Letizia parla català

31.03.2008
Letizia parla català

(Publicat al bloc de l'Albert Medran a indirecte!cat)

I resulta que haurem d'estar agraïts a la princesa del telenotícies, perquè ahir en el seu (crec) primer acte oficial sola a Catalunya, es va adreçar als assistents a l'acte en català. Mig discurs en la llengua dels Borbons i l'altra en aquest dialecte que parlen uns irreductibles que, segons diu un home amb barba que ha perdut les eleccions, està a punt de fer desaparèixer el castellà al territori.

La princesa de Girona usant una llengua cooficial en una nació d'on aquesta llengua és la pròpia... realment una notícia oi? La normalitat d'un país que es defineix com a plural però que és més uniforme del què volen vendre, no és tal quan això és notícia.

Un país que és tan plural què la pàgina web del cap de l'Estat està en castellà i en anglès. O la del Tribunal Constitucional, on s'han de dirimir entre d'altres les qüestions de competència entre el poder central i els autonòmics que formen la suposada pluralitat, només en castellà. El Senat, la cambra que "teòricament" ha de representar la pluralitat, només en castellà. La del Congrés, on es van gastar una millonada en reformar-la, en anglès i castellà. I podríem seguir...

Realment, la duquessa de Montblanc hauria, segons veiem, adreçar la meitat dels seus discursos en anglès puix que és més usada que el català, oi?

Mentrestant, altres països que no farden de tanta pluralitat tenen les webs dels caps d'Estat en altres llengües, com el gal·lès.

Si això és notícia, malament anem...

Albert Medran, politòleg

L'irreal mapa del debat lingüístic català

28.03.2008
L'irreal mapa del debat lingüístic català

El cas del debat lingüístic català, a hores d'ara, és tràgicament curiós. Tant defensors de la normalització lingüística com detractors de la mateixa han anat, amb els anys, configurant un mapa lingüístic irreal segons el qual als Països Catalans hi ha “castellanoparlants” i “catalanoparlants”, tot creant l'efecte que si pertanys a uns no pots ser dels altres, o que no hi ha més comunitats lingüístiques a tot el país a banda d'aquestes dues. Un mapa completament irreal, on s'ignoren diversos fets:

1) Que als Països Catalans sota administració espanyola tothom, en una certa mesura, és castellanoparlant. I amb això no vull dir únicament que tothom conegui la llengua castellana, sinó que tothom la empra habitualment. Fins i tot si no s'empra ambients familiars, o amb les amistats, o a la feina, o al mercat; fins i tot en el cas, doncs, del catalanoparlant més purament catalanoparlant, és altament improbable que no empri el castellà en la seva quotidianitat. L'empra quan encén la televisió, quan va al cinema i segurament també quan escolta la ràdio, sent tots aquests mitjans abasagadorament castellanòfons. L'empra quan ha de dirigir-se a tal o qual ministeri, o quan ha de fer tractes amb empreses i organismes espanyols.

2) Que, en canvi, no es pot dir que als mateixos Països Catalans tothom sigui catalanoparlant. A banda de l'existència de contingents no petits de gent que no coneix la llengua, o que la coneix de fa anys però que no pot parlar-la amb un mínim de fluïdesa, el fet és que hi ha bosses senceres de població que romanen quasi completament alienes a la llengua catalana. Bosses de població els integrants de les quals deixen de tenir present el català a les seves vides així que acaben els estudis; només TV3 constitueix un petit forat per on el català encara es cola a la seva quotidianitat, i no sempre.

3) Que ja fa temps que als Països Catalans no existeixen només dues comunitats lingüístiques importants. Fa anys que al país estan arribant nombrosos contingents de parlants nadius d'altres llengües (xinés, amazigh, àrab...) que estan diversificant enormement el mapa lingüístic del país. Això implica, naturalment, que tard o d'hora s'acabarà establint una llengua franca que serveixi per a relacionar entre si els membres de totes les comunitats lingüístiques del país, i només hi ha dues possibles candidates: o el català o el castellà.

4) Què, a més, la comunitat castellanoparlant i la catalanoparlant no son dos compartiments estancs on entrar a una significa, d'alguna manera, sortir de la altra. Ja hem vist que tots els catalanoparlants dels Països Catalans del sud poden, en bona mesura, considerar-se castellanoparlants. Però, a més, hi ha una proporció gens menyspreable de castellanoparlants, i en general de parlants d'altres llengües, que havent après la llengua catalana fora de casa a poc a poc l'han anat fent servir habitualment en un o més àmbits de la seva vida social: amb la parella, amb els fills, amb una part de les amistats, etc.

Ho vulguem o no, aquesta és la realitat lingüística a la que ens enfrontem, i si volem que el català recuperi la seva hegemonia social als Països Catalans haurem de tenir aquesta realitat en compte. I, de fet, penso que hi ha dos elements de la mateixa que estan íntimament relacionats si del que es tracta és d'assegurar aquesta hegemonia: la diversificació del mapa lingüístic i l'existència d'una comunitat, ignorada, de nous catalanoparlants. La diversificació el mapa lingüístic català obre la porta tant a la definitiva implantació del castellà com a llengua franca del país com a la recuperació del català per a aquesta funció. La grandària de la comunitat de nous catalanoparlants definirà, en el futur, cap a quina de les dues opcions s'acaba decantant la balança de la Història.

Lluís Pérez, estudiant de Sociologia

Normes positives dictades per l'estat espanyol que obliguen la utilització de la llengua castellana

27.03.2008
Normes positives dictades per l'estat espanyol que obliguen la utilització de la llengua castellana

L'historiador, escriptor i polític Francesc Ferrer i Gironès recopilà fa uns anys una compilació de les normes positives que obliguen a l'ús del castellà a l'Estat espanyol, posant en evidència la doble moral d'aquells que blasmen les polítiques de normalització lingüística del català acusant-les de retallar les llibertats dels ciutadans. La compilació fou publicada, entre d'altres llocs, al web del col·lectiu Contrastant, ja desaparegut. Avui la posem al vostre abast.

· Constitució espanyola (27 desembre de 1978) obliga el coneixement del castellà

· Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.

· RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l'etiquetatge en espanyol.

· RD 334/82, que regula l'ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.

· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.

· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.

· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.

· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.

· RD 1915/84 sobre reglamentació d'escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l'etiquetatge en llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administrtació de l'Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.

· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.

· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d'aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s'han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.

· RD 1348/85 sobre el reglament d'ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.

· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.

· OM 19 d'agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.

· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.

· OM de 15 d'octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.

· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.

· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.

· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.

· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.

· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.

· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l'etiquetatge del decret 2058/82

· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.

· OM de 24 de març de 1986, sobre l'etiquetatge dels alls i apis, obliga "al menos" la llengua espanyola.

· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.

· OM 29 d'octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l'ús del castellà a les etiquetes.

· OM de 29 d'octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l'etiquetatge en castellà.

· OM de 29 d'octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.

· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.

· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin "almenys en castellà".

· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents de l'Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d'antiguitat al coneixement del català.

· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l'oli de pinyola refinat, obliga l'etiquetatge en castellà.

· RD928/1987 relatiu a l'etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.

· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.

· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.

· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.

· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.

· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui "almenys en castellà".

· Decret 1496/87 de l'obtenció, l'expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.

· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d'aparells d'ús domèstic. Obliga que "al menos en castellano".

· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d'objectes elaborats amb metalls preciosos.

· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.

· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d'antiguitat pel coneixement del català.

· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.

· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l'ús de la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 472/1988 sobre generació d'areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l'etiquetat.

· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola".

· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.

· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l'estat als recipients.

· RD 1122/88 que aprova la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.

· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.

· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.

· RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l'etiquetatge en castellà.

· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l'etiquetatge.

· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l'orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.

· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l'etiquetatge sigui en castellà.

· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d'etiquetar-ho en castellà.

· RD 1468/88 que aprova el Reglament d'etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga "al menos la lengua española oficial del estado"

· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.

· OM d'11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l'etiquetatge informatiu en castellà.

· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.

· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d'Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.

· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l'aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.

· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.

· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.

· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.

· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.

· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d'imprimir, i coles. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l'etiquetat.

· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l'etiquetatge.

· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.

· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.

· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.

· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.

· OM 15 de febrer de 1990, sobre l'etiquetatge d'articles de marroquineria, i viatge.

· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l'etiquetatge informatiu dels guants.

· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

· RD 472/1990 de 6 d'abril que regula els disolvents d'extracció utilitzats en l'elaboraciuó dels productes alimentaris.

· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.

· Llei 7/1991 que crea l'Instituto Cervantes., amb objectius només per l'"espanyol".

· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.

· OM 3 d'abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.

· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L'etiquetatge obligatori almenys en castellà.

· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L'etiqueta i l'envàs hauran d'estar redactats almenys en llengua castellana.

· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.

· OM del 8 d'abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.

· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.

· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.

· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.

· RD 1164/1991 sobre comerç d'aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.

· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.

· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l'etiquetatge en castellà.

· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s'obliga almenys la llengua castellana.

· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l'etiquetatge.

· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l'etiquetatge.

· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin "almenys en l'idioma espanyol oficial en tot el territori de l'Estat".

· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d'envasar-les en castellà.

· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 510/1992 que regula l'etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.

· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d'etiquetatr-ho en castellà.

· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d'etiquetat en castellà.

· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d'utilitzar almenys el castellà.

· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l'Administració de l'Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s'hi adrecin.

· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d'aptitud per a l'accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.

· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.

· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l'etiquetat.

· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.

· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d'ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.

· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l'Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.

· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: "al menos en la lengua española oficial del Estado".

· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d'altres determinats productes d'origen animal. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 2236/1993 que regula l'etiquetat i el prospecte dels medicaments d'ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 124/1994 que regula l'equitatge i la informació referent al consum d'energia i altres recursos dels aparells d'ús domèstic. Imposa el castellà.

· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d'enzims, microorganismes i els seus preparats en l'alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.

· RD 1185/1994 sobre l'etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l'etiquetatge i als certificats sanitaris.

· OM 10 d'octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.

· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.

· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d'ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.

· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d'aerosols. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.

· Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d'estar en castellà.

· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.

· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.

· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l'etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.

· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.

· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 1718/1995 de 27 d'octubre sobre l'etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.

· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.

· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

Com es que encara els madrilenys no tenen el passaport en català?

26.03.2008
Com es que encara els madrilenys no tenen el passaport en català?

(Publicat al bloc de la Plataforma per la Llengua a indirecte!cat)

Tal volta la pregunta sembla precipitada. Potser abans ens hauríem de demanar com és que els catalans no tenim el passaport en català; però, és que, de fet, que un madrileny no tingui el passaport en català és tota una raresa en un país democràtic europeu.

Anem a pams. Un barceloní té la portada del passaport i les dades bàsiques en espanyol. Un cop dins, part de la informació és compartida amb d’altres llengües; les 23 oficials de la Unió Europea, la majoria molt menys parlades que el català en llurs països d’origen. Així un català té en el passaport el maltès, el finès, l’estonià, l’eslové... però no pas el català, tot i parlar-se tant, el doble, el triple, deu vegades més... que aquestes llengües. Repeteixo, per si em llegís algú d’algun país normal: encara que sigui increïble, el passaport no és en català. A Finlàndia tot el passaport és en finès i suec, tot i que el suec el parlen una minoria. A Irlanda és en gaèlic i anglès. Al Canadà, en anglès i francès. A Suïssa el passaport és en 5 llengües; entre les quals les 4 llengües del país, comptant-hi naturalment el romanx, que el parlen encara no l’1% de la població (un 25% de la població espanyola viu en territoris on el català és oficial i un 17% té el català com a llengua habitual). A Bèlgica tot el passaport és en alemany, neerlandès i francès. Fins i tot Noruega té el passaport en les dues variants de l’idioma.

Per tant, lògicament, com a mínim el passaport espanyol hauria de ser, visquessin on visquessin, com a mínim en castellà, català, gallec i èuscar. Per tothom. I això com a mínim; perquè, com passa a Suïssa, Bèlgica o Noruega, el Regne Unit també reconeix les llengües pròpies menys parlades (posem-hi menys d’un 1 per cent de la població). El nou passaport britànic és també en gal·lès i gaèlic escocès, tant per algú que viu a Glasgow com a Londres. El gaèlic escocès és una llengua molt poc parlada a Gran Bretanya, a tot estirar (i segons les fonts) per uns pocs milers de parlants. Dins d’un estat de més de 65 milions d’habitants, posar el gaèlic escocès al passaport d’un londinenc seria, perquè ens entenguéssim en termes poblacionals, com posar l’occità al passaport d’un madrileny. Però és així; així ho fan. Potser aquesta doncs seria la pregunta: Com és que encara els madrilenys no tenen el passaport en occità? Occità o català, el fet és que l’Estat espanyol en qüestions de reconeixement de llengües no és que encara no hagi arribat al segle XXI, és que probablement encara no és ni tan sols al XX o fins i tot al XIX!

Bernat Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua

Qui té por del dret de decidir?

25.03.2008
Qui té por del dret de decidir?

(Publicat al Diari de Sant Cugat)

El passat 9 de març, Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir van instal·lar dues taules al centre de Sant Cugat per recollir signatures a favor de la convocatòria de referèndums. Una taula estava a la plaça d'Octavià i l'altra als Quatre Cantons. És a dir que no les van instal·lar al costat dels col·legis electorals, sinó ben lluny. Tot i així, els Mossos d'Esquadra els van obligar a retirar-les en compliment de la disposició de la Junta Electoral de Barcelona que, a diferència de la Junta Electoral de Girona, havia prohibit la iniciativa. Cosa que demostra la incongruència de la prohibició, ja que no té cap sentit que un mateix organisme es contradigui d'una manera tan flagrant. Com s'entén que la llibertat d'expressió sigui un dret a Girona i gairebé un delicte a Sant Cugat? Qui té por d'una acció tan pacífica i democràtica com la recollida de signatures per poder decidir "quines infraestructures volem (aeroport, rodalies, abocadors...), quin tipus de serveis socials volem (educació, sanitat...) i, en definitiva, quin tipus de país i de societat volem". Doncs hi ha gent per a la qual l'exercici d'aquest dret és un problema tan gran que no té escrúpols a prohibir-lo. Per això, precedint els Mossos, les parades santcugatenques van rebre la visita d'una senyora que es va identificar com a membre del PSC i que els va comminar a marxar perquè, segons els va dir textualment, "allà no hi podien estar". I és que els falsos demòcrates sempre actuen així, amb formes totalitàries. Treballen infatigablement a favor del pensament únic de la unitat d'Espanya i abominen la dissidència. Hi ha una cosa, però, que no expliquen mai: si, com diuen, l'independentisme és minoria i un referèndum per l'autodeterminació no té cap possibilitat de reeixir, per què els fa tanta por que se celebri?

Victor Alexandre, escriptor i periodista

El PSC i la realitat

24.03.2008
El PSC i la realitat

(Publicat al diari Avui)

El PSC ha fet un gran resultat però els seus eufòrics dirigents ja comencen a creure's la pròpia propaganda: José Zaragoza diu que el català emprenyat és una ficció de columnistes. Aquestes eleccions espanyoles, però, han estat més catalanes que mai i, com diu Manuel Castells, tornen a demostrar que el gran tema pendent a Espanya és l'articulació d'un federalisme real que descentralitzi el poder tributari i la gestió de les infraestructures. Espanya es pot governar amb els partits nacionalistes o sense, però no es podrà governar contra Catalunya i Euskadi. Ara el PSOE s'afanya a predicar la fi de tot sobiranisme, però ZP intueix que si defrauda un altre cop els catalans no hi haurà qui el salvi. Per això el PSOE necessita i vol prioritzar els grans consensos amb un PP de Rajoy que, ensumant un nou bunyol de les solucions catalanes de ZP, es vol tornar a presentar: Rajoy es disposa a collar ZP al Congrés i a no deixar-ne passar ni una, en forma de més autogovern per a Catalunya, alhora que es disposa a camuflar l'anticatalanisme del PP per desactivar la por que genera per així arribar a la Moncloa, com Aznar ho féu el 1996. Amb vaques flaques serà més fàcil.

A Espanya el tarannà de ZP ha perdut. Fora de Catalunya i Euskadi el PP ha superat clarament el PSOE, ha augmentat diferències als seus principals feus (Madrid, País Valencià, Castella-la Manxa, Múrcia) i les ha reduït clarament al principal feu socialista, Andalusia. Si el PSOE ha guanyat és degut al fet que la diferència a Catalunya sobre el PP ha crescut fins als 17 diputats, gràcies a la folla campanya del PP contra el nou Estatut i l'opa de Gas Natural sobre Endesa. Els catalans han votat per defensar-se i també CiU i Esquerra, prioritzant per separat els pactes amb el PSOE, han facilitat el vot a ZP i han atorgat al PSC una pàtina de catalanisme que a Madrid mai no ha exercit: penso que el federalisme del PSC ha estat l'engany més gran i sostingut formulat mai per un partit polític català des del 1980.

A Madrid, però, el PSOE fa una lectura molt diferent dels resultats electorals a Catalunya. Allà interpreten que són el PSOE i ZP qui han obtingut 1,6 milions de vots a Catalunya, mentre que el PSC només en treu la meitat quan es presenta sol a la Generalitat. I allà també creuen que la reculada del PSOE en diferents territoris de l'Estat és deguda a la política d'aliances del PSC al govern català. Les relacions entre ZP i Montilla seran més difícils que abans, ja que la propietat dels 25 diputats de Catalunya no es veu igual a Ferraz que a Nicaragua: el PSOE creu que són seus. Catalunya, per tant, farà més nosa que mai al PSOE i només cal veure com ZP no para de lloar els resultats del PSE a Euskadi mentre fuig d'estudi quan li parlen dels resultats de Catalunya.

Mentrestant, la realitat econòmica i social a Catalunya passa pels dèficits creixents: en finançament, en infraestructures i en polítiques socials, el memorial de greuges de Catalunya amb Espanya és més llarg. Dijous passat, per exemple, en una conferència a l'IESE sobre aeroports del conseller Joaquim Nadal, un empresari va denunciar que Clickair vola de Barcelona a Frankfurt per 125 euros només en classe turista, mentre que Iberia ofereix vols de Madrid a Frankfurt en classe business... per només 100 euros (quina era la companyia de baix cost?). Aquestes discriminacions per terra, mar i aire (l'AVE entre Barcelona i Lleida és força més car que entre Madrid i Ciudad Real, quan les distàncies són semblants), mostren el cost creixent de ser català a Espanya i irriten més i més catalans de tota classe, origen i condició. Més tard o més d'hora això ho canalitzarà la política.

Les recaptacions de la Generalitat en l'impost de transmissions patrimonials cauen amb gran força: al novembre de 2007 només s'havia recaptat el 66% del total pressupostat (2.936 milions d'euros enfront de 4.445 milions). També és real la promesa de ZP d'eliminar totalment l'impost de patrimoni, cedit íntegrament, i que el novembre de 2007 havia aportat 452 milions. La reducció de l'impost de successions i donacions, forçada per la competència autonòmica, pot reduir a la meitat els 750 milions actuals l'any vinent. I segons l'Agència Tributària el gener de 2008 l'IVA i els impostos especials, per causa de l'alentiment de l'activitat econòmica, presenten creixements negatius. En aquest context, la Generalitat encara no ha fet públics els criteris que proposarà per al nou model de finançament, a generalitzar a totes les autonomies. I amb el fort augment de població dels darrers anys encara acabarem tenint zero euros més per càpita. Aquest és l'optimisme del PSC i del tripartit?

El PSC ho governa tot des de 2003 però no ha sabut fer la feina quan tocava: en un cicle econòmic expansiu no ha concretat la millora del finançament català (regional i local) ni el traspàs dels aeroports. Ara la crisi econòmica que s'acosta servirà d'excusa per resoldre els dèficits i els traspassos. El PSOE necessita refredar la qüestió catalana a Madrid, però el PSC necessita més que mai poder presentar resultats clars de salt en l'autogovern, si no vol acabar asfixiant Esquerra i el tripartit. I sempre que PSOE i PSC han topat ja sabem com, molt ràpidament, han acabat. Aquesta és la realitat.

Ramon Tremosa, economista i professor a la Universitat de Barcelona

Fotos de la jornada del 9-M

12.03.2008
Fotos de la jornada del 9-M

La jornada del 9-M ja ha passat. Enrere queden setmanes de feina intensa coordinant enviaments de material, organitzacions de taules i trucades i viatges arreu del territori.

I enrere queda, també, la lluita contra la censura que les Juntes Electorals miraren de fer caure sobre la campanya Decideixo Decidir!, que arribà fins a indrets tan inversemblants com Beijing. Com enrere queda, òbviament, el 9-M mateix.

Amb l'ànim de donar testimoni gràfic d'aquesta diada en que el sobiranisme civil es mobilitzà un cop més en defensa del dret de decidir, aquí us oferim una petita selecció de fotografies que recullen alguns moments de la jornada.

La força del sobiranisme civil i la debilitat del sobiranisme polític

21.03.2008
La força del sobiranisme civil i la debilitat del sobiranisme polític

El 9 de març, dos camps diferents del moviment sobiranista van exhibir quines son les seves forces actuals. Per un cantó, el sobiranisme civil es va mobilitzar sota la crida de Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret de Decidir per tal de recollir massivament signatures en defensa del dret de decidir. La mobilització, tot i la censura de la Junta Electoral, se saldà amb un èxit. Un altre èxit que el sobiranisme civil pot sumar als de les manifestacions del 18 de febrer de 2006 o de l'1 de desembre de 2007. Per contra, els partits que d'alguna manera son sobiranistes o contenen una part important de militància sobiranista es van estancar o van patir un retrocés important. Els triomfadors de la nit del 9 de març a Catalunya foren precisament els dos partits més clarament unionistes del Principat: el PSC i el PP (malgrat els seus minsos resultats, el fet és que foren millors que els de 2004).

Això es correspon, així mateix, amb un moment històric en que la desafecció per Espanya és més patent que mai en un sector creixent de la població catalana. Una desafecció que lentament està començant a fer virar la opinió pública cap a opinions com més va més sobiranistes. Totes les enquestes d'opinió indiquen que la majoria dels catalans estan a favor de coses tals com el concert econòmic o el traspàs a la Generalitat de la gestió de l'aeroport del Prat, i també una majoria de catalans estan a favor de que Catalunya tingui un Estat propi, sigui independent o federat. El sobiranisme civil va a l'alça precisament perquè és l'expressió, al si de la societat civil, d'un auge del sobiranisme sociològic.

Resulta, doncs, una paradoxa que el sobiranisme polític estigui en hores baixes. I convindria no oblidar que, finalment, la independència és inassolible sense un sobiranisme polític potent, capaç d'imposar el seu criteri al si de les institucions públiques. Les raons poden ser moltes, i en podríem parlar, però està clar que els dirigents polítics sobiranistes estan fent alguna cosa malament. També d'això podríem discutir, però hi ha una idea que no deixa de rondar-me pel cap: que als polítics, concretament als polítics sobiranistes, els hi fa por fer política. No, no se m'ha acudit a mi: ho va dir en Joel Joan, president de Sobirania i Progrés, si fa no fa un mes abans de les eleccions.

Lluís Pérez, estudiant de Sociologia

Oda als anglesos

20.03.2008
Oda als anglesos

Article publicat al diari Avui, divendres 29 de febrer de 2008

Una gran diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. Entre altres raons, això és així perquè els anglesos mai van renunciar a la seva nacionalitat per esdevenir britànics. És a dir, no van fer com els castellans, que van esquarterar la seva nació, Castella, per esdevenir regions espanyoles. I en aquest sentit, conservar la seva identitat, als anglesos, els ha permès mantenir una relació saludable amb els seus veïns d'Estat. Per aquest motiu, la proposta independentista escocesa no aixeca reaccions viscerals entre els anglesos. I és que una Escòcia independent podria fragmentar el Regne Unit, però no pas la seva nació, Anglaterra. A la Península la reacció és molt diferent.

Observem altres exemples. El primer ministre britànic, el senyor Gordon Brown, és escocès. Els anglesos ho accepten amb naturalitat. El prestigiós diari anglès Financial Times no posa pegues a reconèixer la viabilitat econòmica d'una Escòcia independent. La segona revista política d'Anglaterra, Spectator, nomena Parlamentari de l'Any 2007 l'independentista i primer ministre escocès Alex Salmond. Fins i tot el canal de televisió Channel 4 acaba de designar el líder escocès com "el tercer polític més influent de la dècada al Regne Unit", i el situa davant de Tony Blair!

Finalment, ha estat un ministre anglès qui ha intentat convèncer la UE de reconèixer l'Estat kosovar. No ha pogut ser i l'oposició espanyola ha estat decisiva. Ara fa 70 anys l'anglès George Orwell va publicar Homenatge a Catalunya. Potser ara ens toca tornar els honors als anglesos.

Xavier Solano, politòleg i assessor de l'Scottish National Party

Canvis en el món sobiranista

19.03.2008
Canvis en el món sobiranista

(Publicat al bloc d'en Vicent Partal a MésVilaweb)

Els resultats electorals reclamen canvis en el camp sobiranista. CiU ha aguantat més bé del que s'esperava però no s'hauria de cridar a engany perquè el seu resultat és dels més fluixos de la seua història. I la caiguda d'Esquerra és espectacular. No han volgut escoltar els avisos que tanta gent els feia arribar i ara veurem si són capaços de salvar algun moble. A València i les Illes les coses tampoc han anat bé.

Receptes? No ho sé. Jo aposte per la unitat d'acció (o com a mínim pel final dels enfrontaments) i per un discurs rotundament sobiranista basat en el dret a decidir. Crec, a més, que seria important deixar de perdre el cul al darrere dels socialistes. I estic segur que calen cares noves al capdavant de CiU i ERC, com a mínim. Quines? Ho ignore del tot. Però Zapatero també va provenir del no-res, no deu ser tan impossible, doncs.

Vicent Partal, periodista i director del diari Vilaweb

No tot és el bipartidisme

18.03.2008
No tot és el bipartidisme

(Publicat al bloc de l'Albert Medran a indirecte!cat)

I de cop i volta, en una nit, tornàrem al cicle electoral que feia temps havíem deixat enrere. Aquell en què CiU era la decisiva i Esquerra tornava al grup mixt. De sobte, entre cartells del roig optimista i del blau que evocant a una nena deia que tenia les idees clares, ens vam trobar amb aquelles eleccions d’antuvi on teníem Pujol als espots de CiU i en Saura sortia fotografiat, més jove, en estranyes postures.

Tant és que avui en Saura sigui conseller i el líder de CiU sigui el cap de l’oposició. O que el cap de llista de la coalició no sigui de Convergència, sinó d’Unió. La situació torna a ser la que ja vam viure tants cops: CiU té la clau de l’estabilitat del govern espanyol.

D’una volada, el pes dels nacionalismes ha disminuït al parlament espanyol i augmenta el percentatge de vots que concentren els dos grans partits. Alguns es quedaran afònics esgrimint que el bipartidisme ferotge els ha tallat les ales i que la culpa la té aquest sistema mediàtic que prioritza a dos i no a cinc o sis. No els mancarà raó, però no la tindran tota.

No entraran, segurament, a pensar què ha fet que els cinc escons d’ERC passin de cop a l’apartat d’entrades de la balança del PSC. I és que el bipartidisme no en té la culpa, no companys. Potser caldrà reflexionar sobre el què suposa recolzar a un determinat partit: en política res és gratuït i a vegades els electors són més intel·ligents del què semblen. Si un peix gran monopolitza un discurs, un missatge, és inútil intentar aixecar pancartes amb el mateix text. No les veuran, són massa petites. Sobretot ICV ha patit aquesta situació: el discurs anti-pp l’ha monopolitzat el PSC; és un error estratègic defensar el mateix que el soci gran.

El bipartidisme no té totes les culpes. Jo assenyalaria també la falta d’ambició tant d’ICV com ERC en aquesta campanya. Només qui llença missatges als propis pot aspirar a, almenys, aconseguir els vots dels propis. Però no tindran en ment créixer, augmentar, expansionar-se. I sense això, sense les ganes, la força i la voluntat de ser més que els altres, no és pot anar pel món. Aconseguirem tenir llocs privilegiats en situacions en què calgui sumar esforços, però no es podrà ser líder, motor director d’un gran projecte.

Albert Medrán, politòleg

Villar té raó

17.03.2008
Villar té raó

(Publicat al bloc d'en Xavier Vinyals a indirecte!cat)

Les paraules defensant i desafiant el govern espanyol per mantenir la independència de la seva federació i recordant a tothom que dins de la FIFA hi ha membres que regulen el futbol d’un país i no pas països, són les que voldríem sentir més sovint. Gràcies Sr. Villar.

A diferència del que passa a Catalunya, a Espanya, les competències de les federacions esportives deriven legalment d’una concessió estatal, segons la Ley del Deporte, fet que sumat a les subvencions que reben explica l’ascendència tan directa que el Consejo Superior de Deportes, CSD, és a dir, el govern de l’Estat espanyol, té sobre les federacions espanyoles. És un cas quasi bé únic al món i recorda més al sistema intervencionista xinès o de la ex-URSS que no pas al sistema dels anomenats “països occidentals”. En aquest sentit, convindria estudiar a fons la constitucionalitat de l’esmentada Ley del Deporte. Que una llei pretengui, com pretén fer aquesta, obligar a una persona a participar en una competició internacional privada representant,no a la Federació que el convoca, sinó a l’Estat espanyol, és molt qüestionable. Dins del món federat internacional és un cas digne d´ estudi. La FIFA, evidentment, té raó quan diu que si la Federació espanyola de futbol vol competir en el seu circuit ha d´obeir les normes que ella dicta. I si no li agrada, que s´apunti a un altre Federació Internacional. Al món n´hi ha registrades milers, d´aquestes. Segur que la voldrien a algun altre lloc, a la FEIFA, per exemple, la Federació d´Estats Intervencionistes de Futbol Amateur.

Potser sense voler, però en Villar ens ha donat la raó quan des de Catalunya insistim en la independència de les federacions internacionals respecte als governs administratius dels països de les seves federacions membres. Lògicament, el que també voldríem és que fés valer aquesta raó quan l’Estat vulgui intervenir forçant el veto a les lícites aspiracions del futbol català.

Avui, curiosament, en Villar és dels nostres perquè amb les seves paraules ha posat en qüestió el cas espanyol. Però només podrem aprofitar-ho si les federacions catalanes, fent ús d’aquesta independència que legalment sí que tenen, actuen amb plena convicció amb l’objectiu d’obtenir el reconeixement internacional que ens ha de permetre tractar de tu a tu amb els altres membres que regulen els respectius esports al món , i no només amb un d’ells i de forma subordinada.

Junts l’acabarem portant.

Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes

Xec en blanc a Zapatero o pluja fina del PSC a Madrid?

14.03.2008
Xec en blanc a Zapatero o pluja fina del PSC a Madrid?

(Publicat al bloc d'en Saül Gordillo a MésVilaweb)

Catalunya ha entregat un xec en blanc a Zapatero, malgrat els (diversos) incompliments del president espanyol. Qui entregarà el xec a Madrid serà el PSC, que haurà de vetllar perquè el PSOE hagi entès el missatge: no hi ha catalans emprenyats, hi ha catalans exigents i comprensius. Exigents amb l'Estatut, el finançament i una certa idea de federalisme. Montilla va ser el primer exigent, al Palau Sant Jordi dirigint les seves paraules a Zapatero. Feia la impressió que el PSC, gens disposat a debilitar els companys confederals amb la creació d'un grup parlamentari propi, feia un advertiment abans que Zapatero es trobés per sorpresa una mà de diputats socialistes catalans al Congrés. I ara que el PSC obté el seu millor resultat a Catalunya —per damunt de l'any 82, el de la majoria absoluta de Felipe— l'estratègia de Nicaragua no passa per proposar ministres, sinó secretaris d'Estat i fontaners a La Monclosa. Nicaragua sap que el més important no és el ministre, sinó el cos que l'envolta, amb pes polític i un nivell de decisió diària important. I sap que a La Moncloa necessita molts Miquels Icetas. Recordeu que Iceta va ocupar càrrecs a La Moncloa quan Narcís Serra era vicepresident del govern espanyol amb Felipe. El debat, doncs, no és si Chacón segueix de ministra amb Clos, Vegara, Corbacho o amb qui sigui. El debat és si el PSOE accepta una pluja fina de socialisme català en les estructures del nou executiu. Per aconseguir això —interlocució, contactes, portes obertes i bon rotllo a Madrid—, el PSC no pot dedicar-se a llençar aigua al vi de Zapatero, ara que aquest últim obre el ball dels pactes i de les negociacions per a la seva investidura amb CiU i el PNB. Aquest dilluns i dimarts, mentre els focus mediàtics apunten a la moguda previsible d'ERC —perquè això ja se sabia que passaria, de fet era un sacseig intern ajornat, un duel etern que algun dia havia d'arribar—, els socialistes i els nacionalistes s'han dedicat a la finezza. Molta professionalitat: Duran diu que espera que el truquin i que ha de ser Zapatero que mogui fitxa, Mas demana als seus que no fiquin el dit a la nafra de la ferida republicana i que no xulegin perquè el catalanisme no està per tirar coets —i obre les portes de la casa gran—, Iceta accepta que el PSOE convidi qui vulgui al ball inicial, tira floretes a Duran i inclús admet que torni a sonar el nom de Bono —vés quina cosa!— com a president estrident del Congrés (amb la lleidatana Cunillera de vicepresidenta), mentre Montilla pilota una minicrisi de pa sucat amb oli comparada amb el Dragon Khan maragallià. El Govern no perilla. Almenys avui, a l'espera del congrés intern d'Esquerra i del pas prudent d'uns mesos d'arrencada de la segona legislatura de Zapatero. Després ja es veurà, oi?

(Antoni Soy torna a escriure al seu bloc, i reprèn l'activitat amb l'apunt No és això company Uriel, en què respon Uriel Bertran, que va escriure Puigcercós, fugida d'estudi. Per cert, Joan Herrera torna al bloc per escriure Quina nit electoral...).

Saül Gordillo, periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies

Quatre propostes per a després del 9M

13.03.2008
Quatre propostes per a després del 9M

(Publicat a Vilaweb)

1) Cal abandonar la baralla estèril. Dins els partits, entre els partits i fora dels partits. No porta enlloc. I, si pot ser, cal més unitat.

2) El dret de decidir sense subordinació exterior, ni organitzativa ni política, és el terreny d'encontre dels uns i dels altres.

3) Cal sumar noves cares a les direccions actuals i fer-les créixer com a símbol del canvi. Sense renunciar a ningú, però sense que ningú faça de tap tampoc.

4) Anar al darrere del PSOE competint per ser-ne l'aliat predilecte, és una garantia de fracàs. Que facen allò que vulguen.

No dic que siga fàcil; no ho és. Ni que siga l'única solució perquè els votants catalanistes recuperem l'autoestima perduda i ens proposem objectius més ambiciosos. Són, simplement, quatre propostes que em semblen lògiques i senzilles d'entendre per a eixir de l'atzucac en què ens trobem ara mateix. Molts no ens sentim reflectits en els resultats de diumenge; però sense alternatives engrescadores a curt terme, les coses seran molt pitjors. I que això no passe és responsabilitat de tots. Dels de dins dels partits i dels de fora. Ara no és el moment de deixar sols els polítics.

Hi ha ningú que en vulga parlar?

Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb

Èxit de l'aplec independentista de Sant Sebastià

11.03.2008
Èxit de l'aplec independentista de Sant Sebastià

El propassat dissabte 1 de març es va celebrar el primer Aplec Independentista de l’ermita de Sant Sebastià. L'aplec, organitzat per l'associació EspaiCat, va aplegar un centenar d'independentistes, els quals van poder escoltar una sèrie de parlaments a càrrec de Joan Marc Passada, Xevi Rovira i Elisenda Paluzie, aquesta última membre impulsora de Sobirania i Progrés. Paluzie va explicar i va animar als assistents a participar en la campanya de recollida de signatures Decideixo Decidir!, impulsada conjuntament entre Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret a Decidir, i que el passat diumenge 9 de març tingué un dels seus impulsos més grans en instal·larse arreu del país (i fins i tot a llocs com Beijing o Estocolm) centenars de taules on els ciutadans i ciutadans podien apropar-se per a signar i donar suport a la campanya. Seguidament es va fer un dinar de germanor amb una vuitantena de persones. Pels organitzadors l’aplec va ser tot un èxit i ja es preveu organitzar una segona edició l’any vinent per tal de consolidar a la comarca un espai on l’independentisme pugui fer sentir la seva veu.

Homenatge al Noi del Sucre

10.03.2008
Homenatge al Noi del Sucre

Sindicalistes per la Sobirania ha dut a terme avui un homenatge a Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, una figura històrica del sindicalisme català que la història oficial ha arraconat durant dècades. Nascut l'any 1887, Seguí fou víctima de la seva gran capacitat de direcció, del seu coratge i de la seva flexibilitat, segons l'historiador Oriol Junqueras, un dels organitzadors i oradors de l'homenatge. L'acte s'ha dut a terme a la Rambla del Raval, on Seguí fou abatut a trets per pistolers de la patronal catalana l'any 1923. El Noi del Sucre, a més de defensar abrandadament l'ideal llibertari i els drets de la classe obrera, fou un catalanista convençut, arribant a afirmar davant un auditori de Madrid que els únics que s'oposaven a la independència eren els grans empresaris. El seu llegat, en aquests temps d'emergència del sobiranisme civil, roman més viu que mai.

Èxit de participació a la recollida de signatures del 9-M

09.03.2008
Èxit de participació a la recollida de signatures del 9-M

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pel DRET de DECIDIR malgrat els impediments i incidents provocats pels acords de les Juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona.

A les comarques de Girona on la Junta Electoral Provincial havia acordat permetre l'activitat, la recollida s'ha desenvolupat sense incidents. Només a Palamós, s'ha hagut de tancar una taula per la prohibició de l'Ajuntament.

A les comarques de Lleida la jornada s'ha desenvolupat amb normalitat.

A Barcelona ciutat s'han tancat algunes taules (Sarrià, Av Gaudí,...) però les restants han funcionat amb normalitat. A Barcelona comarques hi ha hagut molts problemes i s'han hagut de tancar la majoria de taules (Sant Cugat, Manresa, Granollers, Vilafranca, Mollet, Santa Coloma de Gramenet, etc...). A Vilanova del Vallès, després de tancar una taula, els voluntaris han continuat recollint signatures en un taller privat, i la policia local ha aixecat acta i ha incautat el material en aquesta propietat privada.

A Tarragona i comarques també s'han hagut de tancar la majoria de taules (Tarragona, Reus, Torredembarra, El Vendrell, etc.). A les Terres de l'Ebre, la Guàrdia Civil ha actuat amb especial contundència. Han requisat tot el material de les taules, incloses butlletes que ja estaven signades, amb la qual cosa es vulnera el dret a la protecció de dades i han aixecat actes d'identificació i incautació. A Benissanet han requisat el DNI a l'alcalde del municipi, a tots els voluntaris i a les persones que es trobaven signant en aquell moment.

A les taules, on la recollida s'ha desenvolupat amb normalitat, s'han aconseguit les 200 signatures que contenia el KIT-9M, l'objectiu que ens havíem fixat per a la jornada del 9 de març.

Lamentem que l'actuació arbitrària de les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, que han fet una interpretació forçada i partidista de la llei electoral, hagi impedit aconseguir plenament el nostre objectiu.

Les dues plataformes reiterem que continuarem treballant pel DRET de DECIDIR, recollint signatures perquè la Generalitat pugui tenir la competència plena per convocar referèndums.

Donem les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que han participat en la recollida de signatures. Sense la seva participació i el seu suport aquesta acció no hauria estat possible.

COMISSIÓ 9M

Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés

Barcelona, 9 de març de 2008, 19:30

El 9-M, signa pel dret de decidir!

08.03.2008
El 9-M, signa pel dret de decidir!

Com ja sabeu, la Plataforma Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir duran a terme, durant el proper diumenge 9 de març, una recollida de signatures a favor de la transferència a la Generalitat de les competències en matèria de convocatòria de referèndums. La recollida, que inicialment es preveia dur a terme arreu del país, finalment s'ha estès a nivell internacional, tot tenint confirmades taules a llocs com Beijing o Estocolm. Es tracta, doncs, d'una de les accions sobiranistes més importants i de més llarg abast dels darrers anys. Però per a que finalment esdevingui un èxit necessitem el vostre suport. De manera que, feu el que feu aquest diumenge, no dubteu en apropar-vos a la taula més propera i signar. Perquè el dret de decidir és cosa de tots i totes: el 9 de març, signa!

Aquí teniu la relació de taules coordinades directament per la nostra plataforma (per a veure un llistat complet de taules participants de la campanya, podeu clicar aquí).

Alt Berguedà, Bagà, Pl. Catalunya
Anoia, Igualada, Ateneu Igualadí (Carrer de Sant Pau), Plaça de l’Ajuntament i Rambla Sant Isidre
Anoia, Sta. Margarida de Montbuí, Carrer d’Anselm Clavé
Anoia, Capellades, Plaça Catalunya
Anoia, Jorba, Carrer de la Sort
Anoia, St. Martí de Tous, Plaça de l’Església
Anoia, Calaf, Plaça dels Arbres
Anoia, Els Prats de Rei, Plaça de la Sardana
Baix Llobregat, Olesa de Montserrat, Plaça de l'Oli
Bages, Calders, Plaça Major
Bages, Sallent, Parc Municipal de Sallent
Barcelonès, Barcelona Eixample, C/ Muntaner cantonada Bon Pastor-Diagonal
Barcelonès, Barcelona Eixample, Avg. Gaudí cantonada Rosselló
Barcelonès, Barcelona Eixample, Rbla. de Catalunya cantonada Mallorca
Barcelonès, Barcelona Sarrià, Parc Santa Amelia
Barcelonès, Santa Coloma de Gramenet, Pl. de la vila i Pl. Manent
Conca de Barberà, Espluga de Francolí, Pl. del Casal (coneguda com Montserrat Canals)
Gironès, Cassà de la Selva, Pg. Vilaret
La Garrotxa, Besalú, C/ Major
La Garrotxa, Olot, Plaça major i Plaça del Carme
La Garrotxa, St. Privat d'en Bas, C/ Major
Osona, Vic, Av. Bernat Calbó
Osona, Sta Eulàlia de Riuprimer, Carrer Major
Osona, Tona, Plaça de l'hostal s/n
Tarragonès, Vilallonga del Camp, Plaça de la Pau
Urgell, Tàrrega, Pl. Major
Urgell, Agramunt, c/Jaumes Mestres i c/Sió
Vallès Oriental, Granollers, Anselm Clavé cantonada C/ St. Roc
Vallès Oriental, Vilanova del Vallès, Psg. del Sorral

Comunicat de premsa de la PDD i SiP

08.03.2008
Comunicat de premsa de la PDD i SiP

Primer de tot, la PDD i SiP, lamentem la mort de l´ex-regidor socialista a Arrasate, així com qualsevol tipus d´acció violenta.I en el marc del treball de les dues Plataformes, en relació a la Pau i al reconeixement dels Drets Humans, considerem que qualsevol conflicte polític s´ha de resoldre mitjançant el diàleg.

La PDD i SiP han volgut treure al carrer aquest 9 de març el dret de decidir, el dret que la Generalitat tingui la competència plena en la convocatòria de referèndums, sigui per decidir quines infrastructures volem (Aeroport, Rodalies, Abocadors, MAT, AVE,¿), quin tipus de serveis socials volem (educació, sanitat, immigració,¿). En definitiva quin tipus de país i de societat volem.

Hem proposat a la ciutadania la recollida de signatures per donar suport a aquesta iniciativa des de la més escrupolosa legalitat, i en especial en matèria electoral, indicant que en cap cas es volia fer campanya electoral. Les dues Plataformes hem recomanat que les taules no es posin ni a les proximitats ni als voltants dels Col·legis Electorals, respectant d´aquesta manera el que disposa la Llei Orgànica Reguladora de les Eleccions Generals.

Malgrat això, un cop més, la Junta Electoral, a través de la Provincial de Barcelona, interpreta subjectivament les nostres intencions amb aquesta proposta de recollida de signatures pel dret de decidir. Aquesta interpretació va en contra dels drets democràtics de la ciutadania.

Una vegada més la justícia espanyola va en contra dels drets dels catalans i catalanes. La seva interpretació parcial i partidista ens nega el dret fonamental d´expressió.

La PDD i SiP no estan proposant cometre cap delicte electoral, simplement estan proposant fer sortir al carrer el dret de decidir com en tantes d´altres ocasions han fet.

A hores d´ara hi ha confirmades unes 400 taules i més de 3.000 voluntaris, repartits en 142 municipis d´arreu del territori, que sortiran al carrer el 9 de març. La PDD i SiP, a un dia vista, no estem en disposició de poder aturar aquesta acció que interpretem dins de la legalitat vigent, tot i la interpretació forçada de la Junta Electoral Provincial de Barcelona.

No compartim la visió de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, i condemnem que aquest organisme, des de l´arribada de la democràcia hagi pretès aturar les iniciatives ciutadanes (abolició deute extern, aturem la guerra....) que no tenien res a veure amb campanyes electoral i l´exercici del vot.

Per tant, demanem el suport de tota la ciutadania perquè aquest 9 de març, i en les properes dates surti al carrer pel dret de decidir.

A més, denunciem les contradiccions entre les diferents interpretacions que fan les diferents Juntes Electorals Provincials de Girona i Barcelona, així com les de Zona. La qual cosa ens demostra que no és una acció contrària a la legalitat vigent sinó una interpretació partidista en contra dels drets dels catalans/es.

A més, volem fer constar el nostre rebuig davant del fet que la resolució de la Junta Electoral Provincial de Barcelona està redactada exclusivament en espanyol, arribant a l´extrem de traduir el nom propi de les Plataformes convocant, i menystenint la llengua pròpia del país.

Plataformes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés

El 9 de Març: pobles decidits, persones decidides

07.03.2008
El 9 de Març: pobles decidits, persones decidides

De Beijing/Pekin a Mequinença, de València a Santo Domingo, de Perpinyà a Estocolm, d'Olot a Gandesa, el 9 de març una única acció de recollida de signatures reclamant el Dret de Decidir abastarà tots els Països Catalans però també el món sencer. Si consulteu la web decideixodecidir.cat veureu que la quantitat i qualitat de l'acció del pròxim 9 de març dins la Campanya del Decideixo Decidir ha fet un salt endavant notable.

Què és el que en definitiva reclamem quan posem la signatura al peu de la butlleta? Anem per parts: l'article 149 de la Constitució espanyola diu textualment "El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias: 32) autorización para la convocatoria de consultas populares por via de referendum" i l'article 150.2 diu: "El Estado podrá transferir o delegar en las Comunidades Autónomas, mediante ley orgánica, facultades correspondientes a materia de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación..."

És a dir, que Catalunya, el País Valencià, Les Illes tenen possibilitat de convocar consultes populars però si aquestes són per via de referèndum, l'autorització de fer-les se'ns escapa de les mans perquè és una competència exclusiva de l'Estat, competència que depèn de la voluntat política que pugui ser transferida. Doncs bé, aquesta voluntat política de tenir a les nostres mans l'autoritat i la possibilitat de convocar referèndums volem que sigui explicitada pels nostres parlamentaris i així els ho reclamem mitjançant la firma personal i el lliurament multitudinari i col·lectiu de les butlletes que estem signant des de l'abril de 2007, que farem aquest 2008.

Aquest és el repte del 9 de març: que milers i milers de nosaltres treballem tot el dia 9 per fer possible i explícita aquesta voluntat: Som una nació i tenim el dret de decidir. falten menys de 100 hores i encara ens hi podem afegir!

Plataforma pel Dret de Decidir

Sobirania i Progrés

Catalans, Catalunya!

05.03.2008
Catalans, Catalunya!

(Publicat al bloc d'en Pedró Morón)

La pugna Catalunya-Espanya, es redueix a una mera qüestió econòmica. Res de nou sota el sol. Els mateixos líders del bipartidisme espanyol fent promeses a tota vela. Allò noticiable d'aquestes noves eleccions (9 de març) és que alguns partits polítics catalans fan veure que es creuen (encara) les promeses d'aquests mediocres imitadors del personatge de conte anomenat Pinocho.

De nou han sortit a la palestra les famoses Balances Fiscals i la seva consegüent promesa de publicació, promesa que ja feu el popular Felipe González, el mateix que encara ve a Catalunya en olor de multituds i que apareix i desapareix (com mag Merlín) de l'escenari públic coincidint, casualment, amb les convocatòries de comicis. El mateix líder socialista que va modernitzar la seva ciutat (Sevilla) a cor què vols , i mai millor dit. Els prohoms del Sud poden escombrar per a casa tot el que els hi vingui de gust i també les dones, llegeixi's AVE de Màlaga de Magdalena Álvarez o el ja projectat tren d'alta velocitat de la ciutat de Granada. Res a objectar, Andalusia forma part de l'Estat Espanyol i té tant dret com qualsevol altra comunitat a tenir les seves infraestructures. Clar que, pensant-lo bé, hi ha coses que no quadren, no surten els números. Possiblement per aquest motiu es van passant de president en president el tema de la publicació de les maleïdes Balances Fiscals, no sigui que se sàpiga la veritat.

Per tot això no és d'estranyar que fins i tot els partits nacionalistes i independentistes andalusos, que també n'hi ha i molts, es busquin arguments a propòsit de les falsedats que ens inventem els catalans pel que fa al dèficit fiscal, imitant en aquest cas concret als Acebes, Zaplanas i Rajoys de torn, sense oblidar-nos dels barons Ibarra, Bono i Don Manolo Chaves, amén de l'habitual Alfonso Guerra i de l'omnipresent Felipe, heroi de les masses populars de l'Hospitalet i del Baix Llobregat, de qui tiren mà els d'aquí (PSC) perquè no es veuen capaços de donar arguments netament espanyolistes i demanen l'ajut dels de fora per a fer la feina bruta.

Per a fer veure que els andalusos no tenen pas res contra la gent de l'Est (o sigui nosaltres), anuncien que permetran fer classes de català en les escoles d'idiomes andaluses. Vergonya em dóna, com andalús de naixença , que sigui precisament en l'any 2008 (segle XXI) quan hagin caigut en el compte...

No obstant això els meus paisans i altres antics immigrants, "nous catalans" (després de 50 anys!) seguiran escoltant la lliçó de sempre, la dels vells mestres. Quan vagin a votar el dia 9 de març seguiran preguntant com és la papereta amb la qual es vota a Felipe i si ningú l'hi diu, buscaran el puny i la rosa vermella. Així seguirà sent mentre no passem a millor vida la "generació del Sevillà", entre la qual em trobo. Tot això esclafadorament legítim. Les opcions polítiques sorgeixen de l'interior de la ment i l'ànima. El vot és personal i intransferible. Però permetin-me que els digui que en el cas que tractem, diversos milions d'andalusos i extremenys amb les seves corresponents proles nascudes aquí, no és de rebut, no és coherent, que continuïn amb aquest suport incondicional a uns líders als quals el seu propi partit (PSOE) ja ha jubilat fa temps per desfasats, i que només treuen a la palestra quan arriben eleccions. Clar que podríem començar a entendre'l si esgarrapem només una mica la superfície; els meus paisans els "nouvinguts" es veuen obligats a escollir entre Felipe González (no Zapatero) o el PP de Rajoy. El seu vot és per a la Catalunya Espanyola, no per a la Catalunya que el PSC de Maragall propugnava...

Ara bé, aquesta forma d'actuar, contrària a tota lògica, pot tornar-se en contra de les capes més desfavorides de la societat catalana. Precisament en contra dels barris perifèrics on vivim i treballem i les seves infraestructures. Està bé que de tant en tant ens reposin la sèrie "Curro Jiménez", aquell bandoler de Sierra Morena que robava als rics per a donar-se'l als pobres. Aquí es tracta d'AVE's, llibres gratuïts, modernització de les vies de comunicació, cobertura de l'atur, ordinadors, etc. No d'una simple borsa farcida de doblers d'or. Es tracta que en algunes autonomies espanyoles ja estan a la mitjana Europea, mentre els quals més paguem (els d'aquí) estem inaugurant un AVE molt després dels qui reben les ajudes solidàries. No sé si m'explico amb claredat... Són despeses que paguem amb el nostre full de salari, el nostre IRPF, IVA's i més impostos. Diners que es van a Madrid i ja no tornen. No cal ser expert en economia per a saber on van a parar.

No obstant això, com ja dic més enrere, les autonomies més desfavorides de l'Estat Espanyol i fins i tot els partits independentistes d'aquestes, s'inventen les mil i una piruetes. Estructuren quaranta mil arguments que això no és veritat, i arribarà el dia que la qüestió sigui tan evident que no podran ocultar-la ni als votants de Felipe i Guerra. Quan falta el pa, no importa que hagi oli...

Parlant clar: de Catalunya surten més de 50 milions d'euros diaris que no tornen a retornar ni en forma d'infraestructures, ni en forma de prestacions, ni en forma de res.

Casualment coincideixen a desmentir aquestes dades els dos partits espanyols majoritaris, PP i PSOE, quan el precursor dels estudis sobre el dèficit fiscal català, i un dels primers a legitimar les tan reivindicades balances fiscals, és ni més ni menys que l'actual Conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya Antoni Castells (PSC).

Em consta que els seguidors del Partit Popular de Catalunya han desmentit i desmenteixen de continu el que queda ressenyat més a dalt. Les seves excuses no passen de mers passatges literaris o assajos sobre el sexe dels àngels. Són rutines apreses d'Aleix Vidal Quadras, el millor Piqué o de l'inefable guerrer de l'antifaç, José Maria Aznar. No crec que a hores d'ara ningú copiï el discurs de Don Mariano, ni els del seu propi partit.

El titular d'aquest article (catalans, Catalunya!!) va per tots, ja siguin oriünds o nous catalans. Tots som iguals davant l'Agència Tributària Espanyola. Uns no paguen més que uns altres pel seu origen. Fins i tot els nouvinguts del nord d'Àfrica, Sudamerica o dels països de l'Est. Tots col·laborem en els AVE's de Sevilla, Valladolid, Màlaga o Barcelona. Tots hem col·laborat que Madrid hagi quadruplicat les seves vies interurbanes i el seu metro, mentre aquí tenim els trens de rodalia més "carcas" i destartalats d'Europa (havent estat dels primers i pioners). És clar que, davant la dissort, alguns s'apunten als que manen, uns altres fan el que els ordenen, la majoria segueix rumiant el "què farem" i els nouvinguts d'altres països s'allisten en coordinadores i col·lectius a la manera antiga, amb el beneplàcit dels que aposten per aplicar les mateixes fórmules dels anys 60 del segle passat. Compte amb la dada; certs d'aquests anomenats col·lectius ja reivindiquen els seus drets amb les sigles de partits polítics que tenen seu en el seu país d'origen. Però d'això ja en parlarem en una altra ocasió.

Pedro Morón, president de Catalonia Acord

Sobirania i Progrés a "Raons per a la independència"

04.03.2008
Sobirania i Progrés a "Raons per a la independència"

Demà dimecres 5 de març, la Plataforma Sobirania i Progrés serà present a la taula rodona que portarà per nom Raons per la Independència, organitzada per Esquerra. L'acte tindrà com a objectiu esdevenir un fòrum de debat al voltant del discurs independentista i dels arguments que aquest ha de presentar davant la societat per a convèncer els que encara no són independentistes i d'aquesta manera esdevenir majoritari. Els ponents de la taula seran tres rostres coneguts pel gran públic: el vocal del Consejo General del Poder Judicial i impulsor del Cercle d'Estudis Sobiranistes Alfons López Tena, l'escriptora i membre impulsora de Sobirania i Progrés Maria Mercè Roca, i l'economista i també impulsora de la nostra plataforma Elisenda Paluzie. L'acte es durà a terme a les 8 del vespre al Casal Marià (Plaça Bisbe Guillamet, cantonada amb c/Bolós), on fa mesos Sobirania i Progrés va dur a terme una presentació pública que esdevingué un èxit d'assistència.

Demà, Sobirania i Progrés a Olot

03.03.2008
Demà, Sobirania i Progrés a Olot

Sobirania i Progrés us convida de nou a una roda de premsa convocada per a explicar el desenvolupament de la recollida de signatures que la nostra entitat i la Plataforma pel Dret de Decidir duran a terme aquest diumenge 9 de març en el marc de la campanya Decideixo decidir!, que ambdues organitzacions venim impulsant des de Sant Jordi de l'any passat. Concretament, la roda servirà per a anunciar les taules de recollida de signatures que es podran trobar a La Garrotxa durant la jornada electoral. L'acte es durà a terme a les 18:00 al local de l'Òmnium a Olot, situat a la plaça Móra número 1, primer pis.