70 anys espoliats

19.04.2008
70 anys espoliats

(Publicat al diari e-noticies)

El cas del no retorn dels més de dos milions de documents catalans que es troben a Salamanca, fruit de l’espoli de què va ser víctima Catalunya l’any 1938, va adquirint cada dia que passa tons més esperpèntics. De fet, la nocturnitat amb què es va produir el retorn dels primers papers la matinada del 31 de gener de 2006, talment com si ens fessin una concessió gairebé secreta que convingués ocultar a ulls dels espanyols, ja permetia intuir les enormes dificultats que tindria la Comissió de la Dignitat per aconseguir la recuperació de la resta de documents. A hores d’ara, però, ja no hi ha res a discutir. El Govern espanyol s’ha de limitar a complir la llei -i també la interlocutòria de l’Audiència Nacional del 2006, ratificant-ne el retorn- que l’obliga a restituir els papers als seus propietaris legítims. Malgrat això, el retorn no es produeix. I no es produeix perquè hi ha interessos polítics que hi estan visceralment en contra. La prova és que setanta anys després de l’espoli, els diferents governs espanyols s’han negat sistemàticament a retornar a Catalunya allò que li van robar a punta de fusell. No hi ha cap motiu que n’impedeixi la restitució, cap ni un, i, tot i així, el ministre espanyol de Cultura, César Antonio Molina, continua dilatant el temps amb l’esperança que els catalans renunciem a la recuperació d’allò que és nostre.

Ens coneixen poc, però, perquè la Comissió de la Dignitat recorrerà als tribunals de justícia per tal que la llei es compleixi i la restitució finalment es produeixi. Podran, per tant, alentir-ne el procés, però no pas la devolució definitiva. Una altra cosa és que en l’arrel d’aquest comportament espanyol hi hagi la síndrome del colonitzador. És a dir, la sensació que hom li arrenca un dit cada cop que es veu obligat a restituir un bé anteriorment arrabassat al colonitzat. Que això passi quan el partit polític que governa Espanya és el mateix que governa Catalunya demostra fins a quin punt el respecte a la diferència és aliè a la naturalesa de l’anomenada nació espanyola.

Víctor Alexandre, escriptor i periodista