Articular la desobediència

15.02.2008
Articular la desobediència

(Publicat al bloc d'en Xavier Mir a MésVilaweb)

Ara fa quatre anys, l'Estat espanyol va viure un moviment de rebuig contra l'intent de manipulació informativa perpetrat pel govern del PP. Aquell moviment es va poder articular perquè una gran majoria de persones veien en una alternança de govern una sortida al problema. En qüestió d'hores, una onada d'indignació va mobilitzar la ciutadania en clau de rebuig, i la celeritat d'aquell procés va esdevenir notícia. El proper 9 de març torna a haver-hi eleccions. Els qui aleshores van promoure la mobilització o els qui no van dubtar a afegir-s'hi, ara no senten cap necessitat de fer res. En tot cas, i per inèrcia, es fomenta el record d'aquella situació per advertir del gran perill que seria que el PP recuperés el poder. Aquests, però, passen de puntetes sobre tot allò que ha passat i està passant a l'Estat espanyol durant la legislatura del PSOE. Per què? Doncs únicament perquè creuen que criticar el PSOE pot beneficiar el PP. I abans que assumir aquest risc, prefereixen envilir-se amb el silenci còmplice.

Quatre anys després d'aquells fets, és sota el govern de Zapatero que s'estan violant els drets humans més fonamentals al País Basc i a Catalunya, jutjant persones per suposades vinculacions amb el terrorisme o per suposades injúries al rei o per qualsevol altra cosa que cap democràcia europea del segle XXI hauria de permetre. La persistència d'aquestes actituds abusives ha arribat a extrems intolerables que deslegitimen absolutament l'Estat. I els qui ho haurien de denunciar, els progressistes que ara fa quatre anys ens mobilitzaven contra aquells conservadors tan dolents, no ho fan perquè no veuen cap alternativa, perquè es resisteixen a reconèixer una situació de crisi, de carreró sense sortida.

Mentre una part de l'electorat segueix aquest comportament de mal menor i ja té decidit que tornarà a votar PSOE el 9 de març únicament perquè no governi el PP, i no pas perquè estigui entusiasmat amb el balanç de la legislatura, per primer cop es percep de manera claríssima que la ciutadania busca comportaments electorals alternatius per canalitzar aquest malestar, i d'aquí el debat sobre el vot en blanc. A un mes de la data dels comicis, moltes persones estan fartes de la política a l'Estat i no pensen seguir la solució del mal menor. El fet que l'expresident Maragall promogui el vot en blanc n'és un símptoma més.

S'està articulant la desobediència a l'Estat espanyol. Ja no és desafecció, sinó desobediència, rebuig frontal a determinats abusos comparables als que en el seu moment van cometre els governants del PP. Encara no se sap, però, com s'articularà definitivament. Perquè la solució més fàcil és la que es va donar al 2004: que un partit vehiculés aquell malestar. I això, ara i des de Catalunya o els Països Catalans, no és fàcil. Algunes persones votaran en blanc, i això sempre serà millor que no pas quedar-se a casa des del meu punt de vista, però també som conscients que si el vot recalcitrant del PP es mobilitza (com és habitual) i el vot acrític i còmplice del PSOE es mobilitza (com el discurs de la por al PP fa preveure), el resultat serà una reducció de la representativitat al parlament espanyol d'aquelles formacions que en podrien assegurar la diversitat i trencar el bipartidisme.

Quina lectura ha de tenir això? Evidentment, a alguns els faltarà temps per assegurar que els nacionalismes perifèrics van a la baixa, però és ben clar que el missatge va més enllà d'això. La ciutadania està dient a alguns d'aquests partits que no vol que segueixin practicant aquest joc, que volen trencar aquesta dinàmica miserable. Els demanen que comenci la desobediència, que l'articulin. I potser aquests partits no estan preparats per articular aquest moviment a curt termini, abans del 9 de març, però algú pot negar que s'està obrint una crisi política que tard o d'hora comportarà canvis? Algú pot dubtar que, tard o d'hora, aquesta desobediència trobarà la manera d'articular-se i fins i tot d'institucionalitzar-se?

Xavier Mir