Una altra selecció catalana és possible
Ja està. Ja està fet. Ja hem jugat la nostra costellada anual i ja podem estar contents. Almenys, m''hi jugo un braç, que això o alguna cosa semblant és el que pensen a la Federación Española de Futbol del cacic Villar. "Ya tienen su partido y no nos volverán a molestar hasta dentro de un año", deuen comentar entre mossegada i mossegada del cabrit al forn, pagat amb la visa federación, que endrapen cada setmana en una d'aquestes malanomenades reunions de treball. És el café para todos del futbol.
La nostra federació, amb tota la bona voluntat del món, any rere any fa el que pot per intentar buscar al·licients a un partit que tots sabem el que realment és: una piruleta per posar content el nen. El que no saben és que quan s'acaba la piruleta el nen sempre en vol més. El caramel no dura sempre i si dura es torna ranci. En Jordi Roche i companyia intenten que la costellada sigui com a mínim de qualitat, però desafortunadament no ho aconsegueixen. Que la selecció invitada (l'argentina, en aquest cas) no porti els millors jugadors es pot entendre, segur que no deuen ni saber què és Catalunya. Cobren la morterada de diners acordada i ens porten el carro de peix. Ara bé, el que ni es pot entendre ni tolerar és que per un cop l'any que tenim partit no juguin els nostres jugadors franquícia. Bojan, té excusa, el noi està cansat i saturat física i psicològicament, cap problema i, evidentment, li disculpem. Una altra cosa és que ni Puyol, que només ha disputat un dels últims set partits, o Xavi, o, inclús, Tamudo ja ni es plantegin de venir. No sé si és per por a les represàlies que podrien venir des de les espanyes o perquè no tenen interès en la causa, però que els nostres millors jugadors no mostrin interès per jugar-hi és el que més mal fa en el camí del reconeixement oficial.
És hora de fer un pas endavant i imitar el camí que ens van mostrar els dirigents de la selecció d'hoquei patins. Cal buscar noves estratègies. Ara per ara la situació de la selecció catalana de futbol està estancada, i té seriosos símptomes d'anar encara a pitjor. Els poc més de 40.000 seguidors (10.000 dels quals argentins) denoten el poc interès per la catalana, segurament una conseqüència del desànim que provoca la via actual i recorrent de sempre. Una altra selecció catalana és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada