La immigració com a excusa
(Publicat al diari e-noticies)
La proximitat de les eleccions espanyoles està afavorint que alguns polítics sense escrúpols utilitzin la immigració per intentar esgarrapar vots entre els sectors més reaccionaris de la societat catalana. El missatge xenòfob de Josep Antoni Duran i Lleida –“Respectaran Catalunya”, és el seu lema de campanya- està en aquesta línia. Es veu que tot s’hi val per fer realitat els deliris de grandesa d’aquest autoanomenat catalanista la màxima aspiració del qual és ser ministre d’Espanya.
No es tracta pas d’alinear-se amb el discurs dels socialistes, que disfressats de bones paraules, utilitzen la immigració amb objectius electorals. Es tracta de no fer demagògia amb la immigració, i encara menys de satanitzar-la com si ella fos la causa de l’estat de prostració política en què ens trobem. És cert que la immigració pot ser un problema per a Catalunya, i Espanya ho sap com ho saben tots els pobles amb un passat imperial. La immigració sempre s’ha utilitzat per minoritzar els pobles conquerits i subordinar-los a la voluntat del vencedor. Però els problemes que es puguin derivar de la suposada no integració de persones foranes a Catalunya no són culpa seva, sinó nostra. Que fàcil que és carregar els neulers als marroquins, als peruans o als senegalesos. “No hi ha manera que parlin català”, diuen alguns. I, ves per on, la majoria dels qui ho diuen són els primers a abandonar el català cada cop que algú els parla en espanyol. És curiós que certs abrandats catalanistes no s’adonin de l’espanyolisme subjacent del seu discurs. Hi ha res més espanyolista que defugir les pròpies responsabilitats com a catalans? Els immigrants que arriben avui a Catalunya no sols no tenen cap animadversió contra nosaltres, sinó que no en saben pràcticament res. I és lògic que sigui així perquè nosaltres, els catalans, no hem estat capaços de segar les cadenes espanyoles i convertir-nos en un Estat independent. Aquesta gent nouvinguda no té cap culpa de la nostra incapacitat per resoldre el conflicte polític que mantenim amb Espanya. És injust –i covard, profundament covard-, per tant, exigir-los uns deures amb el país que tants catalans incompleixen.
És clar que hi ha molta gent de l’antiga immigració espanyola que no s’identifica amb el país, ja ho sabem. Però, per què haurien de creure ells en allò que no creiem nosaltres? Per què haurien de defensar una llengua, una cultura i uns drets que els autòctons no estimen? Els amants de les essències haurien de parar atenció en els cognoms dels independentistes d’avui, se sorprendrien dels López, Martínez i Guitiérrez que defensen allò que els Piqué i Camps, Borrell i Fontelles o Boadella i Oncins menyspreen. Potser així s’adonarien que el debat que cal obrir no és el de la immigració sinó el de la independència, la clau mestra que obre totes les portes, inclosa la del respecte.
Víctor Alexandre, periodista i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada