Crònica de la conferència sobiranista al Fòrum Social Català

02.02.2008
Crònica de la conferència sobiranista al Fòrum Social Català

Com ja sabeu, dissabte passat la Fundació Josep Irla, el CIEMEN i Sobirania i Progrés van organitzar, en el marc del Fòrum Social Català, un seminari amb l'objectiu d'aportar diferents punts de vista al voltant del concepte de l'autodeterminació i el dret de decidir dels pobles. La presentació va anar a càrrec d'Aureli Argemí, president del CIEMEN, Josep Vall, president de la Fundació Irla, i Isabel Pallarès, en nom de la nostra plataforma. Pallarès va explicar que el projecte de Sobirania i Progrés té com a objectiu impulsar la creació, al si de la societat catalana, d'una majoria social favorable a l'exercici del dret de decidir. Per aconseguir aquesta majoria política cal, segons Pallarès, anar incorporant el projecte sobiranista a l'espai socioeconòmic i dotar-lo de contingut social per tal d'atraure una ampla majoria treballadora. La clau de volta d'aquesta introducció del sobiranisme dins l'eix social és la idea força que a més competències més poder tindrem els i les catalanes per a definir quin model social volem pel país.

També intervingué al seminari, entre d'altres, la també membre promotora de la nostra plataforma Elisenda Paluzie, professora de teoria econòmica de la UB, que explicà com, des d'una perspectiva econòmica, la globalització està creant un escenari favorable a la independència de Catalunya. En l’àmbit de l’Economia Política, autors com Alesina i Spaolare argumenten que existeix un conflicte entre unes forces centrípetes que afavoreixen la creació d’estats grans per aprofitar les economies d’escala i unes forces centrífugues que tendeixen a separar les regions i nacions. Per una banda, els Estats grans poden aprofitar millor les economies d’escala, importants en la provisió d’alguns béns públics com la defensa, i necessàries, quan existeixen barreres al comerç en la producció dels béns privats. D’altra banda, però, la grandària comporta també uns costos derivats de l’heterogeneïtat. Per exemple, els ciutadans que han de compartir els béns públics són més nombrosos i més diversos i és més difícil que les polítiques públiques els satisfacin.

En un context de proteccionisme comercial, les forces centrípetes són més importants que les centrífugues perquè cal aprofitar la dimensió del mercat nacional donat que l’accés al mercat internacional es veu restringit. En canvi, en un context d’obertura internacional, les regions petites poden permetre’s el luxe de convertir-se en estats independents. No cal que les seves empreses pertanyin a un Estat més gran per aprofitar-ne el mercat atès que poden accedir més enllà de les seves fronteres sense límits. D’altra banda recordà que la globalització també té efectes negatius, per exemple fa que augmentin les desigualtats socials. En aquest sentit, Paluzie afirmà que un Estat gran i compost de diverses nacions té més dificultats de cohesió ja que la política pública es fa des d'una distància major que en un estat petit.

Paluzie també aclarí que en el cas de la secessió de Catalunya de l'Estat Espanyol els arguments de mercat que sovint s’utilitzen per afavorir la unitat d'Espanya no són certs, ja que Catalunya romandria com a part de la UE un cop independitzada, fins al punt que podria adoptar, per decisió unilateral, l’euro com a moneda de canvi. Paluzie va recordar igualment que Catalunya és el primer client de moltes comunitats autònomes espanyoles, que difícilment voldrien perdre-la com a mercat: les vendes de les empreses catalanes el 2005 es van distribuir en un 40% al mercat dels Països Catalans, un 29% a l'Estat Espanyol i el 31 % a la resta del món.

Per a cloure el seminari, es va comptar amb Verena Graff, assessora jurista de les Nacions Unides en temes dels drets col·lectius del pobles (especialment els indígenes), que ressaltà la necessitat d'actualització del concepte de dret d'autodeterminació, que ara està lligat a la definició de “poble” sota situació de colonització o en procés de descolonització, per tal que esdevingui també un dret individual dels qui pertanyen a minories, o lligat a conflictes interns en un estat compost.