El català de l'any?
(Publicat al bloc de l'Èric Bertran a indirecte!cat)
Fa uns dies en un programa de ràdio tres companys vam estar discutint sobre la pluralitat del programa presentat per Josep Cuní; Els matins. Alguns deien que el programa donava veu a tothom i informava sobre qualsevol qüestió. Jo hi vaig discrepar. Els Matins, certament, és un programa seriós i professional fins a cert punt: no ho nego pas! Però per mi va perdre tota pluralitat i objectivitat informativa el dia en que va començar a produir entrevistes que consisteixen en que el presentador pregunti i respongui ell mateix el que li sembla mentre no deixa que els entrevistats s'expressin obertament. De fet, sobre Els Matins podria explicar varies anècdotes viscudes en primera persona, o una de telefónica on em van dir que no trepitjaria mai més el seu plató. Però això només serien anècdotes.
Per parlar de la subjectivitat del programa el millor és fixar-se en la col·laboració que va començar l'any passat amb el diari El Periódico per organitzar conjuntament i de forma anual el concurs 'El català de l'any'. Primer de tot trobo lamentable que un programa de TV3 col·labori amb un diari radical i tancat que no permet publicar als seus periodistes 'certs temes incòmodes'. I en segon lloc, no trobo correcte que una televisió pública participi en un concurs que consisteix en que els teleespectadors i lectors proposen i voten als candidats de l'any mentre el diari es dedica a esborrar de la final als candidats 'molestos', o almenys aquest sembla ser el funcionament.
I és que aquest concurs ja va portar queixes l'any passat quan tots vam poder observar les manipulacions que feien per tal d'assegurar-se que no arribés segons quin candidat a la final. Això va sortir en alguns mitjans de comunicació i ho trobareu en algunes hemeroteques, encara que sembla ser que no es va difondre suficientment perquè aquest any hi han tornat i més descaradament. Ho explico. Fa unes setmanes i abans d'arribar a trobar els deu finalistes vam poder veure com curiosament quan el nom d'Alfons López Tena, vocal del CGPJ, se situava a prop dels deu més votats –i per tant, entre els finalistes- baixava una quinzena de posicions de cop. Sí, sí. D'un instant a l'altra passava d'anar en onzena posició a col·locar-se vora la trenta.
En fi, que objectiu del tot no deu ser el programa. Un diari privat i sense cap tipus de moralitat com és El Periódico pot fer el que vulgui, pot donar premis a qui cregui i sense donar explicacions, però la nostra televisió pública?
Aquest cap de setmana he sabut que el guanyador d'aquesta edició ha estat en Pasqual Maragall, i no m'ha sorprès. Només calia fer un càlcul de probabilitats mirant els guanyadors d'altres anys per saber que guanyaria un del PSC. I és que és cert que aquest partit ha apunyalat per l'esquena a Maragall, però també és cert que a en Maragall això no sembla que li hagi molestat massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada