Dret i deure de decidir
(Publicat al diari Crònica)
La majoria d’edat de les societats també es demostra (d’alguna manera com la dels individus concrets que les formen) a través de la seua capacitat de decidir per si mateixes. Deixar que els altres ens governin o ens marquin les pautes per on ens hem de desenvolupar no constitueix precisament una demostració de maduresa de la societat catalana. En aquest sentit, efectivament, podem parlar de dret de decidir, però hauríem de començar a plantejar-nos, des d’una altra perspectiva, el deure de decidir.
A les Espanyes hi ha hagut rasgament de vestidures després que el lehendakari Juan José Ibarretxe hagi decidit tirar pel dret i plantejar als bascos un parell de preguntes (sobre el final de la violència al País Basc i sobre quina relació ha de tenir el País Basc amb l’estat espanyol). Ibarretxe, senzillament, posarà dues qüestions, primer al Parlament basc, i, si té llum verda d’aquesta cambra parlamentària, a la societat de les tres províncies de la comunitat autònoma basca (evidentment, no té potestat per plantejar-ho a la resta d’Euskal Herria, per tot s’anirà fent). Segons ja han comentat diversos mandataris espanyols, el plantejament d’Ibarretxe (i del govern basc) xoca frontalment amb l’entramat constitucional espanyol, que es basa en l’existència d’un única “poble espanyol” sobre el qual recau el pes de tota la sobirania nacional. El govern basc, emperò, ha considerat que no ha de dependre de la voluntat del govern espanyol, ni de les seues disposicions, allò que hagi de guiar l’acció dels bascos. I, en un acte de responsabilitat que l’honora, inicia els tràmits per dur a terme una consulta sobre aquestes qüestions al conjunt de la societat basca.
El plantejament dels bascos, com el plantejament dels escocesos (amb el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, al capdavant), es basa fonamentalment en la voluntat de decidir (que palesa un dret, però que també inclou un deure per part dels governants). Des d’un punt de vista democràtic, aquesta actuació resulta impecable. És, de fet, l’única impecable. Per això aprofitaré que l’ALE tenim una jornada a Iruña, capital de Nafarroa, el dia 26, per ser al Parlament basc el dia 27, i poder seguir tot el debat en directe. Un luxe que s’agraeix.
Bernat Joan, escriptor i polític
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada