15.11.2007
Sobirania i Progrés presenta una demanda col·lectiva per reclamar indemnitzacions individuals pels afectats pel caos de rodalies.
Avui, dijous 15 de novembre, la Plataforma Sobirania i Progrés ha presentat, en roda de premsa, l'acció jurídica que emprendrà contra les empreses ADIF i RENFE, pels danys i perjudicis provocats per la supressió temporal del servei de rodalies.
El President de Sobirania i Progrés, Joel Joan, ha explicat que aquesta és una decisió presa davant la manca de solucions polítiques que s'ofereix als usuaris afectats per la suspensió dels serveis de rodalies, que ja fa més d'un mes que dura. Ha recordat que els afectats sovint són “mil euristes” que, a més de patir les incomoditats causades per la interrupció del servei, han de fer front a les despeses extres que això comporta: cangurs, taxis, benzina, peatges, aparcaments... que es calcula que costen al voltant de 500 € mensuals per usuari afectat/da.
L'advocat mercantilista Jordi Cortada, encarregat de redactar i presentar la demanda, ha explicat que aquesta és una acció tant per a persones físiques com jurídiques, per tal que puguin reclamar danys i perjudicis per l'incompliment d'un servei públic. Cortada ha informat que una vegada presentada la demanda (entre 7 i 15 dies), el jutge obrirà un període de publicitat per a que els afectats puguin adherir-se a la demanda. Per a poder rebre indemnitzacions caldrà presentar documents que acreditin les despeses extres generades.
Mitjançant unes octavetes que es repartiran a les estacions de tren i als punts d'accés als autocars, la pàgina web i un número de telèfon, Sobirania i Progrés centralitzarà la problemàtica individual, informant sobre quin tipus de documents cal guardar per a poder presentar com a proves documentals al jutjat.
Al seu torn, Elisenda Paluzie, membre impulsora de Sobirania i Progrés, ha recordat que el dia 1 de desembre hi ha convocada una manifestació per reclamar que la gestió de les infraestructures es faci des de Catalunya. Paluzie ha matisat que a més de manifestacions, calia que algú donés recolzament a les necessitats dels afectats (que segons s'ha comptabilitzat són aproximadament 160.000 persones), més enllà del restabliment del servei ferroviari.
Sobirania i Progrés ofereix aquest servei de manera gratuïta; les persones que vulguin adherir-se no hauran de pagar res per poder reclamar les indemnitzacions. Es preveu que puguin arribar a adherir-se entre 2.000 i 3.000 persones, que hagin estat acumulant els justificants que serviran com a proves documentals. No es tracta, ha recalcat Paluzie, d'oferir el servei només a les persones adherides a Sobirania i Progrés sinó a totes les persones afectades.
En el cas de les empreses, Ramon Carranza, membre de Sobirania i Progrés, ha comentat que l'horari de recepció de mercaderies, que normalment és a les 8 h., s'ha hagut de canviar a causa del col·lapse de les carreteres del Baix Llobregat. D'altra banda moltes empreses estan fent avançaments de nòmina als seus empleats/empleades, i estan donant ara la paga del Nadal.
Finalment Paluzie ha demanat col·laboració als mitjans de comunicació per tal de difondre aquesta informació a tots els particulars, la majoria dels quals no tenen els mitjans per reclamar el compliment dels seus drets. També ha recordat que un partit polític català va presentar una esmena als pressupostos generals de l'Estat del 2008 proposant la creació d’un fons de 250 milions d’euros per indemnitzar els afectats i que ha estat rebutjada; així doncs l'Estat Espanyol no preveu cap compensació als usuaris catalans.
El futur de Catalunya. Un marc comú de reflexió.
El passat dissabte 10 de novembre, Sobirania i Progrés va participar a la jornada de reflexió i debat organitzada per Òmnium Cultural, on també van participar altres plataformes sobiranistes (PDD i Cercle d'Estudis Sobiranistes) i partits polítics.
Tal com esmenta en el seu blog Miquel Strubell, Professor de Planificació Lingüística de la UOC i membre impulsor de Sobirania i Progrés: "De les ponències de les tres entitats sobiranistes i el posterior debat es va desprendre que Catalunya, després del fracàs del nou Estatut, està preparada per iniciar un procés per aconseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés."
La intervenció de Sobirania i Progrés, feta per Ramon Carranza, directiu d'empresa i membre impulsor de la plataforma, va destacar:
L’objectiu de la Plataforma Sobirania i Progrés és impulsar des de la societat civil el projecte sobiranista perquè esdevingui majoritari en la nostra societat. Sense sobirania, els Països Catalans no podran assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura per esdevenir una societat moderna del segle XXI.
Per Sobirania i Progrés, el proper pas cap a la sobirania dels Països Catalans ja no pot ser el d’una reforma estatutària que s’ha demostrat fracassada, ni el d’una reforma de la Constitució espanyola en un sentit federal o confederal, tasca que considerem completament utòpica, sinó el de l’exercici del dret a l’autodeterminació per tal de constituir-nos en un estat independent. La contribució de Sobirania i Progrés a aquest objectiu es fa des de dues perspectives, la de la mobilització i la de la generació i difusió d’idees favorables a la independència.
Sobirania i Progrés, al costat de les altres organitzacions amb qui comparteixen l’objectiu de l’alliberament nacional, vol convèncer una majoria de la població de Catalunya (incidint, en la mesura de les seves possibilitats allà on quedem més lluny d’aquesta xifra), que la independència és factible (la voluntat democràtica de la societat catalana s’ha de poder fer valdre, per damunt de suposats obstacles constitucionals), és desitjable (amb la independència estaríem en més bones condicions per resoldre els nostres problemes, i per fer sentir – i esperem que respectar – la nostra veu en el món), i requereix la implicació activa de cada cop més gent.
Pel que fa a la incidència en l’estratègia oficial dels partits, la tasca de pressió que han d’exercir entitats com la nostra és clau. Sembla evident, per posar un exemple dels darrers anys, que si hi hagués hagut una mobilització activa i exigent de la societat civil, els partits polítics s’haguessin vist obligats a actuar amb menys partidisme i tactisme i posant per davant els interessos del país, davant dels estrictament partidistes. En aquest sentit, la fortalesa de la societat civil és més necessària que mai.
A l’hora de triar els objectius, no volem derrotes. Volem victòries, com el Punt CAT, com l’admissió a federacions internacionals esportives de les corresponents Federacions catalanes. Volem anar en positiu, engrescant, i amb resultats que encara ens engresquin més. Hem de fer tot el que fem amb rigor i amb un aire de modernitat, explicant a tort i a dret que tothom, sense excepció, sortirà beneficiat amb la sobirania. Res de complexos, res d’auto odis: no hem d’anar en contra de ningú, ni tan sols d’Espanya. En aquest context l’argument és, simplement, que ens hem fet grans, i ens volem emancipar. Qui es pot oposar a la voluntat de ser lliure?
Finalment, hem de preparar-nos per la independència: hem de tenir els quadres formats per tal de tenir una primer diplomàcia funcionant l’endemà de la independència. Hem d'haver pensat com recaptarem i distribuirem els nostres impostos; la política de defensa, d’aliances internacionals, no ja amb escocesos i bascos, sinó amb països sobirans com Eslovàquia o Irlanda. Quina Constitució i marc jurídics bàsic, ni que sigui transitori, caldrà tenir en vigor de seguida?
Per què no hi comencem a pensar ja des d’ara? I en aquest punt és evident que la tasca no correspon tant a les entitats “catalanistes” sinó als col·lectius professionals de cada àmbit: els economistes, les cambres de comerç, els especialistes en ciències polítiques i, en la mesura del possible, els òrgans de l’administració. Perquè l’opinió pública tingui clar que nosaltres ho tenim clar, que anem amb moral de victòria, que estem preparant una realitat molt propera, no hi ha millor estratègia que aquesta, sobretot si és àmpliament divulgada.
Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures
"Som una nació i diem prou. Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures".
La Junta directiva de Sobirania i Progrés, presidida per Joel Joan, ha decidit adherir-se a la convocatòria de manifestació impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) amb el lema "Som una nació i diem prou. Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures".
Sobirania i Progrés ha participat activament en les reunions preparatòries que s'han celebrat fins a la data convocades per la PDD, i que han servit per consensuar un primer text de convocatòria.
En la reunió de la Junta directiva que va tenir lloc dijous 8 de novembre, va acordar adherir-se formalment a la convocatòria de la manifestació, tot fent una crida als seus 19.763 adherits perquè hi participin.
AVE = barri de Madrid
A Espanya les inversions ferroviàries no diferencien PSOE i PP: tots dos han prioritzat les inversions a l’AVE, marginant les rodalies i mercaderies. PSOE i PP han coincidit a consagrar un sistema ferroviari de doble amplada (AVE amb ample europeu i vies convencionals existents amb ample ibèric) que provoca un alt cost territorial en forma de doble barrera pels llocs per on passen els trens. PSOE i PP també han coincidit a dissenyar un AVE de luxe, un model de tren caríssim (30.000 milions d’euros pressupostats fins a l’any 2005) per causa de l’elecció d’una velocitat molt alta, 350 quilòmetres per hora. A Alemanya, en canvi, l’alta velocitat circula només entre 200 i 250 quilòmetres per hora per a fer compatible el tràfic de persones i el tràfic de mercaderies.
PSOE i PP també coincideixen en el disseny de l'AVE, que defineix un model radial amb un únic punt central, Madrid, sense malles laterals. Això és especialment greu en marginar deliberadament els dos eixos econòmics i comercials més importants de l’Estat espanyol, l’arc mediterrani i l’eix de l’Ebre: deu ser que la unitat d’Espanya no resisteix que Barcelona i València estiguin a una hora de tren, o que Barcelona i Bilbao estiguin a dues hores de tren. Aquestes dues línies, però, serien les que més rendibilitat global aportarien a l’AVE, ja que la línia Madrid-Sevilla, després de quinze anys de funcionament, només va moure l’any passat quatre milions de passatgers (molt lluny dels vint que va moure el TGV francès entre París i Lió). L’AVE radial serà deficitari... i per això els preus de l’AVE seran més cars per als catalans.
Una malla de trens en xarxa hauria afavorit el creixement econòmic general: si Astúries estigués més ben comunicada amb Cantàbria i el País Basc creixeria més que no pas si penja només de Madrid. Això passaria també als corredors d’Andalusia Oriental a Múrcia i el País Valencià i d’Extremadura a Andalusia Occidental. Un AVE radial beneficia principalment el nus central, Madrid, i fa subsidiàries totes les altres ciutats de l’Estat espanyol. Produirà deseconomies d’escala a Madrid i provincianitzarà totes les altres ciutats de l’Estat. Aquest disseny radial els alts funcionaris de l’Estat el camuflen amb una falsa comptabilitat d’inversions regionals. Seran les generacions futures, però, les que pagaran el deute faraònic d’aquest AVE radial, ja que les despeses s’han centrifugat del pressupost mitjançant l’ens públic GIF, Gestor d’Infraestructures Ferroviàries.
Pels diners que costa l'AVE la seva aportació a la productivitat del país és molt discutible. L’AVE és un tren d’elevadíssim cost pensat pel Madrid centralista. La liberalització de la navegació aèria imposada per Europa, però, amenaça aquest monopoli: qui aniria amb l’AVE a Madrid per 150 euros si Ryanair o Easyjet, per exemple, poguessin volar a Barajas al mateix preu que cobren per anar a Europa, 30 euros? Qui aniria amb l’AVE a París per 150 euros, quan volar-hi avui des del Prat o des de Girona es pot fer per només 30 euros? ¿Té sentit invertir milers de milions d’euros en un AVE radial quan a Catalunya els rodalies no funcionen i els regionals tenen poques freqüències de pas?
L'AVE Catalunya no permetrà un tràfic simultani de persones i de mercaderies: aquests dos tràfics només són compatibles en països on les velocitats dels dos tipus de trens són aproximades. L’alta velocitat ha d’anar a 200-250 quilòmetres per hora per permetre el tràfic alternat amb els trens de mercaderies, que acostumen a tenir una llargada de 750 metres i a circular a uns 100-120 quilòmetres per hora. Atès que s’espera una demanada de passatgers elevada per anar de Barcelona a Girona i a Perpinyà, l’elevada freqüència de pas que aquesta línia pot tenir en pocs anys faria molt difícil un trànsit alternat de persones i mercaderies: caldria construir molts apartadors per fer possible aquest ús combinat de la via cada vint quilòmetres, on aparcarien momentàniament els trens de mercaderies per deixar pas a l’AVE; aquests apartadors el ministeri de Foment no els està fent en la quantitat ni en l’extensió que caldria. A més, el desgast de les vies que causen els trens de mercaderies farà que les tarifes que hauran de pagar aquests trens al gestor Adif siguin molt elevades. Cal una línia de tren d’ample europeu exclusiva per al transport de mercaderies des del port de Barcelona a Europa, però el més calent és l’aigüera.
En situar totes les ciutats de l'Estat espanyol a dues hores de Madrid l’AVE radial les converteix de facto en barris de Madrid: farà possible anar i venir cada dia des de la perifèria fins a la capital alts executius i directius de grans empreses i professionals, que són els principals usuaris d’aquest tipus de trens (els treballadors fan servir trens de rodalia i trens regionals). L’AVE radial de PSOE i PP vol fer possible al segle XXI allò que el tren no va fer possible al segle XIX: la definitiva “vertebració d’Espanya”. Mentrestant el president Montilla, que va dir que l’obsessió identitària era la culpable del dèficit d’infraestructures català i que milloraria la gestió, no fa res: quin és el cost dels milions d’hores perdudes, en termes de PIB català deixat de generar, de suspendre una línia de FGC i dues línies de Rodalies durant setmanes? ERC ni tant sols no pot forçar el PSC a exigir la dimissió d’una ministra?
Ramon Tremosa, professor d'Economia a la Universitat de Barcelona
Un miler de persones, contra el caos ferroviari
La concentració ciutadana espontània organitzada ahir dilluns 29 d'octubre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona contra l'escandalós caos a les rodalies de RENFE va comptar amb l'assistència de prop d'un miler de persones, entre les quals s'hi trobaven membres de la Plataforma Sobirania i Progrés, que donà el seu suport a la convocatòria.
La concentració, tot i comptar amb alguns elements espanyolistes minoritaris, es dugué a terme amb una notable presència independentista que aprofità l'ocasió per a recordar que l'origen del caos ferroviari es troba a Madrid en tant que RENFE i Adif son empreses espanyoles i que el responsable de les obres del TGV (i dels problemes derivats d'elles) és el Ministeri de Foment espanyol.
Aquesta presència independentista ha demostrat un cop més que el caos infrastructural que viu el país com a conseqüència de la desinversió i la mala gestió provinents de Madrid és una de les proves més fefaents de que la pertinença a Espanya és un mal negoci per a la ciutadania catalana, que és la primera que està prenent consciència del caràcter perjudicial que aquesta dependència política d'Espanya té pels seus interessos. Sobirania i Progrés no perdrà de vista la preocupació ciutadana que aquesta convocatòria ha expressa i seguirà esforçant-se per difondre entre el poble català la idea que l'assoliment de la sobirania és l'únic mitjà possible per a garantir el benestar dels i les catalanes, tant en aquesta matèria com en moltes altres.
Sobirania i Progrés crida a participar de la manifestació ciutadana contra el caos ferroviari
Avui dilluns 29 d'octubre hi ha prevista per una manifestació convocada de manera espontània per la ciutadania i a la qual ja han donat suport diverses organitzacions i entitats. El motiu de la manifestació és el caos ferroviari viscut des de fa mesos a les rodalies de RENFE a Catalunya i agreujat dramàticament aquests darrers dies a causa de les obres del TGV. Des de Sobirania i Progrés recolzem la convocatòria i cridem els nostres adherits i adherides a que hi participin, tot portant estelades i, si en disposen, samarretes de SiP. La manifestació tindrà lloc a les 19:00 a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i en general davant tots els ajuntaments catalans. El grup de Sobirania i Progrés ens trobarem a les 18:45 a davant de l'Hotel Suizo (Plaça de l'Àngel, 12), a la sortida del metro de Jaume I (L4).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada