(Publicat al diari La Vanguardia)
A principis de setembre de l'any passat vaig publicar una previsió de com podrien quedar els comptes de la Generalitat a finals del 2008 i ja advertia aleshores que ens faltarien 4.000 milions d'euros.
Aquest any, com podíem intuir, les coses no van gaire millor. A partir de les darreres dades oficials publicades pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat podem fer un diagnòstic de quin és l'estat dels comptes de la Generalitat per aquest exercici 2009 i fer una previsió de quina serà la situació a finals d'any.
Val la pena centrar-se en l'anàlisi dels ingressos, que són els que queden més malmesos d'aquesta situació de crisi. Dintre dels ingressos de la Generalitat tenen un pes important els ingressos tributaris. Fent una estimació, veiem de seguida que la cosa no pinta bé.
La reducció dels ingressos té dos fonts significatives. En primer lloc, l'eliminació per part de l'Estat de l'impost sobre el Patrimoni. Recordem que, tot i ser un impost estatal, està cedit al 100% a les comunitats autònomes. La Generalitat tenia previst en el seu pressupost una recaptació d'uns 540 milions d'euros que, aquest any no rebrà. Caldria esperar que l'Estat compensés a la Generalitat per aquesta pèrdua conseqüència d'una decisió legislativa de l'Estat, al marge del sistema de finançament que es pacti.
L'altre forat en la reducció d'ingressos és la baixada, novament, de l'impost de transmissions patrimonials, d'uns 550 milions d'euros, lligada a la desacceleració el mercat immobiliari.
En resum, si les coses no varien (a pitjor) i la Generalitat continua fent un esforç titànic per no augmentar la despesa (a costa de no poder oferir més serveis socials o infraestructures) el "forat" a finals d'aquest any pot ser de més de 2.100 milions d'euros.
Ens trobem davant d'una Administració cada vegada més endeutada. Si aquest endeutament fos per oferir més serveis o prestacions, podríem discutir des d'un punt de vista ideològic si això és bo o no per a la societat. Però resulta que aquest endeutament no està destinat a augmentar la despesa pública sinó a intentar mantenir el que ja teníem. És a dir, assumirem la part negativa d'emetre deute (cost financer) i no en gaudirem dels seus beneficis en forma d'augment de la despesa pública.
Això no és més que el diagnòstic per aquest any 2009. Però els símptomes d'aquesta malaltia ja fa molts anys que els arrosseguem. La solució no passa per tapar els símptomes sinó per eliminar les causes que els provoquen. I aquí és on cadascú de nosaltres podríem posar nom a la malaltia. Particularment, en aquesta ocasió, em reservaré el diagnòstic.
Xavier Martínez, economista i membre promotor de Sobirania i Progrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada