21.10.09

Endavant les consultes

19.10.2009
Endavant les consultes

(Publicat al diari Avui)

La consulta per la independència d'Arenys de Munt és el fet que en els darrers anys ha donat més projecció internacional a la causa de la llibertat de Catalunya. Agències de premsa com Reuters, Bloomberg i France Press, diaris com The New York Times, Financial Times i Le Monde s'han fet ressò de la consulta. Això no hauria d'estranyar perquè la consulta del 13 de setembre a Arenys de Munt té la força del símbol. No hi ha un gest de força més potent que el de milers de persones introduint una papereta a l'urna, una papereta que els permetia decidir lliurement si volien que el seu país fos independent.

La consulta d'Arenys neix arran d'una moció presentada al ple de l'Ajuntament el 4 de juny per un regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, de suport a la ILP per convocar un referèndum d'autodeterminació que dues entitats (Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure) presentaren al Parlament de Catalunya el mes de maig. L'Ajuntament d'Arenys de Munt acordà donar suport a aquesta iniciativa, i cedir una sala municipal al Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació per organitzar una recollida de signatures a favor d'aquesta ILP alhora que una consulta local el 13 de setembre per copsar l'opinió de la població en els mateixos termes proposats a la ILP: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". El 16 de juny la mesa del Parlament rebutjava l'admissió a tràmit de la ILP, però la consulta d'Arenys de Munt va continuar endavant.

Aquests en són els precedents, però l'èxit de la consulta d'Arenys rau en la feina a nivell local d'una comissió organitzadora, integrada a títol personal per membres de partits polítics, d'entitats locals i vilatans sense cap militància, que treballaren durant tres mesos per fer-la possible. Partits polítics, plataformes sobiranistes, cares conegudes hi donaren suport en actes públics. La reacció desmesurada de l'Estat espanyol, anul·lant l'acord de l'Ajuntament, va donar una publicitat addicional a una consulta que en altres circumstàncies hauria quedat circumscrita als ambients més independentistes.

Arenys de Munt va mostrar al món també la cara més fosca de l'Estat espanyol i de la seva transició a la democràcia. Una democràcia que permet a ciutadans manifestar-se amb símbols feixistes i on són legals partits polítics amb aquesta ideologia, però on el dret d'autodeterminació dels pobles, reconegut per les Nacions Unides, no hi té cabuda i on és perfectament admissible que l'advocat de l'Estat que porta als tribunals l'Ajuntament d'Arenys sigui candidat l'any 1995 del partit del dictador Francisco Franco.

L'endemà d'Arenys, centenars de municipis a tot el país iniciaven el camí per organitzar consultes similars. Plataformes d'electes locals, plataformes sobiranistes, membres de la Comissió Organitzadora i Junta Avaladora d'Arenys de Munt començaven a trobar-se per coordinar aquestes consultes a nivell nacional. El Vicent Partal, en un article molt lúcid, el 22 de setembre advertia de la dificultat de la unitat i demanava generositat, perquè la ratlla cal traçar-la entre qui vol votar, i qui no vol que es voti.

En unes quantes setmanes no s'han pogut consolidar els acords per constituir una coordinadora nacional de les consultes on hi hagués la presència conjunta de partits polítics i d'entitats. L'objectiu era massa ambiciós: els partits polítics havien de limitar les seves naturals ànsies de control; les entitats, la seva tendència a la disgregació i a la presa de decisions no estructurada. Això, a més a més, en un moment on entre una gran part de la base i de les entitats sobiranistes s'ha instaurat un antipartidisme ferotge, on qualsevol persona pel fet de militar en un partit polític és suspecte d'interessos ocults. A més, la irrupció d'una nova força política augmenta el temor dels partits que tot aquest sentiment sigui recollit per aquesta candidatura que s'ha anunciat, i els fa accentuar la seva tendència al control.

Però no cal perdre el món de vista: desenes de plataformes locals s'han constituït i estan treballant intensament per celebrar consultes el proper 13 de desembre o en la següent onada a la primavera. El 24 d'octubre a Arenys de Munt l'alcalde i la resta de membres de la comissió organitzadora de la consulta d'Arenys, seran els hostes de totes les plataformes locals organitzadores de consultes. Les plataformes sobiranistes (www.referendumindependencia.cat) prestaran suport logístic, faran difusió de les consultes, ajudaran a aconseguir voluntaris i participaran en actes de promoció de les consultes que organitzin les entitats locals. Decidim.cat s'ha compromès a donar suport tècnic i legal als alcaldes i regidors que participin en aquests processos. Osona decideix, Cardedeu decideix, Garrotxa decideix, Vilamajor decideix, Balaguer decideix, Vilafranca decideix... i desenes de plataformes locals mereixen el suport de tothom per damunt de malentesos perquè la taca d'oli d'Arenys s'estengui i projecti al món la voluntat d'exercir l'autodeterminació del poble de Catalunya.

Elisenda Paluzie, economista i membre promotora de Sobirania i Progrés

Cap comentari: