(Publicat al diari Crònica)
La Unió Europea, que en qüestions nacionals solia pixar fora de test, últimament ha fet dues coses clarament ben fetes i una altra que, en qualsevol cas, no és directament una pífia. Discutible, però no una pífia. Per tant, podem dir que no és ja que hi hagi canvis a la vista, sinó que alguns canvis importantíssims ja s’han produït. Les coses que la UE ha fet com tocava i que tenen a veure amb la qüestió nacional han estat, en primer lloc, posar unes condicions i, per tant, reconèixer la possibilitat (i la legitimitat) de la independència en el cas de Montenegro. Ja vàrem dir, en el seu moment, que no estàvem a favor d’unes condicions tan dures (per exemple, pel que fa a que més d’un 55% dels votants haguessin de votar a favor), però que es podien acceptar, perquè per a la UE era un pas de gegant. També fou correcta la posició de la majoria dels estats membres de la Unió Europea de donar suport a la independència de Kosova (que l’Estat espanyol, Bulgària o Eslovàquia se’n desmarcassin, francament, només és una anècdota).
El que es podria discutir –particularment pens que existeixen raons en més d’una direcció, que poden ben ser tengudes en compte- és la posició de no reconèixer Ossètia i Abkhàsia, secessionades de Geòrgia, amb el suport de Rússia. El cas, evidentment, és molt més dubtós que no el de Montenegro o fins i tot que el de Kosova. De fet, allà on hi ha més substància nacional (Ossètia del Nord) ningú no s’ha separat de ningú. La diferència entre les dues Ossèties és que la del nord es troba sota domini rus, i la del sud, en canvi, fa (o feia) part de Geòrgia, república independitzada de Rússia en produir-se el desmembrament de la Unió Soviètica.
En qualsevol cas, s’ha de reconèixer que hi pot haver desgavell a l’hora de destriar el gra de la palla quant als processos d’autodeterminació. S’ha de poder establir en quins casos és un procés real d’establiment d’un estat per voluntat d’un poble, i en quins casos es tracta d’una maniobra entre grans potències. Per això, l’Aliança Lliure Europea establirà un grup de treball per marcar aquests criteris. Així ho hem acordat a Brussel.les, a l’executiva celebrada el dia 17 de setembre. Es tractaria que aquest exercici que farem a l’ALE es fes al conjunt de la Unió Europea. I que la Unió, com a tal, tengués consensuades les condicions sota les quals l’autodeterminació (amb la possibilitat d’independència) sigui acceptable.
Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada