Independentista i del PP

24.06.2009

Independentista i del PP
(Publicat al diari La Vanguardia)En tots els països democràtics del nostre entorn ens trobem amb la presència d'un espectre polític que va de dreta a esquerra, passant per ambdós extrems i pel centre. En alguns governen uns o altres, depenent de la sobirania popular manifestada a les urnes, o tenen més o menys pes uns extrems o altres. Per tant, el funcionament de l'eix esquerra-dreta és força evident. N'hi ha, però, situacions particulars que fan que, a banda de la lògica esquerra-dreta funcionin també altres eixos. En el cas català, juga un paper molt fort l'eix nacionalista-no nacionalista. Tot i que opino que aquesta expressió és francament millorable ja que, depenent de la banda on un es situï sempre es veurà com a nacionalista el de l'altre extrem. Així que per a ser més precisos, jo optaria per anomenar-lo eix independentista-no independentista, i així queda més clar de què estem parlant i a quina banda es situa cadascú. És evident que la dicotomia independentista està adquirint cada dia més força en detriment de la tradicional dreta-esquerra. Així s'explica la situació que viu l'independentisme a Catalunya: uns partidaris de participar en un govern d'esquerres perquè prioritzen l'eix esquerra-dreta i d'altres que no són partidaris de formar un govern d'esquerres perquè prioritzen la independència per sobre de la definició del model social. La idea que si Catalunya fos independent tots viuríem millor, s'ha estés com una taca d'oli en poc temps. Si fa uns anys només uns quants "frikis" proposaven la independència de Catalunya, avui dia trobem gent de tots els sectors i ideologies defensant les tesis independentistes. La darrera mostra la trobem a un diari tant transversal com La Vanguardia on es parla obertament d'independentisme. Us recomano especialment l'article de Frances-Marc Alvaro sobre els motius que han propulsat les idees independentistes a casa nostra; o el de Salvador Cardús en la mateixa línia.Al meu entendre s'està produint un fenòmen en la societat consistent en un canvi de referent polític on guanya cada vegada més pes l'eix independentisme–no independentisme sobre el tradicional esquerra–dreta. Això explicaria que, mentre estem en una societat on l'independentisme creix, l'únic partit que es declara obertament independentista va perdent vots com a conseqüència de donar la imatge de dur a terme una estratègia basada únicament en l'eix esquerra–dreta. L'escenari òptim seria que, en una possible Catalunya independent, hi hagués gent de dretes o d'esquerres, com a qualsevol país democràtic del nostre entorn. Evidentment conec independentistes a Esquerra Republicana (ERC), però també a Iniciativa Els Verds (ICV), a Convergència Democràtica (CDC), a Unió Democràtica (UDC), inclús al Partit Socialista (PSC) en podríem trobar algun. L'altre dia conversava amb un amic meu votant del Partit Popular (PP) i, amb aquests arguments, jo defensava que seria bo que hi hagués independentistes a les files del PP, com n'hi ha en major o menor mesura en la resta de partits catalans. No cal dir que al meu amic se li van posar els péls de punta. Però el dia que això passi, l'eix esquerra–dreta tornarà a guanyar el pes perdut a la nostra societat.Xavier Martínez, economista i promotor de Sobirania i Progrés