catalans votaria per la independència en un referèndum.


Conec l'estudi i penso que això es deu al sentiment creixent que hi ha d'assolir espais majors de sobiranisme. És una cosa palpable.